Taller a la natura - Guardians del bosc

Freixe : Fraxinus excelsior
Castellà: Fresno
Família: Oleàcies
Als Països Catalans en trobem tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.
El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs
És un arbre caducifoli, que pot arribar als 30 m d'alçària amb l'escorça llisa i grisa, i pot arribar a viure fins a 150 anys Les fulles són compostes i es disposen de manera oposada a les tiges, mesuren de 20 fins a 30 cm de llarg i estan formades per folíols finament dentats en nombre de 9 a 15 (sempre en nombre senar). Els folíols són ovats i acabats en punta. A diferència del freixe de fulla petita els folíols d'aquesta espècie presenten petites dents que tenen els entrants rectilinis. Els borrons del freixe gran són foscos i rabassuts.
Floració: abril a maig . Les flors no tenen corol·la, són petites i presenten 2 estams, s'agrupen formant raïms que apareixen abans que les fulles. El fruit apareix a l'estiu, i disposa d'una estructura membranosa anomenada: sàmara. La membrana associada al fruit, te com a finalitat ajudar a dispersar les llavors amb l'ajuda del vent.

Viu en indrets humits i fondalades, prop de les rieres i rierols de la serra .

Taller guardians del bosc
En primer lloc anirem a recollir les glans (llavors) d’arbres autòctons, en la resta d’arbres no autòctones tenim el risc que no s’adapten al terra. Escollirem entre altres: roures, alzines... espècies que formen part del paisatge i s’adapten amb facilitat al nostre terreny.

Llavors de Freixe
(espècie autòctona que cada cop n’hi ha menys)
Freixe: m. Arbre caducifoli del gèn. Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulla composta i pinnada. Freixe de flor (F. Ornus) arbre submediterrani, de flor amb corol·la blanca; freixe de fulla gran (F.excelsior), arbre de l’Europa humida; freixe de fulla petita (F. Angustifolia), arbre de ribera més meridional.
Freixeneda: bosc de freixes. Freixenet: freixeneda.

Després d’escollir les espècies que volem plantar anirem al bosc o a la muntanya del nostre terme per recollir les llavors. Escollirem les més grans i en bon estat i comprovarem que no tinguin foradets.
Llavor de freixe.

Tot seguit, les posarem a l’interior de testos plens de terra humida, que farem amb ampolles d’aigua mineral tallades per la meitat. Farem un forat a la terra, amb el dit, col·locarem els glans i el taparem sense aixafar la terra i els regarem periòdicament sense ofegar el recipient. (fer un petit forat a la base del recipient per evacuar l’aigua sobrant, així no l'ofegarem mai)

La segona part del taller serà, un cop germinades les llavors i amb la planta d’una alçada d’uns 15 cm i, abans que arribi la primavera, sortirem d’excursió i les plantarem a un lloc ombrívol, protegit del vent i amb vegetació baixa. Farem uns forats adaptats a l'amplada del recipient, treurem la planta amb cura de no trencar les arrels i plantarem les plantes uns 20 cm de separació.

Actualment, hi ha un grup de persones treballant per repoblar zones mortes d'arbres autòctons. És un treball anònim de diverses persones (entre altres biòlegs) per repoblar, sobretot, el nostre bosc de ribera danyat per altres espècies no autòctones introduïdes.

Per altra banda a la muntanya hi ha en projecció un altre treball de repoblament. És molt senzill, la nostra fauna no pot sobreviure sense la seua vegetació. Estem acabant amb els arbres, amb la fauna, amb la nostra identitat.