Informació per a grups. Projecte orenetes

Guardians de la natura.

Comptabilitzar els nius d'orenetes cuablanca de la nostra localitat

Activitat gratuïta que s’oferirà a qualsevol col·legi o grup. Aquesta activitat és iniciativa de l’ICO. Més imformació a www.orenetes.cat

El Projecte Orenetes és una iniciativa d’estudi dels ocells
i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el
seguiment dels nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
dels pobles i ciutats de Catalunya.


Per què es fa aquest projecte?
• Per sensibilitzar la ciutadania de la vàlua patrimoni
natural del seu entorn immediat.
• Per esperonar la participació social en l’observació
de la natura i a fer ciència en general.
• Per incentivar el lligam de les persones amb
i potenciar el respecte envers aquesta espècie concret
i el medi ambient en general.
• Per conèixer l’estat actual de la població d’oreneta
cuablanca als diversos municipis de Catalunya poderne
estudiar la seva evolució en el temps.
• Per conèixer els requeriments ecològics de
incloses les necessitats que té a l’hora de seleccionar
els emplaçaments per bastir el niu.
• Per disposar de dades útils a l’hora de definir
mesures de gestió i protecció de l’espècie,
les lligades amb qüestions urbanístiques.

Alberg Assut, facilitarà als grups les fitxes (Metodologia del cens, fitxes...) que proporcionen els organitzadors i l’altre material (Binoculars, rellotge, llapis...) Un cop realitzada la recollida de dades del grup s’entregaran les fitxes a l’ICO per al seu tractament de dades.
El Projecte Orenetes és una iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge
desenvolupada amb l'Institut Català d'Ornitologia.

Alberg ASSUT va fer un recompte dels nius de la nostra localitat, (119 nius no trencats) aquest es va realitzar al mes de setembre, per la qual cosa, no es definir si aquest nius són de la oreneta cuablanca o la oreneta vulgar (hirundo rustica) o la cua-rogenca (Hirundo daurica) o la de ribera (Riparia riparia) -és possible la seva presència a la nostra localitat-o el Roquerol (Ptyonoprogne rupestis), però ara, ja tenim la ubicació d'ells i facilitarà als grups el recompte de l'any vinent seguint les instruccions del projecte. Un cop definit el càlcul de les espècies, les que corresponent a cuablanca s'enviarà als organitzadors del projecte i les altres espècies s'anotarà al programa informàtic d'observacions per a facilitar les dades a l'ICO per al seu tractament (Institut Català d'Ornitologia)

Carlos Gracià i Bonet

Informació per a grups. Taller Observació d'aus

Birdwaching – observació d’aus. TALLER - ACTIVITAT


L’activitat es porta a terme des de l’alberg. Després d’una breu explicació del funcionament del binocle es realitza la sortida per dintre de la població i es comença amb l’observació de les aus per dintre la localitat. Cada persona / nen porta el seu binocle. El guia anirà explicant les característiques de cada au (el nom científic, nom en castellà, anglès, hàbits alimentaris, si la au és nidificant o no al territori, si hi ha diferència entre el mascle i la femella, els sorolls constants a quin ocell pertanyen...)


Com a suport de l’activitat:


1.- Guia de camp dels ocells nidificant a Catalunya i Europa.


2.- binocles del grup. Cada component de la sortida disposarà d'un binocle




3.- Telescopi terrestre amb trípode.

Després de fer la caminada per la localitat es realitzarà la sortida per l’antic camí de Sirga (per la vora del riu). Davant del port fluvial es muntarà el telescopi gegant per poder fer un observació perfecta de l’au.




3.- Fotografies d’ocells realitzades a Xerta durant la recopilació de dades i que es poden ficar a la pantalla gegant del projector de l’alberg (250 cm x 250 cm) També es poden ficar les fotos fetes durant la sortida.

4.- Càmera professional amb 12 megapixels que adaptant-se al telescopi es realitzen fotos de gran qualitat a distàncies fins i tot d’un quilòmetre.

Taller a la natura - Guardians del bosc

Freixe : Fraxinus excelsior
Castellà: Fresno
Família: Oleàcies
Als Països Catalans en trobem tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.
El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs
És un arbre caducifoli, que pot arribar als 30 m d'alçària amb l'escorça llisa i grisa, i pot arribar a viure fins a 150 anys Les fulles són compostes i es disposen de manera oposada a les tiges, mesuren de 20 fins a 30 cm de llarg i estan formades per folíols finament dentats en nombre de 9 a 15 (sempre en nombre senar). Els folíols són ovats i acabats en punta. A diferència del freixe de fulla petita els folíols d'aquesta espècie presenten petites dents que tenen els entrants rectilinis. Els borrons del freixe gran són foscos i rabassuts.
Floració: abril a maig . Les flors no tenen corol·la, són petites i presenten 2 estams, s'agrupen formant raïms que apareixen abans que les fulles. El fruit apareix a l'estiu, i disposa d'una estructura membranosa anomenada: sàmara. La membrana associada al fruit, te com a finalitat ajudar a dispersar les llavors amb l'ajuda del vent.

Viu en indrets humits i fondalades, prop de les rieres i rierols de la serra .

Taller guardians del bosc
En primer lloc anirem a recollir les glans (llavors) d’arbres autòctons, en la resta d’arbres no autòctones tenim el risc que no s’adapten al terra. Escollirem entre altres: roures, alzines... espècies que formen part del paisatge i s’adapten amb facilitat al nostre terreny.

Llavors de Freixe
(espècie autòctona que cada cop n’hi ha menys)
Freixe: m. Arbre caducifoli del gèn. Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulla composta i pinnada. Freixe de flor (F. Ornus) arbre submediterrani, de flor amb corol·la blanca; freixe de fulla gran (F.excelsior), arbre de l’Europa humida; freixe de fulla petita (F. Angustifolia), arbre de ribera més meridional.
Freixeneda: bosc de freixes. Freixenet: freixeneda.

Després d’escollir les espècies que volem plantar anirem al bosc o a la muntanya del nostre terme per recollir les llavors. Escollirem les més grans i en bon estat i comprovarem que no tinguin foradets.
Llavor de freixe.

Tot seguit, les posarem a l’interior de testos plens de terra humida, que farem amb ampolles d’aigua mineral tallades per la meitat. Farem un forat a la terra, amb el dit, col·locarem els glans i el taparem sense aixafar la terra i els regarem periòdicament sense ofegar el recipient. (fer un petit forat a la base del recipient per evacuar l’aigua sobrant, així no l'ofegarem mai)

La segona part del taller serà, un cop germinades les llavors i amb la planta d’una alçada d’uns 15 cm i, abans que arribi la primavera, sortirem d’excursió i les plantarem a un lloc ombrívol, protegit del vent i amb vegetació baixa. Farem uns forats adaptats a l'amplada del recipient, treurem la planta amb cura de no trencar les arrels i plantarem les plantes uns 20 cm de separació.

Actualment, hi ha un grup de persones treballant per repoblar zones mortes d'arbres autòctons. És un treball anònim de diverses persones (entre altres biòlegs) per repoblar, sobretot, el nostre bosc de ribera danyat per altres espècies no autòctones introduïdes.

Per altra banda a la muntanya hi ha en projecció un altre treball de repoblament. És molt senzill, la nostra fauna no pot sobreviure sense la seua vegetació. Estem acabant amb els arbres, amb la fauna, amb la nostra identitat.

Les llàgrimes

Quan la idea de l'alberg es va ficar en marxa, l'any 2003, teníem present de fer alguna cosa més a Xerta. Pensem que el municipi és fascinant amb recursos naturals, però, quines activitats podíem fer per potenciar-lo?

Juntament amb la família, que són els propietaris dels cavalls, vam pensar en crear un centre hípic i amb la figura d'un ruc com a identitat de la nostra família i com a identitat Catalana. Els meus avis tenien una somera anomenada Catalina, així que, el nom ja el teníem clar.

L'alberg va anar a la recerca de dos Guarans, curiosament al lloc que vam anar vam veure dos guarans preciosos i, en preguntar el nom no ens ho creiem -Es diuen Catalina i Catalino- va dir el ganader.

Actualment ja estan al centre hípic Equinatur i amb el semental Catalino es realitzen sortides amb nens per recorreguts fantàstics del nostre riu. Sortides agradables, de pau i d'observació de la natura però, el fet que me va impactar i sorprendre més, en referència a Catalino, va ser un dia al Portal de Xerta.

Estava parlant amb una persona i tot seguit van venir dos avis del poble, que amb la seva gaiata van anar a veure al Catalino. A l'alçada meua de sobte es va sentir el bram, pletòric i fort del semental de dos anys. Un bram Llarg amb força que va fer possible sentir-lo a la nostra posició, a 500 metres del centre hípic amb tota claredat.

Un dels avis va dir-me amb melancolia: "feia molt de temps que no sentia aquest soroll a Xerta" i tot seguit pel seu cap van passar infinitats de records que li van venir gràcies a assimilar el bram amb alguna vivència personal, records, que tenia perduts. No va explicar-me'ls però la seva llàgrima als ulls i el seu somriure van delatar que tenia de ser un record fascinant.

Gràcies fill de Pino -va dir-me- (Pino: àlies o sobrenom popular com es coneix la nostra família a Xerta)



Al dia següent vaig anar a gravar el bram amb àudio i so, quina feinada, quan ho tenia tot preparat i enfocat llavors no bramava, quan marxava el sentia, serà possible?

A la fi, al cap d'uns quants dies ho vaig aconseguir i vaig penjar el vídeo a la xarxa http://es.youtube.com/watch?v=nlzN_WLcXYw ara, el bram de Catalino pot sentir-se a qualsevol lloc del mon, qui sap, potser algun avi d'arreu tindrà algun record que li farà caure alguna llàgrima, qui sap, de moment més d'onze mil mil persones (segons registre de youtube) han vist el ruc català de Xerta, a Catalino.

També a la pàgina principal http://www.albergassut.com/ hi ha la possiblitat de baixar-se amb format mp3 el bram. Jo el tinc de politó al meu mòbil. Perquè no, recordar agradablement la llàgrima de l'avi de Xerta cada cop que sona el mòbil.

gràcies Catalino

Birdwatching a Xerta - Observació d'aus

Xerta, 11 de setembre de 2007

“Després de diversos dies observant les aus del riu – aquesta setmana tocava riu- en data d’avui, el dia m’ha regalat la millor observació que he vist mai: un blauet.
Va ser a la vora del riu a un dels llocs preferits meus de Xerta. El blauet va posar-se a sobre d’una branca de plataner, estranyament no molt a prop de l’aigua, i tot nerviós al cap d’uns 10 segons es va tirar al riu. Eren les quatre de la tarda i el sol enlluernava aquest blau elèctric quasi fluorescent. Va ser una imatge plena de llum, de contrastos, de colors; de color lluent blau verdós a la part de sobre, de canyella molt viva a la part de sota, de cames vermelles i bec llarg i gruixut... va captivar-me.
Blauet, va tenir mala sort i no va fer la seva captura, tot seguit, va continuar volant cap a la meua direcció i, en adonar-se’n de la meua presència va girar ràpidament fins perdre’s al bosc de ribera de l’altra banda de riu. Quin regal. Gràcies.”

Carles Gracià i Bonet

Estem treballant per oferir als grups els plaers d'observar, protegir i gaudir de la natura. Actualment ja realitzem sortides amb prismàtics i realitzem observacions realment agradables. A Xerta tenim una gran riquesa d'aus. Aus de la ribera que al bosc del riu troben un refugi i menjar per sobreviure amb més tranquil·litat, per altra banda, molts ocells de baixa muntanya. El nostre municipi és molt ric amb natura, ens sorprèn fins i tot a nosaltres, als que vivim a i als autòctons fills de Xerta.