Reciclar l’oli que s’ha utilitzat per cuinar durant les colònies
Taller gratuït
Actualment existeixen sistemes de recollida d’oli pels restaurants o per diverses empreses. La finalitat és el reciclatge de l’oli i convertir-lo amb altres productes, entre ells, el sabó.
Malauradament els domicilis particulars no solen utilitzar el sistema de reciclatge de l’oli i acaben tirant-lo a la pica.
He dit malauradament perquè en aquest país es recicla i molt; plàstic, cartró, metall, matèria orgànica... però l’oli no té tanta participació de les famílies i és un error perquè és molt contaminant. Quan el tirem per la pica aquest oli va directament a l’aigua i aquesta al riu. Aquí a Xerta no tenim depuradora, un poble de les Terres de l’Ebre que ha lluitat per la defensa del riu i igual que molts pobles veïns que no tenen la depuradora, l’aigua de la pica i l’oli dels àpats va directament al riu. Directament sense cap mena de filtratge.
A l’alberg reciclem l’oli dels fregits sempre. Molts cops es emmagatzemat en garrafes grans que posteriorment una empresa les recull. Quan tenim colònies fem una cosa molt senzilla: ensenyem als nens com es fabrica sabó amb l’oli que s’ha utilitzat per cuinar-los a ells. És fàcil i de gran utilitat tenir sabó natural enlloc d’embrutar la nostra aigua. Prenem consciència perquè un sol litre d’oli pot embrutar una superfície d’aigua equivalent a tot el terreny de joc del Camp Nou.
Per fomentar aquesta pràctica l’alberg ha fet un taller gratuït i força interessant per a què tots els grups tinguin la oportunitat de veure i ensenyar-los com es fabrica un sabó natural i ecològic a partir d’una substància tant contaminant com és l’oli.
Recordo, avui en dia, a la meva mare a casa amb un bastó i remenant a un recipient una substància gelatinosa. Era blanca i pura, d’olor agradable. La meva mare em deia que era sabó, sabó moll com el que havia a un recipient de venta. El sabó moll que havia al recipient era de color resina, color mel i, el de la meva mare era blanc pur. El sabó de venta provenia d’olis molt castigats, d’olis negres i es convertien de color mel, en canvi el nostre provinent de l’oli nostre, poc gastat, donava com a resultat aquest color blanc tant pur.
Taller gratuït
Actualment existeixen sistemes de recollida d’oli pels restaurants o per diverses empreses. La finalitat és el reciclatge de l’oli i convertir-lo amb altres productes, entre ells, el sabó.
Malauradament els domicilis particulars no solen utilitzar el sistema de reciclatge de l’oli i acaben tirant-lo a la pica.
He dit malauradament perquè en aquest país es recicla i molt; plàstic, cartró, metall, matèria orgànica... però l’oli no té tanta participació de les famílies i és un error perquè és molt contaminant. Quan el tirem per la pica aquest oli va directament a l’aigua i aquesta al riu. Aquí a Xerta no tenim depuradora, un poble de les Terres de l’Ebre que ha lluitat per la defensa del riu i igual que molts pobles veïns que no tenen la depuradora, l’aigua de la pica i l’oli dels àpats va directament al riu. Directament sense cap mena de filtratge.
A l’alberg reciclem l’oli dels fregits sempre. Molts cops es emmagatzemat en garrafes grans que posteriorment una empresa les recull. Quan tenim colònies fem una cosa molt senzilla: ensenyem als nens com es fabrica sabó amb l’oli que s’ha utilitzat per cuinar-los a ells. És fàcil i de gran utilitat tenir sabó natural enlloc d’embrutar la nostra aigua. Prenem consciència perquè un sol litre d’oli pot embrutar una superfície d’aigua equivalent a tot el terreny de joc del Camp Nou.
Per fomentar aquesta pràctica l’alberg ha fet un taller gratuït i força interessant per a què tots els grups tinguin la oportunitat de veure i ensenyar-los com es fabrica un sabó natural i ecològic a partir d’una substància tant contaminant com és l’oli.
Recordo, avui en dia, a la meva mare a casa amb un bastó i remenant a un recipient una substància gelatinosa. Era blanca i pura, d’olor agradable. La meva mare em deia que era sabó, sabó moll com el que havia a un recipient de venta. El sabó moll que havia al recipient era de color resina, color mel i, el de la meva mare era blanc pur. El sabó de venta provenia d’olis molt castigats, d’olis negres i es convertien de color mel, en canvi el nostre provinent de l’oli nostre, poc gastat, donava com a resultat aquest color blanc tant pur.
