Avui és el primer dia des de que s'ha acabat el curs o seminari sobre la doma índia. El viatge ha estat molt precipitat a causa de la vaga dels pagessos, els quals, han tallat la Ruta 7 (carretera nacional núm. 7) La tornada amb el vehicle m'ha causat moltes reflexions, però potser la més important la reflexió de què és un cavall.
El curs ha estat fantàstic i lo més satisfactori és que hem aprés a comunicar-mos amb els cavalls. És molt important saber-ho. Imagineu-vos que voleu parendre alguna cosa d'un professor o d'un alumne que no parla el vostre idioma.
El curs impartit per Oscar i Cristòbal Scarpati (gauxos autòctons de la zona y un d'ells, el pare, criat per un indi, ens ha ensenyat, primer que tot a conèixer la psicologia del cavall: el seu idioma. Només així pots comunicar-te amb ell.
Quan s'arriba a l'alma del cavall no pots evitar veure un ser equivalent a una persona de 3 anys, i pots tenir una forta sensació de tristor fins al punt de ficar-te a plorar. Impresiona veure un animal de 300 o 400 quilos que realment el seu interior és un nen amb molta por. És un hervíbor, i per tant, sempre pensa que serà atacat. El cavall s'ha d'educar com a tal i d'aquesta manera el podrem deixar desenvolupar i madurar i treure el sdeu potencial, mai podrem treure-l.i amb càstics, l'estarem limitant per vida. Hi ha molts mètodes per educar-los, com la imposició de límits (curiosament també com a educació d'un nen) que permeten ensenyar el cavall sense utilitzar la for(s)a i sense pegar-li. La ignorància de la gent, dels domadors, la inutilitat d'ells per esforsar-se (no tinc la ce trencada als teclats argentins) a entendre'ls, tot junt, fa que el cavall sigui castigat, maltractat i torturat simplement perquè el domador no ha sigut capa(s) d'ensenyar-li les coses de manera que ell les pugui entendre. El cavall està programat per obeïr al seu líder i a canvi per no fer cas al ser de dues potes que és un inútil: el domador de la bara. D'aquesta manera: domador inútil de la bara, voldria anomenar-los, als matxos superhomens que no saben fer altra cosa que fer creure al cavall sota la pressió del càstic, dels cops i de sentir "aquest cavall es un inútil" i dir-li que vostè és el responsable de la seva formació i, per tant, el cavall no és un inútil: ho és vostè.
Aviat estaré aquí a Catalunya, a Xerta (Terres de l'Ebre) (l'1 d'abril del 2008) i m'adreso (no hi ha ce trencada als teclats argentins) a totes aquelles persones propietàris de cavalls que vulguin aprendre a domar el seu cavall estaré encantat d'ensenyar-vos-hi la vostra ànima, la del cavall i la del domador. La formació de la doma s'ha de fer amb el cavall al centre hípic Equinatur i sempre serà el propietàri el qui li farà els exercicis. La doma índia, la doma natural ha arribat per fí a les nostres terres, millor dit hem anat a buscar-la a l'Argentina, i la veritat val la pena. Podeu mirar algunes de les imatges de la formació a l'apartat fotos de la pàgina web ww.albergassut.com/ fotos /viatge a l'Argentina.
Carlos Gracià i Bonet
El curs ha estat fantàstic i lo més satisfactori és que hem aprés a comunicar-mos amb els cavalls. És molt important saber-ho. Imagineu-vos que voleu parendre alguna cosa d'un professor o d'un alumne que no parla el vostre idioma.
El curs impartit per Oscar i Cristòbal Scarpati (gauxos autòctons de la zona y un d'ells, el pare, criat per un indi, ens ha ensenyat, primer que tot a conèixer la psicologia del cavall: el seu idioma. Només així pots comunicar-te amb ell.
Quan s'arriba a l'alma del cavall no pots evitar veure un ser equivalent a una persona de 3 anys, i pots tenir una forta sensació de tristor fins al punt de ficar-te a plorar. Impresiona veure un animal de 300 o 400 quilos que realment el seu interior és un nen amb molta por. És un hervíbor, i per tant, sempre pensa que serà atacat. El cavall s'ha d'educar com a tal i d'aquesta manera el podrem deixar desenvolupar i madurar i treure el sdeu potencial, mai podrem treure-l.i amb càstics, l'estarem limitant per vida. Hi ha molts mètodes per educar-los, com la imposició de límits (curiosament també com a educació d'un nen) que permeten ensenyar el cavall sense utilitzar la for(s)a i sense pegar-li. La ignorància de la gent, dels domadors, la inutilitat d'ells per esforsar-se (no tinc la ce trencada als teclats argentins) a entendre'ls, tot junt, fa que el cavall sigui castigat, maltractat i torturat simplement perquè el domador no ha sigut capa(s) d'ensenyar-li les coses de manera que ell les pugui entendre. El cavall està programat per obeïr al seu líder i a canvi per no fer cas al ser de dues potes que és un inútil: el domador de la bara. D'aquesta manera: domador inútil de la bara, voldria anomenar-los, als matxos superhomens que no saben fer altra cosa que fer creure al cavall sota la pressió del càstic, dels cops i de sentir "aquest cavall es un inútil" i dir-li que vostè és el responsable de la seva formació i, per tant, el cavall no és un inútil: ho és vostè.
Aviat estaré aquí a Catalunya, a Xerta (Terres de l'Ebre) (l'1 d'abril del 2008) i m'adreso (no hi ha ce trencada als teclats argentins) a totes aquelles persones propietàris de cavalls que vulguin aprendre a domar el seu cavall estaré encantat d'ensenyar-vos-hi la vostra ànima, la del cavall i la del domador. La formació de la doma s'ha de fer amb el cavall al centre hípic Equinatur i sempre serà el propietàri el qui li farà els exercicis. La doma índia, la doma natural ha arribat per fí a les nostres terres, millor dit hem anat a buscar-la a l'Argentina, i la veritat val la pena. Podeu mirar algunes de les imatges de la formació a l'apartat fotos de la pàgina web ww.albergassut.com/ fotos /viatge a l'Argentina.
Carlos Gracià i Bonet
0 comentaris:
Publica un comentari