Bon dia,
L'altre dia amb companyia d'uns amics de Xerta i les seves nenes (les bessones) vam pujar aigua a la moleta per al control - avituallament de la cursa de les Fonts (que per cert va ser una cursa fantàstica i aprofito per donar l'enhorabona a tots els organitzadors).
Com que es prevèien uns dos cents corredors es tenien de pujar uns vuitanta litres d'aigua. La Moleta és un lloc de difícil accés a peu i, impossible amb qualsevol vehicle. La manera que es va sol·lucionar va ser pujant l'aigua amb dos rucs Catalans: el Catalino i la Carmele. La pujada amb ells ens va fer possible viure aquesta experiència i observar com aquests éssers són capaços de pujar a qualsevol lloc. Vam gaudir de la experiència de viure com van treballar els rucs i entendre la fama del ruc català que era l'animal preferit i utilitzat pels americans per arribar a llocs on qualsevol altre equs (cavall, mula...) no podia treballar.
Catalino i la Carmele van fer una bona feina, tot i què les seves alforges no estaven ben equilibrades. Des de aquí, també vull felicitar-los a aquest amics que van complir el seu objectiu i ens van acompanyar a pujar l'aigua a possiblement l'únic avituallament, sense accés amb vehicles i, on l'aigua dels corredors ha estat transportada per rucs.
També vull agraïr a Arcadi, Miguel, la seva germana, l'home i les bessonetes, tots ells/es, que van gaudir com jo mateix d'una experiència innolvidable: a la moleta amb rucs!
Felicitats Cursa de les Fonts.
Podeu veure fotos de la pujada dintre de l'apartat fotos de la pàgina www.albergassut.com
1 comentaris:
Jo soc un dels que va pujar amb el rucs, sort d’ells, ja que si no ens hagués tocat pujar més de 40 litres d’aigua al coll.
Durant la pujada vaig dur el Catalino, un dels dos rucs, va ser una experiència sorprenent, veure com l’animal s’esforçava per pujar els marges i superar els desnivells del terreny, carregats com anaven i amb les alforges mig tortes... Els animals van arribar a dalt la Moleta com si res.
Però si la pujada va ser bonica, la baixada encara o va ser més. Durant la baixada una de les nenes, de 8 anys, va ser l’encarregada de dur el ruc, ella anava al davant i duia l’animal agafat per una corda al morrió (no se si es diu així). Si heu anat a la Moleta recordareu que hi ha baixades fortes i marges i desnivells que s’han de superar fent petites grimpades, doncs bé, el ruc que duia la nena, tot i no ser molt gros, era molt més gran que la nena, sovint no l’hi era fàcil frenar i corria el perill que acabés envestint la criatura. Aquesta és la teoria, per que la realitat va ser que, cada cop que estava a punt d’atropellar a la nena, o bé intentava frenar derrapant amb les quatre potes, o si veia que no podia frenar, optava per sortir fora del camí, no la va tocar ni una vegada!!
Va ser una experiència inoblidable, us la recomano.
Ah, gràcies Carlos pels rucs, i gracies Catalino i Carmele pel vostre esforç i seny amb les nenes.
Publica un comentari