La Shasha - La egua ja està domada

La Shasha, és una egua d'uns 8 anys. Va tenir diversos traumes a la seua vida, un d'ells va ser que la va enganxar un bou pel darrere, a la cuixa dreta. Actualment té la cicatriu i psicològicament quan te alguna cosa al seu darrera es fica molt neguitosa.

El seu propietari, en Marc (gran persona) i molt amant de les terapies naturals, entre elles, la doma natural, se n'ha preocupat molt per poder-la ensinistrar. La va portar a diversos domadors, tots sense èxit. Un d'ells fins i tot li tenia por a la egua. Tothom li deia que la Shasha no era egua per domar, que se'n desfès. (a la mortadel·la, com diuen els argentins).

Després de realitzar el meu viatge a la Argentina, en Marc (qui va presentar-me a l'argentí) va proposar-me el repte d'ensinistrar-la. Jo estava convençut de fer-li un bon treball, la qual cosa, no volia dir ensinistrar-la a la perfecció. Per a mí era un plaer tenir una altra egua per domar (jo personalment en tinc una)

En primer lloc, com a domador va ser tenir en compte els seus antecedents. Marc me'ls va explicar tots. En segon lloc, avaluar on residia, la qual estava amb la seua mare i apartats de l'entorn no veien res de l'exterior. Un cop estudiats tots els aspectes el primer pas va ser traure-la de casa, del refugi de la mare, i portar-la al centre hípic Equi Natur on compartiria espai amb altres cavalls a la zona de semi llibertat. Dia a dia, la Shasa va aprendre a estar amb els seus i, a més, podia observar l'entorn (cotxes, gent amb bici, tractors, arbres, sorolls, bosses de plàstic...) en definitiva tota un sèrie d'elements de la natura i de l'entorn que la van fer madurar. Era fonamental treure-la de casa on era molt forta, i veure la seua evolució com a membre del grup.

Shasha va acoplar-se al grup a la mateixa vegada que ens vam ficar mans a l'obra: doma peu a terra. Els exercicis van anar evolucionant, en primer lloc, se li va demanar que captès l'atenció del domador, una orella sempre enfocada cap a mi; en segon lloc exercicis de posicionament i, poc a poc i sense violència, la Shasha es sentia per primer cop còmoda amb les persones i es sentia un cavall. La seua por, la seua ràbia es va anant convertint en atenció i predisposició a treballar davant del líder.

La egua que ningú va poder pujar-la plàcidament que tothom era molt dur amb ella resulta ser un cavall extremadament sensible, tots els domadors haguèssin d'haver vist que en primer lloc no era un mascle (molt fàcil de domar) i que era una femella (extremadament sensible i que no perdona ni una errada al domador, ni una dossis de violència) ella, a més, al estar traumatitzada per la cornada i pels domadors encara era més extremadament sensible.

Durant tres mesos la doma amb moltes dosis de tranquil·litat i de treball va fer efecte, peu a terra amb molt de tacte, per ser femella però sense deixar-li passar n'hi una, es va augmentar la predisposició a treballar, la qual, significava la comprensió dels exercicis i la oportunitat per al domador a fer-li'n més.

Shasha, benvinguda. Ara ets una egua de montura còmoda, de trot suau i de gran potència.

Només queda alegrar-me molt per ella, pel Marc i perquè no, per mi.

Quin Cavall!!

Per cert! com què se li ha fet doma natural, la Shasha obedeix a la veu, no fa falta picar-li i com es pot apreciar a les fotos es van eliminar tots els elements de dolor, la Shasha no porta bocado. No li fa falta.