Aquí, a les Terres de l'Ebre, qualsevol persona que vol domar el seu cavall ha de portar-lo a un ensinistrador, el qual li dirà que dintre de 3 mesos, més o menys, pot venir a recollir-lo, amb les despeses que suposa la manutenció (pupil·latge) i la doma.
Al cap de 3 mesos, sense saber que li han fet al cavall pots anar a recollir-lo, realment t'entregen un cavall domat.
El que sol passar (segons els domadors dels centres hípics) és que al cap de poc temps el propietari torna amb el cavall i emprenyat perquè no sap que li passa al cavall. Els domadors diuen que són els mateixos propietaris que perden la partida envers al cavall i aquest evidentment comença a pendre les seves decisions que no són les que vol el propietari.
Aquest fet és el que passa avui en dia en molts i molts casos, però, hi ha sol·lució? clar, el domador forma al cavall però mai al propietari que sense eines perd la partida. (no interessa que el propietari vegi com s'ha fet la doma)
En la doma natural sol passar el mateix, la gran majoria d'exercicis s'ensenyen però no es raonen mai, no es donen les ferramentes psicològiques i de coneixement del cavall, la base que qualsevol propietari ha de tenir, per comprendre el cavall i poder aportar-hi sol·lucions.
La doma natural no tracta de saber fer-li els exercicis, sinó saber el perquè, com, i quan s'han de fer, tot seguit, avaluar-ne els resultats.
El que s'ha de fer és ensenyar al propietari a conèixer el seu cavall, i així, a la mateixa vegada la psicologia dels cavalls. Com volem fer doma natural a un cavall, si el cavall ja sap fer de cavall. Faríem o intentaríem ensenyar doma natural a un gos a comportar-se a ser cavall, això sí, però ensenyar a un cavall a ser cavall? no! tenim de formar als domadors, a què aprenguin a pensar com un cavall, a conèixe'ls, no fèssim com altres domes empenyats que ha de ser el cavall que pensi com una persona, enlloc de la persona, que com a ser superior ha de tenir la capacitat de pensar com un cavall.
Nosaltres al centre Hípic EQUI NATUR, portem a terme aquest fet: ensenyar ferramentes al seu propietari, per a què dia a dia pugui millorar la relació amb el seu cavall i per tant la monta. Aquesta doma és pràctica i senzilla i sempre raonada i demostrada davant del propietari, se li ensenyarà a què agafi el rol de líder, li donem aquestes ferramentes amb la finalitat que disfruti al màxim i amb totes garanties del seu amic que ha de ser el seu cavall. Una monta agradable, sense angusties, sense pors, sense extrés és realment possible i un cop aconseguida és fantàstica.
Per començar la doma ho farem des del terra, coneguda com a "pie a tierra" peça clau per a què tinguen, els dos, una bona base i avançar així amb passes molts grans als següents exercicis. És un mètode, molt usat pels americans i són exercicis molt senzills que permeten una doma sense pujar a sobre. Són la base i molt efectius per a què el cavall et reconegui com a líder. Aquesta formació de peu a terra és bàsica sempre i quan sabem perquè ho fem. Amb aquests exercicis i amb un coneixement profund sobre el cavall podem donar o dotar als propietaris d'eines molt efectives.
La meva formació va començar al revés de qualsevol altre. De zero, per plaer i sense tenir cavall vaig fer diversos cursos amb argentins (doma natural - Lesandro de Montiel; Massatges als cavalls - Anais; Curs de ferrador impartir per la cambra agrària d'Amposta Generalitat de Catalunya; Cristobal Scarpati - Doma índia; i finalment el nivell 3 avançat de doma índia, un mes a Argentina amb la tribu Scarpati: a la falda dels Andes ensinistrant crillos chucarros, l'únic lloc del món on hi ha cavalls salvatges) després d'empapar-me de tota una sèrie de llibres com el Doma pie a Tierra, los caballos de mi vida...). Un cop completada, en part, la meva formació vaig quedar-me una egua fantàstica en la qual vàrem portar a terme tota una sèrie d'experiències que van consistir en parlar menys i fer més; ensenyar el que feia jo amb la meua eugua era sinònim de garantia, demostrava a través d'ella el que parlava. El cavall del domador ha de ser l'espill on es reflecteixen els seus coneixements.
Dia a dia realitzava sortides a la muntanya de 20 a 60 kilòmetres, sense brida (bocado), sortia en dies de vent, per la nit, senderes pedregoses, camins de terra... tot al trot i a galop. Quan portavèm una bona estona, jo baixava d'ella i caminavèm junts. Durant 6 mesos, dia rere dia, vaig trencar tots els hàbits culturals de la zona: no li donava corda abans de sortir, sortides amb la cabeçada de quadra, (model argentí-indi)...
Vaig forjar una egua que me van vendre perquè no la podien controlar, en una amiga d'aventures i satisfaccions. A poc a poc vaig fer-me el seu líder. Sortíem amb tota la tranquil·litat pel món i ella cada cop s'asustava menys i confiava més amb mí. Un vincle real on ella me buscava, on ella demostrava que al costat meu estava segura.
Ser líder d'un cavall no vol dir "m'ho crec i ja sóc líder" no. Ser líder del cavall significa demostrar-ho, demostrar-li a ella o ell. Cosa senzilla i ara explicaré el perquè.
Un cavall pensa que en qualsevol lloc li pot sortir un depredador té els instints de supervivència molt arrelats. Una senyal de trànsit li pot fer por, una rama que es mou, una bossa, un camí... qualsevol cosa nova, qualsevol situació no reconeguda per defecte desconfia. La nostra feina és demostrar-li que nosaltres sabem més que ells i que a nosaltres no ens fa por, perquè som els líders del grup i sabem que fer. com? doncs depenent de cada cosa actuarem sempre per mostrar-li. Si observem que la senyal li fa por i no vol passar pel costat doncs passarem, tranquil.lament i donant-li confiança al cavall (acariciant-lo) si cal baixarem i des del terra li mostrarem que realment no representa cap perill; si es fa amb tranquil·litat i be, el sistema de memòria del cavall enregistrarà per sempre que allò que desconeix, no sap el que és, però, no li representa cap perill, ni dolor, per tant ho enregistra com quelcom no preocupant.
Dia a dia, i amb la base de la doma natural, li demostrava al cavall que nosaltres sabem el que fem i en tot moment, d'una manera o d'altra (sempre sense violència) tenia que sortir-me'n amb la meua, ensenyar-li que jo erqa el seu lider.
Un cop coneguem el cavall, que signifiquen els seus moviments, les seves expressions, les seves respiracions, les postures corporals, coll, orelles, les seves pors... podrem avaluar-lo i així comprendre'l.
La doma nostra comença al picadero rodó, eina imprescindible per treballar; un cop dintre el domador farà un anàlisi de conducta i corporal del cavall; segur que us impresionarà. (si és dretà o esquerrà, és a dir, apren millor per una banda que per l'altra; el seu nivell de maduresa, si frena be o no, com se sent...) Avaluat el cavall i feta una petita explicació del que és un cavall l'ensinistrador explicarà l'exercici, el raonarà i abans de fer-lo d'endivinarà la resposta-conducta del cavall, un cop fet pel domador serà el propietari qui el realitzarà sota la supervisió per a la millora o confirmació de l'enteniment de l'exercici. Dotarem al cavall d'eines i d'exercicis que el faran desenvolupar com a cavall. Veureu que el cavall us segueix a tots els llocs, que està tranquil, i que per primer cop no sentirà les vostres pors sinó la vostra autoritat...
Tot molt senzill, sense secrets, sense violencia i gaudint, com no, de la companyia del nostre ésser estimat.
Els indis diuen que l'ànima del cavall és la que li donava el seu genet, jo penso que és veritat, li podeu transmetre les vostres pors i inseguritats, podeu enganyar a la gent que us mira, també us podeu enganyar a vosaltres mateixos, però, no podeu enganyar al cavall; de la mateixa també li podeu transmetre la vostra confiança i valentia i les vostres ganes, simplement, de gaudir d'una monta lliure sense pors amb el vostre cavall.
us fico unes fotos del principi quan passavem del bocado a la cabeçada sense dolor i veureu que realment la egua era molt vigorosa i arisca
Foto panoramio més visitada amb: 11.407 vegades
