
"La batalla de l'Ebre va iniciar-se a les 00.15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938, quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El silenci era absolut; la mirada d'aquells homes, posada al cel; el pensament en la família... Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de moltes desenes de milers d'homes..."
Aquestes tres fotografies que us deixem avui pretenen ser un fidel testimoni de la nostra història passada, d'alguns dels moments, agres i dolços, viscuts pels nostres pares i iaios... en temps de guerra civil.
La idea de fer un reportatge fotogràfic sobre episodis reals dels combatents republicans a l'Ebre va entusiasmar tres Mossos d'Esquadra del territori, que van incorporar, a moltes de les imatges, la presència de la taronja, un dels cítrics més cultivats i representatius de la nostra comarca.
La preparació, el muntatge i l'escenificació van ser claus en aquest laboriós treball que jo definiria d'autèntica recreació històrica. De fet, tot el material bèl·lic que apareix en les imatges és autèntic, real, de l'època. Tot el que veieu és propietat d'un dels tres protagonistes que apareix a les fotografies, gran afeccionat a tot allò que fa referència a la Batalla de l'Ebre i important col·leccionista de material bèl·lic. L'home viatja sovint a l'estranger per participar en simulacions que es fan de la guerra. De fet, cal destacar que, molt probablement, ell sol disposa de més material de la Batalla que el propi museu CEBE (Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre) de Gandesa.
Els tratges dels combatents, sabates i botes, cinturons, cascs -veureu que en les fotos no n'hi ha cap d'igual, atès que aquests escassejaven i els soldats agafaven el primer casc que trobaven dels caiguts per protegir-se-; l'armament -els coneguts fussells Mausers espanyols de 7 mm, la metralladora Maxi d'origen rus, les granades, etc.- i les caixes de fusta on el guardaven (fixeu-vos bé en les inscripcions, es llegeixen a la perfecció); les bosses, cassoles, cantimplora; premsa de l'època; els burros i demés animals que els servien d'ajut per transportar tot el material més pesat; la xapa identificativa que els soldats duien al canell, i un llarg etcètera. No hi ha falta detall.
A més, per fer les fotografies, els tres protagonistes van prendre com a guió algunes imatges reals de l'època, quedant-se amb les postures, mirades, situacions...per poder recrear fidelment aquell ambient del 38. Perquè us feu una idea d'aquest treball, es van realitzar més de 300 fotos, moltes de campament, altres de retrats que es feien els soldats per enviar a les famílies; de la marxa dels republicans; de recreació de moments bèl·lics, etc. L'escenari escollit fou el de la Muntanyeta de Xerta i fins i tot es va usar un punt que se sap realment va ser ocupat per combatents durant la Batalla.
D'entre totes les fotografies realitzades, ja s'ha fet una primera selecció i tres -després que un professional transformés la fotografia a blanc i negre i deixés només el color viu del foc i de la taronja, per ressaltar i fer-la més atractiva- han participat en el concurs de fotografia de la taronja de Xerta, en el marc de la segona fira del cítric de la vila. També està previst que altres concursin en diferents certàmens del país i, inclús, formin part d'algun museu del territori.
Un recull fotogràfic que recrea la nostra història, la de la nostra gent. Episodis durs i amargs, però que també van tenir els seus instants de pau, quietud, d'amistat... Un petit retall del passat que pretén fer un humil homenatge a tots aquells que van deixar-ho tot per lluitar pel nostre territori, per les nostres famílies i per la nostra llibertat... Per tots ells.
Si voleu veure més fotografies d'aquest reportatge, consulteu el següent enllaç: http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157623411554717/

1 comentaris:
impressionant aquest escrit, gràcies per deleitar-nos amb un bonic relat. Per cert, contactaré amb vostès pel tema de les fotografies,
salut!
Publica un comentari