Hola a tots!!! L'Alberg ja té un nou espai al pati, un gran gabial semicircular on hi trobem 4 gallines, dos agapornis (lloros petits), també coneguts com els insperables, per la seua monogàmia; i dos periquitos de cua llarga. Tots ells són les noves mascotes de l'alberg assut i els podreu veure quan ens vingueu a visitar. Nosaltres us els presentarem!
Després d'enllestir la gàbia de Tarongeta i Don-osti [us informem que, malauradament, aquest va morir al cap de dues setmanes d'estrenar la gàbia... no sabem ben bé quina malaltia va agafar, però no vam poder fer-hi res. Després vam comprar-ne un altre de molt semblant i li vam posar Kiki de nom. Amb la Tarongeta van connectar des del primer dia i ara ella està cobant quatre ous fertilitzats...esperem descendència amb molta il·lusió!], Carlos va emprendre la construcció d'un nou gabial per a posar-hi gallines i, d'aquesta manera, poder tenir els ous de casa i explicar-los als menuts quan vinguin què fan les nostres gallines, on i quan ponen els ous, etc. En total, tenim quatre gallines i gaudeixen d'un espai més que considerable, de manera que poden caminar tranquil·les i quasi podríem dir que viuen en llibertat.
La gàbia és moltbonica, feta de fusta i coberta d'un canyissar al sostre i als voltants que dóna ombra. Per dins està plena de palla i té un ample ponedor, també de fusta, amb una tapa que s'obre des de l'exterior per recollir els ous que ponen les gallines. De fet, com anècdota, les gallines van arribar aquest dissabte a l'Alberg Assut i ja ahir diumenge al matí alguna d'elles va pondre el seu primer ou, blanquet i petit per fora.
Dos de les gallines són de color marró, una altra és blanca i l'última, negra. Els noms que tenen corresponen als noms dels gossos del campanar de l'església de Xerta: Turco, Leal, Alba i Estrella.
A més, les gallines tenen companyia... Hi ha una parella d'agapornis de dos anys. Aquesta espècie de lloro de tamany petit (uns 10 cm) es coneix també com "l'inseparable", per la seua monogàmia, i com l'ocell de l'amor. Veureu que són preciosos i tenen uns colors molt vius i variats. De fet, van sempre junts i fa molta gràcia veure'ls interactuar, no se separen mai i se busquen l'un a l'altre.
Ens han dit que prompte s'aparellaran i, per això, els hi hem posat un niu de fusta perquè l'omplin amb fulles de palmera. La nostra sorpresa ha estat quan hem vist que els dos han triat un altre niu més natural i més fresquet, amb unes dimensions una mica més reduïdes. He llegit, però, que moltes vegades opten per espais petits, on amb prou feines hi caben els dos, perquè això els dóna seguretat. Així és que els nostres agapornis, Cinteta i Carlos de nom, s'han instal·lat a un forat natural que quedava entre dos pedres de la paret on hi ha posat el gabial. Per fer el niu, utilitzen, com he dit, fulles de palmera, que remullen a una banyereta i trituren i confeccionen al seu gust. Són molt llestos i val la pena observar-los.
A més, a la nova gàbia també hi tenim una parella de periquitos de cua llarga, de tamany gran, que tenen un any. Per últim, una parella de pericos, un de blau i un altre de verd. De moment, tots viuen en pau i harmonia i moltes vegades es posen tots junts asseguts en una de les fustetes que hi ha penjades.
Si sortiu al pati de l'alberg Assut sentireu el cant de molts ocells que viuen tranquils, amb espai per volar i racons per descansar. Nosaltres esperem que es vagin aparellant i seguirem tot aquest procés per ajudar-los en allò que sigui necessari. És molt emocionant veure com avancen els dies i cada dia van passant coses noves dins dels dos gabials de l'alberg, plens de vida. Ells no s'assabenten de la nostra presència ni se senten mai amenaçats per res i actuen de forma totalment natural i desinhibida. Mentre, natros els observem i prenem nota de tot el que fan... així aprenem molt d'ells i podem saber sobre la seua evolució.
Us deixo algunes fotografies... segur us agraden! una abraçada i fins aviat!
Cinta
