El blog de l'Alberg Assut

Nou blog, Nova Ubicació!!

2010-08-23T11:00:00.005+01:00

Hola!!

Hem millorat substancialment la pàgina de l'alberg, ara, hi ha una nova ubicació dels diversos serveis de l'alberg depenen del tipus de turisme.
Per això a la nova pàgina podreu trobar fàcilment el que us interesi: nou blog, fotos, comentaris, opinions...
i informació directa sobre:

- Via Verda, serveis per als usuaris, informació...
- Turisme familiar
- colònies
- campus d'estiu
- el restaurant de l'alberg
- colonies educació especial
- colònies 3a junventut
- gups i celebracions (acomiadaments, àpats...)

per seguir-nos només cal comprovar-ho a:

http://www.albergassut.com/

Camiseta Triatló 2010

2010-08-16T09:27:00.001+01:00

Per primer cop fem pública quina serà la camiseta del Triatló. Serà de cotó perquè pensem que les tècniques, tot i ser el mateix preu, no es porten al dia a dia.
Aquest any hem inclòs el nus del no al PHN, important perquè al recorregut del triatló de tots els anys veureu el transvassament que realitzen, que segons la comunitat científica és 2'5 el PHN, sí dos cop i mig més gran.
Com no, agrair-li a Arcadi un any més perquè ens ha obsequiat amb una nova creació original i divertida.

Piraguada Grup excursionista Refalgari - La Sénia

2010-07-29T18:46:00.002+01:00

Hola!!
Què bonic!
Aquesta va ser la frase més utilitzada per aquest actiu grup excursionista que va gaudir, com si fossin nens, del plaer de navegar pel riu.

El centre excursionsita va programar dintre del seu calendari anual de sortides la piraguada i, la veritat, en ple estiu estar dintre del riu va ser un autèntic plaer.

Destacar, a part de tot el goig del riu, a Beniemocions que, a la meitat de la ruta, va aparèixer amb una Zodiac que ens fer de recolzament i ens va convidar a un àpat més que benvingut: un pastisset per a cada u i dues botes de vi!!

Per veure més fotos de la piraguada cliqueu el següent enllaç:
http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157600055679667/

o al facebook:

http://www.facebook.com/editphoto.php?aid=11531#!/album.php?aid=11531&id=100000786657585

Des de Palestina fins a l'Alberg Assut

2010-07-28T11:19:00.002+01:00

Recordo els seus somriures, la seva expressió de quietud i calma; pau i tranquil·litat. De fet, aquestes sensacions són les que molts busquem, cada dia, en allò que fem. Però els somriures de xiquets i xiquetes que només veuen horrors i guerres cada dia tenen un valor més que afegit... és el somriure dels 7 nens i nenes palestins que ens van visitar, el passat dia 19 i 20 de juliol, a l'Alberg Assut.
En concret, aquest estiu, han arribat al nostre país un total de 54 nens i nenes d'entre 9 i 11 anys, provinents de la franja de Gaza i Cisjordània, coordinats per l’ONG “Paz Ahora”, i s’han repartit per Euskadi, Castella i Lleó, Andalusia, Extremadura i Catalunya. D’aquests últims, uns quants són els que han vingut a Xerta, a l’Alberg.
Quan Javier Martínez, catedràtic d’hidrologia i un bon amic nostre, ens ho va proposar, no vam dubtar en donar-los l’oportunitat de conèixer el nostre alberg, el meravellós entorn natural que ens rodeja, l’encant del nostre riu, provar el deliciós menjar casolà que preparem sempre amb molt de carinyo i tant agrada a tothom, etc.
Així les coses, Carlos no dubtà en acceptar la proposta de portar els nens a l’Alberg i, a més, no volgué cobrar-los res per l’estada aquí. Sabem, de sobres, que els recursos d’aquestes ONG són molt limitats i prou esforços han de fer per aconseguir portar els nens fins a Espanya.
En arribar, corrien per les habitacions i omplien l’espai de crits d’alegria i de rialles. Estaven entusiasmats, nerviosos i, alhora, tranquils perquè sabien que aquí hi regna la pau i la quietud. Lluny de la guerra, dels malsons que es converteixen en realitat; de les bombes i dels projectils. El monitor dels menuts, l’Alí, em feu un resum de la vida de cada un d’ells... la majoria eren orfes de pare i mare i, alguns, havien presenciat l’assassinat dels seus pares. No em puc ni imaginar d’on agafen les forces per viure, per tirar endavant, seguir lluitant...
Per la nit va venir el pallasso Moniato i va fer un dels seus shows al pati. Els nens van riure moltíssim i, per moments, segur van oblidar-se de tot allò que els turmenta i van ser feliços. Interactuaven entre ells i no paraven de xerrar i riure.
L’endemà al matí, Javier i altres membres de la Fundación Nueva Cultura del Agua els hi van ensenyar la importància del “fluvioabrazo”, és a dir, d’abraçar-se uns als altres per transmetre’s sentiments que tots necessitem i enyorem a partir de compartir experiències junts navegant en piragua pel riu. Al principi, quan els adults els abraçaven es quedaven més aviat sorpresos i sense saber què fer, com respondre. Després, però, eren ells els que reclamaven aquest contacte i agraïen estar uns segons protegits per tots els que estàvem disposats a donar-los una mica de carinyo. El dia de piragua va anar molt bé i tot i que molts d’ells no havien vist mai un riu es van sentir fascinats per l’aigua i, fins i tot, van voler banyar-se.

El que ens preocupava un xic era el tema del menjar, de si els agradaria el que natros cuinem. Res de carn de porc, molt de peix i coses senzilles. El que els hi agradà molt fou la nostra fideuà, quasi tots van repetir!!!
La veritat és que tot va anar rodat. Els nens no se van sentir en cap moment estranys i m’agradava veure quan de tranquils se sentien a l’Alberg, com si fossin a casa seua. De fet, aquesta és una sensació que natros sempre volem transmetre als que vénen a visitar-nos; volem que s’adonin que més que un establiment som la seua segona casa i poden compartir el que vulguin amb nosaltres.

En recordar-ho, ens omple de goig el cor pensar que hem contribuït a fer més feliços aquells que realment ho necessiten. I ho hem fet amb allò que més ens estimem, l’Alberg. Els hem convidat a compartir el nostre tresor, allò que cuidem cada dia amb molt d’amor, lluita i constància. Un espai que hem pujat i pugem, cada dia, amb molt de carinyo. Un Alberg on hi afloren tota classe de bons sentiments que impregnen l’ànima de tots els que vénen. Segur que aquests sentiments també s’han apoderat d’aquests menuts palestins i segur que, en moments no tan bons, se’n recordaran d’aquells dos dies màgics al nostre Alberg i això els ajudarà a seguir lluitant...

Perquè els moments feliços, els nostres records de la infància, afloren en natros quan més els necessitem per fer més dolços els moments amargs...

Podeu veure més fotos als enllaços següents:
facebook:
http://www.facebook.com/album.php?aid=11536&id=100000786657585

Flickr:
http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157624486358761/

Salut.

Pengem els cartells de l'Alberg a Xerta

2010-07-24T17:00:00.007+01:00

Avui 24 de juny de 2010 s'ha finalitzat una part de la retolació i indicadors de l'alberg Assut a XERTA. Calia ficar-los, calia ficar-ne almenys un parell per indicar bé l'alberg, fet reclamat per molts usuaris a causa de la mala senyalització. Un cop pagada la llicència (190 euros) i els dos rètols (560 euros) és un bon argument per dir-los als clients que la despesa pica una mica (i gràcies pels pals que són de l'Ajuntament i aquest cost no l'hem assumit nosaltres).

Avui, a les festes, entre bous i vaques he aprofitat el moment per penjar-los (les ganes m'han vençut), enmig de la gent asseguda a la plaça que no ser què debia pensar.

Un cop penjats m'ha arribat una fantàstica, dolça i amarga, sensació en apreciar que el projecte del 2004 s'ha finalitzat. Sembla que hagi passat poc temps, la feina o, la molta feina, n'ha estat la culpable. Primer m'ha arribat el record dels sers estimats que no hi són, el meu pare, que tant va ajudar-me a construir l'alberg, tot i no tenir salut.

L'any 2004 es va signar la compra de l'alberg i va començar la feina. Primer la desconstrucció (podeu veure les fotos de com era l'alberg en aquests enllaços: http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157594558609412) tot enderrocat, deixat de la ma de déu. Finalitzava la meva jornada de treball i, tot seguit, em ficava a treure runes, treballava unes 16 hores diàries, Nadal, Cap d'any, dissabtes, diumenges... tot un esforç de 3 anys on l'únic que no vaig construir va ser l'estructura... sí, l'alberg és construcció gairebé pròpia i, això, es diu prompte...

Potser aquest era el camí per construir-lo, sense cap herència, ni propietat del terreny, les despeses eren inassequibles per un treballador que només tenia una nòmina. Un gran projecte d'emprenedor local sense ajudes ni subvencions, només la il·lusió de complir el meu sommi i de pensar que podria viure ensenyant Xerta i gaudint del territori. De fet, aquests anys de crisi haguessin fet la seva feina si m'hagués empenyat amb tot el que costava, és a dir, insostenible i, per tant, el banc en seria el propietari. Ara, a més de la satisfacció de l'esforç d'haver-lo construit, gaudeixo de la tranquil·litat de poder assumir totes les despeses.

Ficar el senyal a la plaça ha culminat l'esforç de construcció i de tres anys d'experiència funcionant amb molts bons resultats, contents de veure que la gent està agraïda.

A l'alberg continuem fent poble, comprant als comerços de la localitat, oferint feina primer aquí que a fora, (la llum a càrrec de l'electricista local, l'aigua també, comprem la verdura al poble, el pa, el peix i molts productes al super...) convençuts que comprar als establiments de Xerta és fer més Xerta.

Per altra banda, l'alberg manté la idea convençuda que el més bonic és Xerta i no l'alberg (que també es preciós, eh?) fem activitats a la natura, sempre al poble, riu, via verda, muntanya. Els grups s'empapem de la passió d'una persona que estima Xerta i que és conscient que sense Xerta estaria perdut.
De valors d'una persona que no ha heredat res i que el seu argument és el treball i la il·lusió.

Ara me passa pel cap una frase del millor president català que mai hem tingut i que va parlar sobre les possibilitats del treballador amb el seu esforç. El primer repte està complert, ara l'esforç ha de continuar per mantenir i millorar l'alberg i és un esforç constant que, gràcies a la meva dona, es suporta plàcidament.

La melancolia s'apodera de mi en recordar aquest pròxim passat. Per altra banda m'envaeix l'alegria en recordar als grups que han estat a l'alberg, a Xerta i, s'emporten el record al seu cor.

L'altre dia vaig sentir que Xerta era ubicada al món per algú en concret, jo no comparteixo el mateix, llavors, qui ubica Xerta al món? Grups d'Ed. Especial que ens carreguen les piles en tractar-los, grups de nens/es de colònies, peregrins que agraeixen el menjar casolà i el bon tracte (per internet trobareu les referències de l'alberg), ciclistes, famílies i els grups en general; tots ells aporten més color a Xerta i a les festes, com per exemple l'acomiadament de solters que hi ha avui, dia 24 de juliol, els "T" Birds, amb John Travolta i l'Olívia Newton, no patiu, si esteu per Xerta els reconeixereu de seguida!

De fet, la resposta de qui ubica Xerta al món ja la sé perquè són ells, els grups. Només perquè ells han viscut el poble, i amb intensitat.

Salut a tothom i bones festes!!! Visca Xerta, visc a Xerta.

Carlos

MENÚ FESTES SANT JAUME

2010-07-17T11:49:00.006+01:00

MENÚ FESTES DE SANT JAUME 2010 DE XERTA

SOPAR DIVENDRES 23 I DISSABTE 24 DE JULIOL

Picades:

Assortit d’embotits i formatges en pa en tomàquet

Croquetes d’abadejo de la casa

Xipironets arrebossats

Primer plat:

Amanida de fruites, fruits secs i panses en reducció de mòdena

Segon plat:

Rostida (carn de corder, salsitxa, baldana o pinxo...)

Llenguado a l’ametlla o arrebossat en milfulls de patata i ceba

Postres:

Sorbet de llima al cava de l’Alberg

Llet merengada

El menú inclou l’aigua, el vi, gasosa i cafès.

Preu: 19’90 € IVA inclòs.

GR99 RUTA DEL EBRO. Etapas 39 y 40 en BTT

2010-07-16T09:51:00.000+01:00

GR 99

TRAMO 39: MÓRA DE EBRO-MIRAVET-XERTA (CHERTA)

La verdad es que, sincerándome, diré que esta es una sendera de ensueño, idílica, de paz y reposo. Un delicioso y estrecho camino paralelo al río y en los pies de las montañas; se pierde entre pequeños bosques, altos pinos y esquiva piedras y rocas.

Un camino que empezó a usarse por nuestros antepasados los hombres del campo y que recorre uno de los más bellos parajes naturales de nuestras tierras del Ebro. De hecho, seguro que muchos de nosotros hemos bajado en piragua desde Miravet, pasando por Benifallet hasta llegar a Cherta. Todos reconocen que es uno de los tramos más preciosos de nuestro río Ebro, con frondosos árboles y grandes acantilados. Pues bien, si visto desde dentro del agua puede pareceros realmente encantador, tenéis que descubrir el tramo 39 del GR 99 (Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet y Benifallet), sobre todo el comprendido por Miravet hasta llegar a Cherta.

Para aquellos que no lo sepan, el GR 99 o más conocido recientemente como Camino del Ebro es un sendero de gran recorrido que parte de Fontibre, pequeña localidad de Cantabria donde nace el río Ebro, y recorre todo el río hasta su desembocadura en Riomar. En todo el trayecto, se pasa por las provincias de Cantabria, Álava, Burgos, La Rioja, Navarra, Zaragoza y Tarragona. En total, el camino cuenta con 42 etapas.

El tramo 39 de Miravet a Cherta puede hacerse a pie, corriendo o en BTT. Salimos del pueblo en dirección a la antigua iglesia, detrás de la cual hay un gran acantilado que a más de uno seguro le hará temblar. Seguimos por la empedrada cuesta de Riago y ya entonces tomamos un amplio camino paralelo al río con fincas de cultivos de cítricos y fruta dulce. A continuación, empezaremos a subir unos metros para enlazar con la sendera que nos llevará a Benifallet y, finalmente, a Cherta; estrecha, con curvas, repleta de vegetación y de magia...

Esta es una sendera con privilegiadas vistas ya que, siempre junto al río, está elevada y resguardada por enormes montañas. El río se divisa perfecto, amplio y en todo momento puedes disfrutar de todo lo que ocurre en él: remolinos, los peces, aves que cazan y beben en el río... Además, te cautiva el olor a río, a verdes hojas, a lluvia y húmedo bosque... que se mezcla con el canto de los pájaros y el rumor del agua.

Mientras recorres la sendera, te da la sensación que esta es virgen, alejada de la mano del hombre. Se trata de un tramo salvaje, solamente cuidado por la naturaleza, expuesto a su gusto y antojo. Una sendera donde uno se olvida de las carreteras, de los ruidos, poblaciones, etc. En su recorrido, pasaremos justo al lado del algarrobo del Onso y por debajo de la Cueva Alta, cruzando el Barranco del Negrero, que sirvió de refugio para las tropas de Negrín durante la Batalla del Ebro.

Numerosas piedras te acompañan por el camino, trozos de rocas que se desplomaron hace ya tiempo y aun descansan allí, al medio de la sendera, tranquilas; incluso a veces encima de algún tronco de un pino que, por el peso de la roca, creció torcido, pero siempre mirando al río... También te encuentras con fuertes enredaderas, que crean largos y amplios túneles de vegetación que resguardan a los animales e insectos del fuerte calor en verano.

Llegaremos, finalmente, al Paso de Barrufemes, sin duda el tramo con más encanto. El paso es un estrecho que encajona el río a los límites de los municipios de Miravet y Benifallet y separa la comarca de la Ribera de Ebro y el Baix Ebre.

Etapas para BTT. Final del camino. Etapa 39 y 40

Las etapas, tal y como estan marcadas por la organización no estan pensadas para hacerlas en BTT. La Etapa 39 és Móra de Ebro Benifallet, la siguiente Benifallet – Tortosa (2 horas de bicicleta) y Tortosa- Amposta (2 horas más). Recorrido insuficiente.

Propuesta que funciona actualmente. Convertimos tres etapas en 2:

Salida des de Móra d’Ebro y llegada en la localidad de Cherta (Xerta). La llegada en Benifallet és fuera ruta, se tiene que cruzar el puente del río. Puente del Llaguter. La llegada a Xerta podeis alojaros en el albergue ASSUT, experimentado albergue acostumbrado a trabajar en Bicicletas (por la via Verde) Las bicicletas dormiran con vosotros en la habitación y, a parte, una esquisita comida casera, todo a precio de Albergue. El propietàrio Carlos os dará información de la etapa siguiente. Esta preciosa etapa os dejará el recuerdo de la cuesta de Ribó (escaleras grandes de dos metros de largo por 3 de ancho y de 20 centímetros de altura, al lado mismo del río) y el paso de Barrufemes, precioso tramo pero, el 80% de la sendera al lado de la BTT. Tranquilos el paso sólo hace 1’4 km.

La última etapa Xerta – Amposta o Deltebre unos 40 kilómetros, llanos. Preguntarle a Carlos, os darà una simple alternativa al lado mismo y en paralelo para no hacer tanta carretera.

http://www.albergassut.com/; info@albergassut.com; tel. 678 67 67 67

La lluita del ruc Català, la força i l'amor.

2010-07-09T18:11:00.057+01:00

Ja fa un any de l'última incidència en què Catalina es va quedar enganxada a uns ferros. Va ser molt dur veure-la abatuda al terra, sense forces, amb la cara i tota una part del cos feta malbé, plena de sang i amb dificultats per respirar. La vam traslladar, durant tres mesos, al centre hípic de Xerta amb el dubte, cada dia, de si seguiria en vida. Cada dia li curàvem les ferides i per aixecar-la l'embolcallàvem amb una manta i entre quatre l'aixecàvem perquè pogués mixionar i també, amb la nostra ajuda, defecar.

De fet, si no es movia moriria, atès que el seu sistema digestiu s'activa amb el moviment de caminar i nosaltres, manualment, ho havíem de fer tres cops al dia. La primera setmana va ser molt intensa i cada dia es desprenien llàgrimes dels nostres ulls i també dels seus. Al cap d'una setmana, però, vam començar a notar els primers símptomes de millora: la burreta ja menjava sola i aquest fet va contradir a tots els professionals que des del principi ja la van donar per morta. De fet, en només tres mesos es va recuperar i en tornar-la a Catalino (el seu semental), els dos es van donar unes quantes alegries sense cap necessitat de trencar el gel ni sense cap protocol. Així és que Catalina va quedar prenyada aquell mateix dia.

Avui, 13 mesos després d'aquells angoixants dies, Catalina està apunt de parir. Vaig cap a la muntanya, on resideix amb semillibertat, esta plovent poc però els foscos núvols de l'horitzó senyalen molta aigua. Típica tempesta d'estiu. En arribar a la muntanyeta, veig a Catalina dempeus en un lloc poc habitual, separada del grup.

Catalina! Estava eganxada amb una corda al coll tipus com una soga i havia estat sense poder menjar ni beure durant dos dies a plè sol d'aquest estiu. Li vaig tallat la corda ràpidament i tot seguit sense forces cau al terra de costat, completament abatuda, al meu cap els recents records d'ella i l'angoixa de poder-la perdre. Li vaig portar aigua i amb desesperació i sense forces, tambalejant el coll, vaig fer-la encertar el morro al cubell, tot seguit va xuclar l'aigua del primer i segon cubell. Al terra va deixar-se anar abatuda, això va indicar-me que es moriria, aquesta respiració per desgràcia m'era coneguda.

Amb la furgoneta a tota presa cap a Tortosa, vitamines per injectar intramuscularment i un xarop per a provocar-li gana. Catalina, encara estesa al terra, havia de menjar ràpidament, si no moriria. Abans de marxar, però, va començar a mastegar amb dificultats un deliciós pinso.

Un cop amb tot el material necessari per a la seua cura i de volta a la finca vaig observar a Catalina al terra i destràs d'ella les potes de la seva criatura. Com pot ser! va de part!! Abans d'ajudar-la la punxo ràpidament les vitamines i li subministro una sobredosi de vitamines i energia. No li serviria per aquell mateix moment però sí per a després.

Va començar la tempesta d'estiu amb un fort xàfec d'aigua que impactava amb ràbia a sobre nostre. Catalina havia de parir dreta i no s'aguantava, amb forts brams de dolor i jo sol, incapaç d'aixecar-la i menys amb un esguinç al pit. No se'm va ocórrer altra cosa que ficar-me avall d'ella i a quatre potes aixecar-la. Ella no podia sola, més o menys, va funcionar. La gravetat va fer la seva feina i va acabar d'ajudar a sortir el mig cos del petit que encara no respirava. Vaig girar el cap, xop per l'aigua, xop per la sang del part i a fosques pel cel tapat per la negra nubolada, enmig de tot arreu i força cansat per aguantar, encara no sé com, els dos-cents quilos de Catalina. De fet, era tant els pes que vaig notar-me aliviat quan es van despendre els 20 quilos del ruquet. Catalina havia sigut mare i la felicitat agredolça de no saber si sobreviuria me superava.

Poc a poc surto de sota d'ella i la burra es deixa anar a poc a poc. La placenta encara li penjava i després d'ajudar-la a sortir no va poder ni menjar-se-la. El petit, va començar a moure els peus i a lluitar per aixercar-se, segur que va creure que era l'infern, amb la forta pluja que seguia caient, i ell, seguia lluitant i relliscant entre el fang per aixercar-se. Pel ruquet estava tranquil, era la seva lluita per conèixer els seus músculs i formava part del seu aprenentatge. Els rucs són forts. La meva atenció estava amb Catalina, al ras sense sopluig l'aigua continuava caient i els ulls d'ella quasi tancats continuaven transmetent aquesta tristor de pensar que se n'estava anant.

El petit ja quasi aixecat continuava lluitant contra la gravetat el fang i l'aigua. Vaig agafar el biberó i li vaig començar a treure el calostre de les mamelles d'ella, estava segur que no l'importaria que utilitzés l'única substància que asseguraria la supervivènvia del petit que venia segur d'una part anticipat per les circumstàncies de l'angoixa i supervivència de la natura en notar que a la mare no li entrava menjar des de feina dos dies a causa de l'enganxada desafortunada.

El petit no tenia gana, suposo que massa aviat encara per menjar; ells tenen unes hores de reserva per si les mamelles de la mare no generen deseguida el calostre.

Catalina va aixecar el coll uns segons per veure el seu fill i el cap se li va tornar a desplomar impactant la terra amb la mateixa força que el va alçar. Continuava molt esgotada però va acceptar aigua i el pinso que li donava jo mateix a la boca. El mastegava lentament.

Tres hores després i ben entrada la nit Catalina va aixecar el coll. El petit ja caminava i em va confondre amb la seva mare, no es despegava de mi. La alegria de veure a Catalina una mica millor em feia pensar i crear-me la il·lusió de què sobreviuria. En aquell moment la pluja va calmar-se de cop i els núvols a desaparèixer per deixar pas a la lluna plena. Una gota a contrallum de la lluna i enganxada a una fulla de l'olivera Farga va començar a inclinar-la i, a poc a poc, va caure. Aquest moment va captivar la meva atenció perquè Catalina s'havia acabat d'aixercar ella sola i em va semblar a glòria. Va anar-se'n cap al petit, tambalejant i amb les cames tremolant, una passa feble darrera l'altra però convençuda que faria aquell metre de distància que le permitiria arribar al seu fill.

Catalina va arribar i amb el morro va espentar al menut per a ensenyar-li on tenia la seva mamella, quasi va caure però no, no era moment de caure, era moment de lluitar i de donar-li de menjar al seu fill, costi el que costi. Les llàgrimes meves es van desplaçar per la cara igual que la gota de pluja per la fulla Farga. Aquesta lliçor de la natura, de la força i de la lluita de la mare va fer-me esclatar de plors i d'alegria. Catalina tenia clar que no moriria sense intentar-ho. No morira sense donar de menjar al seu fill. Aquesta lliçó de força de lluita pel seu fill va fer-me tremolar.

Vaig quedar-me unes quantes hores més i Catalina va gitar-se a decansar després d'haver-li donat de menjar al petit que, al costat d'ella, també es va estirar al terra. Va aixecar el coll i cap per llepar-lo i aquest cop el va mantenir allí, espectant i mirant el seu fill. Ja tenia la seguretat de què havia tret les forces de no ser on, però les tenia.

Al dia següent a trenc d'alba vaig anar ràpidament a veure'ls. Catalina, molt cansada i prima estava dreta, li donava de menjar al seu fill, molt més recuperada. Ara ja estava segur que ho havia superat. Les vitamines injectades cada vuit hores, el pinso i acabats els esforços farien la resta per assegurar que Catalina i el seu fill començarien a viure i a estimar-se.

gràcies,

Finalitzat l'Hortet Vertical i Horitzontal de l'Alberg

2010-07-04T15:24:00.003+01:00

Ja tenim els mòduls sencers.

Hort vertical:
En Total 8 canals de desaigüe de 3 metres cadascuna amb un total de 24 metres linials que proporcionen 112 enciams. Aquests procés, dividit en quatre setmanes, equival a 28 enciams per setmana, ja que ho hem anat plantant escalonadament per setmanes.

Hort tradicional:
En total, 4 mòduls que són 20 plantes per setmana. Actualment, ja hi hem plantat primentoneres, encinams i cebes.

(Primer mòdul amb enciams quasi a punt de collir!!!)
Això equival a un estalvi net a l'any de 2.500 euros (això ja agrada més, hehe).

Com que l'hortet està al jardí de l'alberg, amb la intenció d'aprofitar espais i parets de l'edifici, no tirarem cap producte verinós a les plantes. Com que la natura és sàvia i l'home ho sap aprofitar, us deixo el millor insecticida natural del mercat per evitar que els pugons, cargols, etc. es mengin els enciams i les plantes.

Concentrat per a 4 litres d'aigua

3 cebes
3 bitxos, pebrines ("guindillas") seques
1 dent d'all
1 got d'aigua
Se tritura amb la turmix tot junt i, tot seguit, es barreja amb 4 litres d'aigua i es pulveritza directament a la planta. Aquest és l'insecticida que nosaltres utilitzarem.

L'altre producte que emprem i ja hem plantat és la menta. Tot i que, primerament, la vam plantar per a utilitzar-la per fer mojitos ha resultat ser el millor aïllant dels cargols, pugons i demés insectes i tenim les plantes precioses!

Salut!!

Hort horitzontal

Pulveritazador per aplicar-ho a les plantes i dues canals de l'hort vertical

L'hortet de l'Alberg - Hort Vertical

2010-06-30T09:38:00.014+01:00

Hola!! Al jardí de l'Alberg Assut, des de fa cosa d'un parell de setmanes, ja hi tenim el nostre hortet amb enciams, cebes i primentoneres. De fet, aquest hortet nostre és del tot peculiar perquè s'allunya del tradicional conreu d'horta per explotar nous llocs i suports. En aquest sentit, tenim l'hortet horitzontal, al terra i delimitat per quatre fustes, on hi hem plantat 20 enciams i primentons verds. D'aquests en tenim quatre mòduls en total i hi hem anat plantant vint enciams a cada un, deixant quinze dies de marge de mòdul en mòdul; per tal que anem collint-los a poc a poc i, d'aquesta manera, ens garantim tindrem enciams durant un quant temps, sense que vinguin tots alhora i se'ns facin malbé.

A més, com a nou tipus d'hortet, hi ha el vertical, adossat a les façanes de les cases. De fet, aquest hort s'està posant molt de moda a les grans ciutats com Barcelona o la Xina, on hi ha problemes d'espai i poques persones disposen del "trosset" de terra que molts de nosaltres tenim aquí. Aquest l'hem fet en canaletes d'aquestes que s'usen per a l'aigua de les cases i hi hem plantat enciams de la "coleta" i cebes. Les canals estan disposades de manera que l'aigua no es queda mai estancada sinó que va baixant fins arribar a la punta o al mig de la mateixa i després cau a la canal de baix i, d'aquesta manera, no es desperdícia mai aigua inúltilment.

A més, un hort d'aquest tipus no suposa cap pèrdua d'espai sinó que, més aviat, és una manera d'optimitzar-lo i d'aprofitar els recursos que ens ofereix la mateixa paret exterior de l'Alberg. També, al estar l'hort elevat, ens assegurem que els cargols o altres animalons del camp no es menjaran els enciams o danyaran les plantes. Alhora, a l'hort vertical és molt més fàcil acabar en les males herbes que creixen a la vora de les plantes.

A partir d'ara, des de l'Alberg ens proposem conrear la nostra verdura que consumiren cada dia al nostre restaurant. Volem que la gent vinguin i vegin de primera mà allò que es mengen i que sigui fresc cada dia, recent collit. D'aquesta manera, tindrem sempre verdura del dia i ens estalviarem un 40 o fins i tot un 50% d'espai a la càmera frigorífica. També aprofitarem per fer tallers de l'horta amb els nens que vinguin de colònies a l'Alberg i els ensenyarem com fer les tasques de pagès.

Així doncs, qualsevol grup, colònies o clients del restaurant, a part de menjar uns productes frescos i, 100% ecològics, podreu descobrir els petits secrets dels horts verticals per si us interessa obtenir informació i, així, construir-ho al vostre domicili, casa o colègi. (no oblidem que la planta ajuda a millorar el medi ambient, proporciona una alimentació equilibrada i sana...)

I fins aquí tot per avui... Dir-vos que ja hi ha enciams que s'han fet grans i esperem tastar-los ben aviat...veniu el cap de setmana que us els servirem a l'amanida de l'Alberg.

Una abraçada a tots/es!

Cinta i Carlos

Colònies d'estiu Alberg Assut (1ª setmana d'Agost)

2010-06-20T17:34:00.007+01:00

Hola!!! L'Alberg Assut organitza les seues pròpies colònies d'estiu per a xiquets i xiquetes d'arreu del territori. Aquestes tindran lloc del 2 al 6 d'agost i durant tots els dies els nens faran activitats de descoberta de la natura, del riu, els ocells, cavalls i el nostre meravellós entorn.

Aprendran a conviure amb altres companys, a compartir i adquiriran valors humans importants en la societat en què vivim.

Faran tallers, activitats, jocs, gimcanes... hi haurà pedagogia i diversió. Sempre partint d'allò que ens dóna i ensenya la natura. El lloc? ja el sabeu, l'Alberg Assut, el nostre màgic raconet d'emocions de molts.

L'Alberg Assut forma part de la Xarxa d'Albergs de Joventut de la Generalitat i està inscrit amb el número 473 del full 473 del Llibre de Registre d'Instal·lacions Juvenils de la Secretaria de Joventut. Durant les colònies, els nens estaran sempre acompanyats dels monitors titulats i sota la seua supervisió hi haurà un director de lleure.

Us animem a què inscrigueu els vostres fills! Per contactar, truqueu al 678 67 67 67 o escriviu un mail a info@albergassut.com

A continuació, us detallo el planning que hi ha previst al dia d'avui:

Dilluns 2 d'agost:

11.00 arribada a l'Alberg Assut, Xerta
13.30 Dinar. Descans i migdiada (el que vulgui)
17.00 Piscina i berenar
19.00 Gimcana de l'Alberg
21.00 Sopar
23.00 fins les 00.00 Concurs de karaoke

Dimarts 3 d'agost:
09.00 esmorzar
10.00 Sortida a la Via Verda amb guia. Explicació de la vegetació de les nostres terres. Recollida de llavors.
13.30 Dinar
17.00 Piscina i berenar
19.00 Sembra de les llavors recollides al pati de l'alberg
21.00 sopar
23.00 a 00.00 Joc de nit (La cerca del tresor).

Dimecres 4 d'agost:
09.00 esmorzar
10.00 sortida i curs de piragua amb monitors i personal de les piragües. Els menors de 12 anys faran piscina
13.30 pícnic a l'assut de Xerta
17.oo arribada a Xerta i piscina
19.00 Taller d'0bservació d'aus amb guia expert
21.00 Sopar
23.00 a 00 Sortida nocturna al cafè del riu de Xerta

Dijous 5 d'agost:
09.00 esmorzar
10.00 Matí al centre hípic Equinatur de Xerta.
13.30 dinar
17.30 taller de construcció de nius d'ocells i de menjadores. A continuació, sortida a la natura per penjar-los.
21.00 sopar
22.30 fins les 00.00 festa de comiat amb música, ball i sorpreses

Divendres 6 d'agost:
09.30 esmorzar
10.30 sessió de grup: mirem fotos realitzades, posem en comú experiències viscudes, etc. qui vulgui, piscina fins l'hora de dinar
14.00 dinar
16.00 descans i jocs de taula
17.00 tornada a casa

Preus: 40 euros per xiquet/a i dia (iva inclòs) a pensió complerta: esmorzar, dinar, berenar, sopar i dormir. Les activitats estan totes incloses en el preu. Els que visquin al poble de Xerta o als voltants tenen l'opció del Campus, és a dir, estar-se tot el dia a l'alberg (esmorzant, dinant, berenant i fent totes les activitats previstes) i dormir a casa seva. El preu, en aquest cas, és de 30 euros per dia.

Alberg Assut col·labora en la piraguada Xerta-Tortosa

2010-06-20T16:15:00.013+01:00

Va ser molt emocionant. Una baixada pel riu relaxant, tranquil·la, sense presses, podent-te recrear amb l'olor del riu, de les rames dels arbres remullades a l'aigua; i amb els colors de les fulles que ballen al ritme del vent... Els ocells ens sobrevolaven, els núvols semblava ens empenyien amb força, i la remor de l'aigua ens deleitava amb una música suau i dolça...

Així és com jo, a primer, descriuria la baixada en piragua de Xerta fins a Tortosa que vam fer ahir dissabte 19 de juny. L'acte, emmarcat dins l'exposició 'Aigua Rius i Pobles' de Tarragona (ubicada al Palau Firal i de Congressos), va comptar amb la presència de Javier Martínez Gil, catedràtic emèrit d'hidrologia, qui s'encarregà de donar-nos una fluvioconfèrencia enmig de la natura a tots els assistents a la baixada. Alberg Assut ha col·laborat en aquesta piraguada, que ha estat gratuïta per a totes les persones que han volgut participar.

Va ser un dia en què bufava fort el vent i el sol només es deixava veure de tant en tant. La forta corrent ens portava camí avall, sense haver de fer nosaltres gaire esforç. Ens deixàvem anar, com si fóssim una lleugera fulla que sura sobre la superfície de l'aigua i, suaument, segueix el curs del riu. Esquivant illes, arbres, intentant no ser presa de les corrents que jugaven amb nosaltres vam compartir un matí molt especial.

En total, ens vam adjuntar una cinquantena de persones de diferents edats i localitats: pobles de l'Ebre, gent de Tarragona i l'Aragó. Quasi bé no ens coneixíem, però a tots ens unia l'estima a una mateixa cosa, el riu. Un riu que no és de ningú i que, alhora, és de tots. Un riu que existeix des de fa segles i segles, que és part de la nostra història, testimoni de molts episodis, batalles, festes; i que segueix dempeus, ben viu però a la vegada, malauradament, molt amenaçat, descuidat i oblidat per molts que només el veuen com la solució als seus interessos polítics. En canvi, a tots nosaltres, els que vam assistir ahir a la piraguada, l'aigua i el riu, l'Ebre, ens unia i ens uneix.

Ens vam aturar a Aldover. Vam deixar descansar una estona les nostres piragües i Javier Martínez ens deleità amb una conferència sobre el riu i la seua història, enmig d'un bell paratge natural. De fet, ell reconeix haver-se jubilat "de la universitat" perquè ara prefereix deixar a banda la tradicional aula com a marc de les seues classes teòriques per passar a fer-ho directament en contacte amb la natura.

Entre d'altres coses, Gil ressaltà com l'evolució de la nostra societat ha fet que ens modernitzem tant que oblidem que la nostra vida, la vida dels nostres avantpassats, va tenir lloc al riu. Que molts moments, bons i no tant bons, dels nostres avis van ser al riu. De fet, molts joves hem conegut el riu com un ' simple element' de la natura que hem vist sempre 'des de fora', simplement, veient-lo passar. "Qui no coneix un riu per dins, no sap què és un riu", va assegurar. És totalment cert.

Quan, per primera vegada, navegues pel riu en piragua experimentes una sensació d'unió, d'empatia amb el riu que no es pot descriure en paraules. Entres a formar part del riu, de l'aigua, i sents com si tot allò fos un. Veus els colors, les ones, les circumferències d'aigua que es dibuixen i desdibuixen al teu pas i tot això ho sents des de dins. Pots arribar a sentir moltes sensacions, la majoria bones, i afloren en tu sentiments i pensaments positius que es perden en aquell immens espai...

Tal i com explicà Gil, la societat ha evolucionat i ens ha fet més freds, més insensibles, "menys naturals". Ara sembla que molts no tenim dret als sentiments ni als moments emotius. No tenim temps per a tot això. Segons l'hidròleg, navegar en piragua juntament amb un grup ens aporta el moment de la "fluviofelicitat", és a dir, aquell instant en què, com he dit, afloren en nosaltres moltes sensacions bones, la majoria enterrades dins la nostra ment, que compartim amb totes les persones que ens acompanyen. Hi ha somriures, crits de felicitat, expressions que parlen per si soles; moments en què ens sentim xiquets, lliures d'obligacions i pressions, lluny de la civilització, dels cotxes; de qualsevol pressió.

"Abans els nens creixíem al riu. No li teníem cap por, abans al contrari. Passàvem llargues hores al riu. Ara, però, els menuts no saben què es el riu, només coneixen les piscines, formades per quatre parets de formigó, sense vida i on hi llencen productes químics perquè no hi hagi cap tipus de vida". D'aquesta manera, Gil explicava com ens hem allunyat del riu, d'aquest element que ens ha donat la vida. Vivim d'esquenes al riu, sense saber que forma part de natros, que podem compartir amb ell moments d'intensa felicitat, que podem conèixer-lo, que ens deixarà córrer sempre de la seua mà, sense protestar...

Javier intenta, cada dia, ensenyar a la gent que el riu és un element de pau, de felicitat, de goig. Un dia, va ensenyar a uns nens com podien gaudir de la corrent del riu per deixar-se portar mentre es banyaven i, així, ells van perdre la por al riu i es van passar tot el dia banyant-s'hi.

El catedràtic també va referir-se a les amenaces que cauen sobre el nostre riu Ebre i als interessos demagògics dels polítics que ens governen. "El riu és de tots però no pots endur-te'l d'allí on ha estat sempre. És de tots, com l'Alhambra de Granada també és de tots, però... algú ha vist mai alguna persona endur-se un tros de l'Alhambra cap a casa seua?"

El riu és un gran bé, però és finit i no podem pretendre arribi a cobrir totes les nostres ambicions. Entre tots 'els que el coneixem' hem de cuidar-lo, intentar protegir-lo i continuar gaudint d'ell -i amb ell-. Des de l'Alberg Assut ho farem, com ho fem fet sempre i continuarem recolzant iniciatives com la d'aquest dissabte.

Salutacions!

Cinta i Carlos

NIT DE REVETLLA DE SANT JOAN A L'ALBERG

2010-06-17T11:36:00.001+01:00

NIT ESPECIAL DE REVETLLA DE SANT JOAN A L'ALBERG ASSUT (nit del 23 de juny):

ENTRANT:
-Amanida tèbia de fruits secs i fruites del temps amb formatge de cabra

PICADETES:
-Assortit de patés i formatges
-Bunyols d'abadejo de la casa
-Mandonguilles de la tia Josefina
-Cassoleta de pernil salat en meló del temps
-Ous farcits -Musclos a la salsa verda

PLAT (A ESCOLLLIR):
-Conill en cargols
o
-Rap a la marinera

POSTRES:-Coca de Sant Joan-Dolç de l'Alberg-Sorbet de llima al cava
Per beure: vi, aigua i cava.
El menú inclou els cafès i el cóktel (mojito).

Preu: 25 euros (iva inclòs)

Després hi haurà música per ballar i concurs de karaoke en pantalla gegant. Animeu-vos!!!

Per reserves, trucar al 678 67 67 67 o escriure un mail a info@albergassut.com

Els que vulgueu, podeu encarregar-nos el menú per emportar, o demanar només el plat de conill en cargols o d'anguila en suc, especialitat de la casa.

WIFI ZONE A TOT L'ALBERG, PER FI!

2010-06-11T15:08:00.004+01:00

Hola a tots i totes!!! Us informo que l'Alberg Assut està ja totalment "connectat"!!! Des d'ahir dijous dia 10 de juny, disposem d'un mòdem que ens dóna cobertura via wifi a tot l'edifici, és a dir, a totes les habitacions i racons de l'Alberg amb una velocitat més que agradable, ja ho comprovareu.

Fins ara, només podíem connectar-nos des del menjador, però ara tots els nostres clients podreu fer-ho de forma còmoda des d'allí on vulgueu. A més, també podreu connectar-vos des de la terrassa i jardí, gaudint de la fresqueta i del bon estar que fa sempre.

Us convidem a què vingueu amb els vostres portàtils i tots junts fem l'estrena d'aquesta "total" connexió de l'Alberg Assut. Una abraçada

Carlos i Cinta

Les gallinetes de l'Alberg

2010-05-31T16:18:00.006+01:00

Hola a tots!!! L'Alberg ja té un nou espai al pati, un gran gabial semicircular on hi trobem 4 gallines, dos agapornis (lloros petits), també coneguts com els insperables, per la seua monogàmia; i dos periquitos de cua llarga. Tots ells són les noves mascotes de l'alberg assut i els podreu veure quan ens vingueu a visitar. Nosaltres us els presentarem!

Després d'enllestir la gàbia de Tarongeta i Don-osti [us informem que, malauradament, aquest va morir al cap de dues setmanes d'estrenar la gàbia... no sabem ben bé quina malaltia va agafar, però no vam poder fer-hi res. Després vam comprar-ne un altre de molt semblant i li vam posar Kiki de nom. Amb la Tarongeta van connectar des del primer dia i ara ella està cobant quatre ous fertilitzats...esperem descendència amb molta il·lusió!], Carlos va emprendre la construcció d'un nou gabial per a posar-hi gallines i, d'aquesta manera, poder tenir els ous de casa i explicar-los als menuts quan vinguin què fan les nostres gallines, on i quan ponen els ous, etc. En total, tenim quatre gallines i gaudeixen d'un espai més que considerable, de manera que poden caminar tranquil·les i quasi podríem dir que viuen en llibertat.

La gàbia és moltbonica, feta de fusta i coberta d'un canyissar al sostre i als voltants que dóna ombra. Per dins està plena de palla i té un ample ponedor, també de fusta, amb una tapa que s'obre des de l'exterior per recollir els ous que ponen les gallines. De fet, com anècdota, les gallines van arribar aquest dissabte a l'Alberg Assut i ja ahir diumenge al matí alguna d'elles va pondre el seu primer ou, blanquet i petit per fora.

Dos de les gallines són de color marró, una altra és blanca i l'última, negra. Els noms que tenen corresponen als noms dels gossos del campanar de l'església de Xerta: Turco, Leal, Alba i Estrella.

A més, les gallines tenen companyia... Hi ha una parella d'agapornis de dos anys. Aquesta espècie de lloro de tamany petit (uns 10 cm) es coneix també com "l'inseparable", per la seua monogàmia, i com l'ocell de l'amor. Veureu que són preciosos i tenen uns colors molt vius i variats. De fet, van sempre junts i fa molta gràcia veure'ls interactuar, no se separen mai i se busquen l'un a l'altre.

Ens han dit que prompte s'aparellaran i, per això, els hi hem posat un niu de fusta perquè l'omplin amb fulles de palmera. La nostra sorpresa ha estat quan hem vist que els dos han triat un altre niu més natural i més fresquet, amb unes dimensions una mica més reduïdes. He llegit, però, que moltes vegades opten per espais petits, on amb prou feines hi caben els dos, perquè això els dóna seguretat. Així és que els nostres agapornis, Cinteta i Carlos de nom, s'han instal·lat a un forat natural que quedava entre dos pedres de la paret on hi ha posat el gabial. Per fer el niu, utilitzen, com he dit, fulles de palmera, que remullen a una banyereta i trituren i confeccionen al seu gust. Són molt llestos i val la pena observar-los.

A més, a la nova gàbia també hi tenim una parella de periquitos de cua llarga, de tamany gran, que tenen un any. Per últim, una parella de pericos, un de blau i un altre de verd. De moment, tots viuen en pau i harmonia i moltes vegades es posen tots junts asseguts en una de les fustetes que hi ha penjades.

Si sortiu al pati de l'alberg Assut sentireu el cant de molts ocells que viuen tranquils, amb espai per volar i racons per descansar. Nosaltres esperem que es vagin aparellant i seguirem tot aquest procés per ajudar-los en allò que sigui necessari. És molt emocionant veure com avancen els dies i cada dia van passant coses noves dins dels dos gabials de l'alberg, plens de vida. Ells no s'assabenten de la nostra presència ni se senten mai amenaçats per res i actuen de forma totalment natural i desinhibida. Mentre, natros els observem i prenem nota de tot el que fan... així aprenem molt d'ells i podem saber sobre la seua evolució.

Us deixo algunes fotografies... segur us agraden! una abraçada i fins aviat!

Cinta

TRIATLO

2010-05-27T19:03:00.004+01:00

Hola a tots!
informar-vos que la data d'aquest any és el diumenge dia 29 d'agost.
Per apuntar-se heu de seguir les instruccions a l'enllaç següent:
http://www.albergassut.com/triatlo/index.php

animeu-vos!! com sempre, us ho passareu bé!!

per a informació telefònica truqueu al número 678410717

fins aviat!!

Tarongeta i Don-ostia

2010-04-22T19:53:00.005+01:00

Hola!! Aquí us deixo un parell de fotografies de Tarongeta i Don-ostia perquè els pugueu veure de més prop. La primera és la Tarongeta. Podeu apreciar que li falten plomes al cap, és obra de Don-ostia. A sota hi teniu a Don-ostia, en un posat la mar de simpàtic. Espero us agradin!

Salut

Un preciós gabial al pati de l'Alberg

2010-04-21T15:47:00.015+01:00

Foto 1: La gàbia menuda, davant del gabial. Foto 2: Tarongeta (esquerra) i Don-ostia (dreta)

Aquest diumenge passat dia 18 d'abril, Carlos va acabar de construir una gàbia molt gran per a Tarongeta, la canari de color taronja que li vaig regalar, i Don-ostia (es diu així perquè fa poc que comparteix "pis" amb la Tarongeta i com no s'acaba d'adaptar... li pega picotades al cap a la nostra estimada femella! Ell no ho sap, però el vigilem de prop...).

De fet, quan li vaig regalar a Tarongeta en una gàbia, Carlos de seguida em proposà soltar-la i deixar-la en llibertat. És cert que la seua gàbia era minúscula (podeu apreciar a la foto la diferència de la d'abans amb la d'ara), però reconeixo que això no m'ho vaig ni plantejar fins que ell m'ho va qüestionar aquell dia... No la vam soltar perquè sola, sense una colònia de canaris, molt difícilment hagués pogut sobreviure. Com a solució, Carlos em va dir que construïria un gabial al pati de l'alberg Assut que, a més, podria funcionar també com a petit centre de recuperació d'aus, és a dir, tindria la funció d'acollir temporalment ocells ferits fins que els vinguessin a recollir per endur-se'ls al Parc Natural del Delta.

En dos caps de setmana de treball intens, Carlos ha construït una gàbia de grans dimensions (n'estic segura que els dos canaris que ara l'habiten creuen viure en llibertat), amb pals, sostre i porta de fusta i tela metàl·lica. La nostra és una gàbia totalment artesanal que està totalment preparada per superar els intents d'atac dels gats, gossos i altres animalons. A més, té dos fustes que protegeixen els nostres ocells del vent i també un tub que s'endurà l'excés d'aigua a l'exterior de la gàbia en cas de pluja.

Aquest diumenge, coincidint amb el meu aniversari, Carlos em va donar la sorpresa de veure el gabial acabat i vaig tenir el gust de poder soltar els dos canaris de la gàbia menuda perquè volessin fins a la gran. Va ser una sensació molt agradable i em vaig sentir molt molt bé. He de matitzar que Don-ostia va volar ràpidament cap a la gàbia nova, suposo perquè només feina unes 24 hores que l'havíem comprat i que estava vivint a la gàbia petita. Per a ell, aquella no era casa seua i només devia pensar en sortir.

En canvi, Tarongeta, que feia potser quasi dos mesos que vivia tancada entre aquelles petitíssimes quatre parets (i en les dos barretes al mig per poder anar saltant d'una a l'altra...), va vacilar alhora de sortir. No volia, segurament tenia por. El cas és que quan Tarongeta va sortir de la menuda gàbia rosa, Carlos i jo ens vam adonar que la pobra no sabia volar. Amb prou feines va poder arribar a la rama que tenia més a prop, amb moviments descompensats i mig pujant i baixant sense control. I pensar que tots els ocells, la naturalesa dels quals és alçar el vol i volar en llibertat, movent les ales al seu antull... sembla increïble que, pel nostre capritx de tindre'ls de "mascota" a casa, no puguin desempenyar la seua principal funció vital; allò que els fa ser realment ells, allò que els caracteritza, allò que els fa feliços.

No obstant, com que volar per a ells és algo que porten interioritzat, com nosaltres el respirar, de seguida va agafar-li el truc i al cap de poca estona Tarongeta ja feia uns vols més llargs i controlats. Ara ja quasi és una experta!

A dins de la gàbia hi hem posat elements naturals com rametes d'arbre i plantes. A més, hi hem col·locat un niu i pèl de cabra que Tarongeta, teòricament, ha d'utilitzar per omplir el niu abans de posar-hi els seus ous. Estem esperant a veure si s'aparellen i Tarongeta és mare per primera vegada. Ara és primavera, és temps d'aparellament, i els dos tenen un any.

Us anirem informant sobre com evoluciona la seua relació i si arriben nous ocells al gabial que, ja us asseguro, val la pena vingueu a veure. Us agradarà molt. De pas, feliciteu a Carlos pel seu gran treball que ha fet tot sol. És un artista!

Cinta P.

La dolçor de la llibertat

2010-03-14T19:12:00.024+01:00

"La batalla de l'Ebre va iniciar-se a les 00.15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938, quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El silenci era absolut; la mirada d'aquells homes, posada al cel; el pensament en la família... Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de moltes desenes de milers d'homes..."

Aquestes tres fotografies que us deixem avui pretenen ser un fidel testimoni de la nostra història passada, d'alguns dels moments, agres i dolços, viscuts pels nostres pares i iaios... en temps de guerra civil.

La idea de fer un reportatge fotogràfic sobre episodis reals dels combatents republicans a l'Ebre va entusiasmar tres Mossos d'Esquadra del territori, que van incorporar, a moltes de les imatges, la presència de la taronja, un dels cítrics més cultivats i representatius de la nostra comarca.

La preparació, el muntatge i l'escenificació van ser claus en aquest laboriós treball que jo definiria d'autèntica recreació històrica. De fet, tot el material bèl·lic que apareix en les imatges és autèntic, real, de l'època. Tot el que veieu és propietat d'un dels tres protagonistes que apareix a les fotografies, gran afeccionat a tot allò que fa referència a la Batalla de l'Ebre i important col·leccionista de material bèl·lic. L'home viatja sovint a l'estranger per participar en simulacions que es fan de la guerra. De fet, cal destacar que, molt probablement, ell sol disposa de més material de la Batalla que el propi museu CEBE (Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre) de Gandesa.

Els tratges dels combatents, sabates i botes, cinturons, cascs -veureu que en les fotos no n'hi ha cap d'igual, atès que aquests escassejaven i els soldats agafaven el primer casc que trobaven dels caiguts per protegir-se-; l'armament -els coneguts fussells Mausers espanyols de 7 mm, la metralladora Maxi d'origen rus, les granades, etc.- i les caixes de fusta on el guardaven (fixeu-vos bé en les inscripcions, es llegeixen a la perfecció); les bosses, cassoles, cantimplora; premsa de l'època; els burros i demés animals que els servien d'ajut per transportar tot el material més pesat; la xapa identificativa que els soldats duien al canell, i un llarg etcètera. No hi ha falta detall.

A més, per fer les fotografies, els tres protagonistes van prendre com a guió algunes imatges reals de l'època, quedant-se amb les postures, mirades, situacions...per poder recrear fidelment aquell ambient del 38. Perquè us feu una idea d'aquest treball, es van realitzar més de 300 fotos, moltes de campament, altres de retrats que es feien els soldats per enviar a les famílies; de la marxa dels republicans; de recreació de moments bèl·lics, etc. L'escenari escollit fou el de la Muntanyeta de Xerta i fins i tot es va usar un punt que se sap realment va ser ocupat per combatents durant la Batalla.

D'entre totes les fotografies realitzades, ja s'ha fet una primera selecció i tres -després que un professional transformés la fotografia a blanc i negre i deixés només el color viu del foc i de la taronja, per ressaltar i fer-la més atractiva- han participat en el concurs de fotografia de la taronja de Xerta, en el marc de la segona fira del cítric de la vila. També està previst que altres concursin en diferents certàmens del país i, inclús, formin part d'algun museu del territori.

Un recull fotogràfic que recrea la nostra història, la de la nostra gent. Episodis durs i amargs, però que també van tenir els seus instants de pau, quietud, d'amistat... Un petit retall del passat que pretén fer un humil homenatge a tots aquells que van deixar-ho tot per lluitar pel nostre territori, per les nostres famílies i per la nostra llibertat... Per tots ells.

Si voleu veure més fotografies d'aquest reportatge, consulteu el següent enllaç: http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157623411554717/

L'Alberg Assut ja té el seu perfil al Facebook

2010-03-05T21:29:00.004+01:00

Des del passat dijous dia 4 de març, l'Alberg de l'Assut de Xerta ja disposa del seu perfil al món del Facebook (http://www.facebook.es/). Aquells que vulgueu, ja podeu agregar-lo com a contacte vostre si el cerqueu per "Alberg Assut".

A la pàgina del Facebook de l'Alberg hi podreu trobar la seua història, un recull de fotografies, notícies, les activitats programades i, sobretot, el més interessant és el "dia a dia" de l'Alberg, és a dir, procurarem que tothom s'assabenti de l'actualitat i d'allò que farem a cada moment perquè qui vulgui puga apuntar-s'hi. A més, Facebook ens servirà per donar a conèixer l'Alberg (i les seues característiques i peculiaritats, serveis, etc.) encara més arreu del país i perquè els nostres contactes ens portin a altres contactes i, així, successivament.

En data d'avui, divendres dia 5 de març, ja tenim agregats un total de 63 contactes al nostre perfil. L'Alberg Assut ha "traspassast fronteres" i forma part de la gran i universal llista del Facebook... esperem vagin creixent els nostres visitants i s'hi adhereixin moltes més persones! Endavant, busca'ns tu mateix!!!

Menú Fira del Cítric - Alberg ASSUT

2010-03-04T20:57:00.008+01:00

MENÚ CAP DE SETMANA FIRA CÍTRICS

Amanida Tèbia de Bacallà en Taronja Confitada, Fruits secs i en Vinagreta de Taronja

Paella de d’Ànec en Safrà de Taronja

Solomillo de “Wellington” en Micuit de Taronja

Sorbet de Llima en Cava
Coc de Taronja

Vi, aigua, cafè

20 € iva inclòs

Tel. 678 67 67 67
977 47 36 35

Placa Secretaria General de Joventut

2010-02-20T14:20:00.009+01:00

Ahir, dia 19 de febrer de 2010, van trucar-me del Consell Comarcal del Baix Ebre. Era una gran notícia... Ja podia passar a recollir la placa de l'alberg, placa identificativa de la Secretaria General de Joventut com a instal·lació enregistrada amb el núm. 473, també el link oficial on consta l'alberg inscrit, a la pàgina de la Generalitat,

http://www.gencat.net/joventut/instal.

http://www6.gencat.cat/joventut/scripts/instal/fitxainstal.asp?registre=473&Numreg=20&Total=4&SQL=codiComarca=9

Avui dia 20 de febrer l'hem col·locada a la façana de l'alberg. És la placa del nou format de logos de la Generalitat, transparent i de color taronja, com el color xertolí. La Façana és de pedra i no la llueix, però darrere hi ha molt de treball i esforç d'alguns que quan arriba gent a Xerta ressalten el municipi enlloc de les seves instal·lacions; persones que, orgulloses de Xerta, no ressalten els seus interessos abans que els del municipi. Gent que ha cregut sempre i està realment convençuda de viure en un paradís. Espero que tinguin la capacitat suficient per veure això, més de 3.000 persones que han conegut el poble, alguns inclòs s'han quedat a viure després d'una estada a l'alberg; altres nens i nenes han gaudit del riu i dels recursos naturals tant impressionants que tenim aquí, al poble -(aquí a l'alberg comprem el pa al poble, la verdura al poble, el peix al poble i molt al supermercat del poble)- per fer poble i per viure del poble tenim de creure en ell i, això, ho fan les petites i grans persones que creuen en Xerta, que viuen a Xerta, que fan el cafè a Xerta, que aposten per Xerta i per la gent de Xerta...

De fet, això, és el turisme de futur. Turisme sostenible, xerrar amb la gent, ensenyar els recursos naturals... això és el que agraeix la gent i els petits comerços són els protagonistes. Durant el dia a dia aporten aquest caliu de municipi ben lluny d'un glamour de façana. El turisme sostenible és fer amistat, transmetre aquest orgull del teu poble, de les teues terres i del coneixement del territori. `Però, clar, hi ha gent que no ho sap, que prefereix una façana buida d'esperit de poble...

Visca Xerta, visc a Xerta!

Aprenent de margenar

2010-02-16T21:12:00.006+01:00

Aquest passat cap de setmana, vam reconstruir un trosset de marge de la muntanyeta de Xerta que estava bastant derruït. Ho vam fer com feien els nostres avantpassats, només amb l'ajuda dels elements que ens proporciona la natura i sense cap mena de producte químic com, per exemple, el formigó.

Tot i que pot semblar una tasca bastant elemental i senzilla, no ho és tant. Es comença per posar les pedres més grans, sempre amb la seua cara plana a la part de baix, a la base del que serà el marge. El secret? Aconseguir que vagin encaixant-se l'una amb l'altra i es quedin falcades, cosa que ens permetrà reomplir el mur amb pedres més menudes que, en tot el seu conjunt, dotaran d'una gran solidesa el marge.

Quan la base està feta és com tot. "Si hi ha una bona base, el demés ve tot sol". Després de tenir les pedres grosses -que,dit sigui de pas, pesen un munt!!!- hem d'agafar les més petites i anar-les tirant al darrere de les grans, com si omplíssim un sac; i, així, el marge va agafant altura i consistència.

Per acabar, detalls que ajudaran que el marge aguanti anys i anys... Els petits buits que han quedat entre les pedres grosses s'han de tapar amb pedretes petites, buscant la mida i forma exacta perquè quedin també fixes i assegurin l'estructura que hem creat. De fet, he de reconèixer que, tot i que la feina és una mica pesada, el resultat final recompensa... i molt!!! Quan el marge queda totalment reconstruït i en sintonia amb el que ja existeix, un experimenta una satisfacció molt gran; com si el resultat fos una obra d'un petit i humil artista, aprenent de la natura... aprenent de margenar.

La muntanyeta ja té un trosset més de marge reconstruït. Ens en queden uns quants més encara. Amb les fotos que us deixem, podreu observar una abans i un després de la nostra feina.

Tallers gratuïts per a colònies

2010-02-15T21:48:00.011+01:00

Aquesta any, l'alberg, posa a la disposició diversos tallers enfocats a inspirar respecte i protecció a la natura. Com és normal, no pots estimar allò que no coneixes, o millor dit, pots estimar més allò que coneixem per sobre.

Els tallers són gratuïts per a les colònies i, gratuït significa que inclou el material, monitor i posterior sortida a la natura en cas dels tallers de construcció.

Les activitats són:

- Construcció de menjadores d'ocells, amb rames i botelles de plàstic d'aigua de litre i mig.

- Construcció de Nius de fusta (foto) La fusta són palets per reciclar vells.

- Birdwatching, observació d'aus amb prismàtics i telescopi gegant (s'inclou gratis els prismàic, telescopi i, el monitor expert).

- Curs de fotografia. Nivell bàsic i l'activitat és ensenyar, amb les càmeres propies dels nens/es uns quants consells alhora de fer les fotos. Sortida al costat del riu i, posterior projecció a l'alberg a través del canó-projector gegant.

- Taller de fabricació de sabó amb l'oli que utilitzat per cuinar (només estiu). Aquests taller ha estat sempre gratuït, perquè aquí, coses de la vida, no tenim planta purificadora i tot va a parar, directament al riu.

- Tallers alimentaris on la cuinera ensenyarà a fer el berenar als nens (pizza de pagès, coc...)

- Sortida amb Catalino. Guarà Català que ens acompanya a fer la caminada, no muntem a sobre d'ell. Solamnet ens acompanya i ens porta les aigues i la poma (berenar), els nens ho recordaran sempre. Bonica activitat, totalment gratuïta.

Per als colègis d'Ed. Especial, dir-los que Xerta, és una població totalment plana, disposem de CAP i d'un alberg totalment adaptat i eficaç, basat en la experiència familiar. Com l'alberg, un alberg per a tothom, també hem pensat en les activitats. Una professora d'educació especial ens va adaptar totes, totes, les activitats per a Ed. Especial. La ruta del ruc és una passejada totalment plana per la vora del riu, antic camí de Sirga. Les menjadores d'ocells les fem en paper i els nius també, etc. Tot perquè aquest alberg va nàixer per a tothom.

salut!!

Esquí Free Style a Xerta

2010-01-10T15:07:00.006+01:00

Esquiada a la Moleta, exactament des del coll del Venquer fins a la font Nova (divendres 08-01-10, esquiant des de la font Nova fins al Canal).

Avui, diumenge 10-01-10 s'ha completat el petit repte que va nèixer el divendres: baixar la Moleta esquiant. Suposo, queda pendent per confirmar, però possiblement hagi estat el primer en baixar-la esquiant, je,je.

I només queda dir, que si veieu unes línies a sobre de la neu, quan pujeu a la Moleta, si que és possible, són els meus esquís!!!

Salut!

Si voleu veure fotos de la nevada a Xerta podeu entrar a l'apartat fotos de la pàgina web http://www.albergassut.com/

Baixada de la Font Nova al canal esquiant

2010-01-09T17:10:00.004+01:00

Si ahir, dia de la nevada, vau pujar a la font Nova caminat o avui en cotxe (ja que hi havia moltes roderes de vehicles) i vàreu observar dues línies a sobre de la neu, és veritat, eren les emprentes d'uns esquís, dels meus!!!!, je,je. Quin goig, si esquiant i bé, per la neu que hi havia. Així que, a costat de la meua muntanya (finca d'oliveres) i un troç al terme de Xerta, esquiant!
Només dir això: una esquiada Free Style a Xerta. Demà baixaré la Moleta esquiant, per si s'anima algú. A les 9 a la plaça. La ruta des de el coll del Venquer fins la font Nova, més amunt el vent s'ha emportat la neu i no es pot que sinó...

Panells Informatius a la Via Verda

2009-10-17T13:42:00.005+01:00

Hola a tots!!

Ja hem col·locat els panells informatius del centre hípic i de l'Alberg a la via verda. Estan ubicats a l'estació de Xerta, a l'Assut i a la baixada abans de les Moreres. Ha estat costós perquè els hem fabricat nosaltres. Panells de fusta que ens han sortit ben bonics. No valia comprar-los, no valia utilitzar material nou, això no valia, era fer trampa a la nostra idea de reciclar i de permacultura. Hem aprofitat uns palets vells, trencats, que transortaven totxanes i uns taulons plens de tatxes abandonats, així què, hem reciclat!! i això sí que val. Ara ja tinc els records del treball, de clavar tatxes, de polir fusta i, de tallar-la.

Després d'autoritzar-nos el permís a través dels responsables de la via verda estem contents i satisfets per poder ficar una publicitat bonica a la via Verda.

http://www.albergassut.com/

Via Verda - Lloguer de BTT

2009-10-17T13:16:00.005+01:00

Via Verda - Lloguer de BTT

Alberg Assut promociona el lloguer de bicicletes a la via verda. Un servei que naix a causa de la deficiència que havia a la població. Un temps endarrera l'alberg no s'ho va plantejar, ja que, existia aquest servei. Avui, i ja desaparegut el servei a la localitat, no podíem enviar a la gent cap a altres poblacions per manca de bicicletes i privar-los del recorregut privilegiat que tenim de la via verda dintre del nostre terme, recorregut que proporciona un ventall de contrastos al passar per la vora del nostre estimat riu, gaudir del mirador nou que tenim a l'Assut i perdre's la vista panoràmica que hi ha sobre del pont del Flare. Aquesta manca de bicicletes a un lloc on el turisme principal està a la via verda no tenia sentit. Hi ha una cosa clara, el turisme a Xerta, la gran majoria de turistes que tenim a Xerta i durant tot l'any és de la Via Verda.

Amb el sentit comú suficient per adornar-nos d'aquest fet, l'alberg porta a terme el lloguer de BTT. A més, com a aficionats en aquest esport es van comprar bicicletes fortes, Mountain Bike equipades del tot, que aportin pocs problemes als usuaris, amb càmeres interiors anti-punxades per a què el turista no tingui cap problema durant el recorregut i el màxim servei, m'explico...

El clicloturista avui se li planteja un petit problema perquè el recorregut de la via Verda no és circular, això significa que un cop finalitzat el recorregut ha de tornar amb un vehicle a buscar la resta de turismes que resten a l'altra banda de la via. Nosaltres ho sol·lucionem. Fiquem al servei dels turistes el transport de bicis i persones, així que els turistes poden deixar el cotxe a Xerta i anar amb les BTT fins a Horta de Sant Joan. Quan arribin a Xerta ja tindran els seus vehicles a la població, però, a més a més, poden dinar a l'alberg i fins i tot dutxar-se. Tot un servei de qualitat per potenciar a més de la població, també la nostra i meravellosa Via Verda.

Benvinguts,

Pack promocional de la Via Verda: LLoguer de la BTT - transportar les bicis i persones - dinar i dutxa a l'alberg 30 euros per persona. (assistència a la Via per qualsevol incident)

El mateix però transportant biciletes personals no aquilades: 25 euros per persona.

Fenòmens normals

2009-09-04T15:13:00.005+01:00

Hola bon dia un altre cop!!

Realitzat el primer escrit del Triatló i Duatló amb una visió amplia des del punt de vista organitzatiu on predominen valors globals abans que els individuals... voldria tornar a donar un veritable fenòmen normal, és a dir, gent que ha fet el triatló o el va fer anys enrera estan consultant els temps per superar-se a ells mateixos (el veritable repte de l'esportiste) Avui mateix, dos persones s'han dirigit a mi per comunicar-me que havien anotat els seus temps anteriors i que aprofitant que s'havien deixat de fumar s'havien marcat el repte de fer menys temps que la seva millor marca del triatló.
Per això, per part nostra manifestar la nostre màxima alegria per veure que el sentit de la nostra cursa es porta a terme.

Un altra cosa que vull ficar, després de veure algun blog d'esportiste d'aquest territori, és felicitar a un corredor molt especial. És de Xerta. Diuen que l'esportiste ha de tenir qualitats nates i actituts corporals ja de naixement, és aquest l'esportista d'èlit que, un cop té el cos i l'entrena el converteix amb un veritable atleta d'èlit. Això no ho tenen tots. Molts després d'entrenar molt o de escriure molt al seu blog que amb orgull fiquen les hores d'entrenament m'agradaria comentar-los el fenòmen NORMAL. M'explico perquè la meua intenció no és ofendre a ningú, tot el contrari, la meva intenció és resaltar a algú.
M'explico:
És un noi de Xerta, que no entrena, que és evident que no entrena perquè el dia a dia i durant tot l'any no se'l veu entrenant, és a dir, no hi ha trampa. Fumador i treballador. Ahir va venir a portar-me existències a l'alberg i vaig felicitar-lo pel resultat, vaig pensar que de segur aquest any s'ho havia entrenat, però, com aquell que diu algo normal i mentre es despedia va dir: l'any que bé a veure si el mes anterior a la cursa puc entrenar-me. Comorrrr? (51' 17"") va ser el seu temps) Després va dir-me que havia entrenat, set dies sense parar cap dia abans de la cursa, je,je.
Com se nota que no estas en aquest món perquè hauries de veure lo que fa la penya i com entrena - li vaig dir.

En definitiva, Luis Àngel, l'any que bé entrena només tres mesets abans, deixat de fumar, o no, no cal, i la setmana abans descansa uns dies per agafar la cursa en forçes. ji,ji. Ets una màquina i tens actituts per a córrer, d'això no hi ha dubte.

Felicitats!!

Triatló 2009 i duatló!

2009-08-25T19:53:00.012+01:00

Hola bon dia,

El club Súper 2 (els dos de sempre) vol donar les gràcies a tots els participants de la cursa i, a més, tornar a donar les gràcies a tota aquella gent que ens ajuda; són molts i gràcies a ells podem portar a terme la cursa i a la vegada podem participar nosaltres, a tots ells, GRÀCIES.

Aquest any va ser l'onzè, més d'una decada que converteix i consolida la triatló de Xerta com una de les cursestriatletes més antigues de Catalunya. Un poblet tant petit al costat (en anys) de triatlons potents. Això vol dir una cosa, i és: que ens fem grans Josep Lluís!

Per a mí, un plaer poder compartir tantes i tantes coses junts, encara ens tirem al canal junts, la setmana abans de la cursa, tal i com hem fet tots i tots els anys, encara cridem i saltem com nens "de bomba" al canal.

Cal dir, canvio de tema, que aquest anys hem tingut 99 corredors inscrits, però un tema important és què, a més, hem tingut 57 participants a la Duatló, nens que algun dia competiran a les triatlons i almenys nosaltres sabem perquè és, i una mica de culpa la tenim. Per tot això, m'agradaria també donar les gràcies a l'Ajuntament de Xerta, per ajudar-nos i apollar-nos, ells, com nosaltres són concients de la importància de l'esport base. També felicitar als pares, alguns d'ells de Tortosa i rodalies, perquè, tot i no competir ells, van portar el seu fill/a a la duatló.

La triatló té un reglament propi amb definicions consensuades entre nosaltres; les categories i el no donar trofeus acumulatius. Amb això, volem repartir el màxim de trofeus possibles. Pensem que és el correcte. També les categories són totes iguals. Què tè més valor: un veterà o un sènior? o que una sènior femení o una local femení? Per a nosaltres, tots per igual.

Aquesta cursa té molts anys i després d'haver-la fet tots ells arribem a una conclusió, la mateixa que va fer un dels millors esportistes de cap del nóm (i que tinc la sort de conèixer), va dir: la veritable lluita de l'esportiste està contra ell mateix, no contra els altres.
Per a molta gent (per això penjem els resultats de tots els anys anteriors) el seu repte és superar l'any anterior i perquè no, superar el temps de 5 anys abans. A tots ells, als que simplement ho han provat, han lluitat per això, felicitats! tant com si ho heu aconseguit com si no.
Per altra banda, a tots els que no participen perquè aquest any no se l'han preparat tant bé com l'any anterior dir-vos que us heu perdut el caliu de la triatló, perquè aquell dia es pot aspirar molt fort (com a la muntanya) perquè se sent l'olor de la triatló.

salut a tothom i fins l'any vinent!

-------------------------------------------------------------------------------------------

P.D.: a un dels bessons li acceptem el repte proposat per ell, i és: qui es cansa abans, nosaltres d'organitzar-la o ell de participar.

També volem donar-vos les Gràcies per portar la samarreta de la triatló de xerta quan sortiu a la revista finisher. Sou uns cracs! què collons!

L'organització està valorant la possibilitat de pagar-li a les persones que hagin fet les 15 edicions, pagar-li: un viatge a Cuba! què collons! je,je. En cas de no poder fer el viatge, el premi, es delegarà a l'organització (que també porta fetes totes les edicions) je,je. Ostras!, Josep Lluís no podrà anar perquè prompte tindrà obligacions noves (felicitats a tots dos) i llavors me tocarà anar obligat, obligat, a mí (que no tinc cap mena d'obligació sentimental), je,je

salut a tothom, i us deixo que ja no paro de dir tonteries.

P.D.: quina putada l'obligació del viatge, uf.

Brisa

2009-06-16T21:00:00.003+01:00

Hola Brisa,

La brisa, egua d'uns 4 anys, mai muntada, es va presentar amb els seus propietaris, bona gent, al centre hípic per domar-la.

Brisa es va donar a conèixer amablement i amb bona relació amb les persones, fruït del tracte dels seus propietaris. Però jo pensava que seria, com sol passar, una egua mimada. Molt bona peu a terra i molts dolents quan els muntes. Però no, per sort me vaig errar. Ara ja ser perquè. El seu propietari té nocions de doma i enten els animals, molt bon observador va saber ficar-li carinyo i, l'important: límits. Gràcies a això, me permetrà fer-li una doma que se sortirà de lo normal. Avanço molt amb ella, i l'important, amb treball de base, que és per dir-ho d'alguna manera la tècnica per després permet treballar amb garanties.

Ja l'he muntada a pèl, i amb cadira. Uf! quin trot més agradable i elegant, això amb galop dòcil i ràpid quan li demames. Gracies Brisa. Anem avançant.

Aviat ficaré fotos d'ella.

Doma Natural - Ringo nou cavall domat

2009-05-22T12:39:00.007+01:00

Ringo és un cavallet molt templat i valent, amb molta força, ha estat, de moment, l'únic cavall que m'ha revatut al terra i, a sobre, amb els propietaris al davant.

Je, je. L'avi va dir: vols dir que el domaràs? i tant que si! per a mí és un plaer i un repte tenir cavalls vigorosos que a la fí, potser són millors que els cavalls "mimats" que hem porten. De fet, els mimats són una passada peu a terra però quan els muntes, ja! la cosa canvia i, malauradament a pitjor. Així que, mans a l'obra i a domar a Ringo. Unes quantes dosis de confiança mútua (cavallet molt desconfiat) i treure unes quantes pors, tot això peu a terra, i apa! a tornar-hi Ringo.
Vaig ensellar-lo i ja començava a bufar, ui, ui, ui... Ringo, Ringo... ui, ui, ui... Una peu a sobre de l'estrep i va començar a moure's. Ràpid a sobre i a galop! sooooo, Ringo, sooo Ringo... i Ringo a tope! vaig acabar de col·locar els peus a dintre els estreps i uf! ja estava salvat, ja podia corre fins que vulgui i, així va ser, després de 3 dies va parar, je,je, no, al cap d'uns 10 minuts i Ringo es va col·locar al trot i després al pas, va comprendre que córrer no era la sol·lució. Vaig baixar, vàrem caminar una bona estona jo al davant i ell detràs i un bon àpat a la seua quadra van fer-li bon efecte.
Al dia següent a tornar-hi sella i Ringo ja no bufava "tot i que desconfiava" pujo a sobre i va començar a caminar (no, a córrer) i així, dia darerre l'altre, vam començar a pujar a sobre i a caminar no al trot i no al galop) Ringo va assimilar que després de pujar tenia de estar parat i iniciar a caminar. El resultat era perfecte, però... si li demanès de córrer ho faria després d'estar ben relaxat? i tant! a la mínima al trot i al galop i sobretot lo més fascinant, a la veu! com li havia ensenyat! quina meravella de cavallet.

Per últim el vaig ensenyar a conejar a dreta i esquerra i cercles al costat dels "conos" Mare de Déu! que ràpid i àgil! tant que volia fer el proper concurs de conos al centre hípic, però el propietari ja se l'ha emportat. Només dir-te: Ringo ets fantàstic i noble i al domador anterior dir-li que si, si que es podia domar, pregunta-li al propietari, je,je. Doma natural no són carícies, són resultats i, a sobre, a cavalls descartats per altres domadors.

Jo personalment felicitar-me perquè de moment el 100 per 100 de cavalls, han sortit ensinistrats a picadero i a l'exterior, perquè els entregem després de fer sortides a fora amb els cavalls. 100x100 de cavalls descartats per altres centres hípics, domats.

Ara tinc la Brisa, una bona egua, que no l'ha tocat mai cap domador. Els propietaris bona gent i la egua és un perfecte reflexe d'haver estat amb ells. Ja porto unes tres hores amb ella i avança molt, ben aviat els entregaré una eugua sense pors i domada sense violència, serà una passada, de moment penso, que és la millor que he tingut. Ja tocava, domar un cavall verge, no descartat per altre domadors.

Pròxim curs de doma natural

2009-05-22T12:39:00.003+01:00

Abans que tot i voleu llegir solament els articles de doma d'aquest blog fiqeu al cercador cavall i sortiran només el de doma natural i sortides.

Properament, aquest estiu 2009 es realitzarà un curs de doma natural, estic reben correus preguntat-me pels cursos, a tots els dic el mateix: Me guardo les dades vostres (correu electrònic) i quan tingue la data us informaré, (si us va bé la data perfecte sinó fins al pròxim)

Si esteu interessats a què us avisi o a estar informats de la data del proper curs envieu-me un correu a: carlos@albergassut.com tel. 678 67 67 67

fins aviat! i salut

Camí de Santiago a cavall

2009-05-12T20:05:00.004+01:00

hola a tots,
Estem organitzant una sortida per fer el camí de Santiago de Compostela a cavall. Busquem persones interessades en fer-ho. La idea principal és acabar-lo en uns 20 dies, de Roncesvalles a Santiago.
Imprescindible tenir cavall i a més, si pot ser, qualsevol aportació de remolc, furgoneta, coneixements de ferratge, veterinària... seran més que benvinguts.

Aquesta organització serà a partir de tots els components del grup, on nosaltres mateixos planificarem el viatge (decidirem data...) Aquesta aventura no és cap viatge planificat per agència, sinó per tots els components, que ens farem càrrec de les despeses nostres.

Realitzar el camí a cavall sense suport avui en dia és imposible per la manca d'infraestructures al camí. El grup ha de portar cada quatre cavalls un remolc, en el qual, portarem el pinso, material nostre i també per fer una petita parcel·la tancat per als cavalls cada nit. Cada dia un dels quatre es desplaçarà per carretera amb el seu cavall (1 de cada 4 dies descans del cavall i genet) i en arribar al destí muntarà la fàcil infraestructura per a la resta en arribar. Si algun cavall té molèsties musculars també tindrà el remolc per descansar els dies que li faci falta.

Si sóm 20 necessitarem mínim 2 remolcs, però bé, tot això, tota la planificació ho anirem lligant sobre la marxa (reunions).

Si esteu interesats en la idea que es portarà a terme el 2010, fes-ho saber al correu carlos@albergassut.com o al telèfon 678 67 67 67. Entre tots ho planificarem.

De moment tenim una furgoneta, un remolc i de personal amb coneixements de doma, veterinària, experiència en sortides a la muntanya...

salut! i ànim, a veure si som 300, si trescientos!

Adéu

2009-01-30T19:11:00.005+01:00

Ell era una d'aquestes persones que tot el poble coneixia simplement, amb nombrar el seu nom. Ell era, una d'aquestes persones tant especials que són capaços de donar a canvi de res. Jo el recordo veient-lo tota la vida físicament igual. Quan jo era petit a l'estiu, el recordo bayant-se al canal i durant molts i molts anys com a veí i amic.
Lo més bonic que recordo d'ell és veure'l caminar pel carrer Sevilla, amb el cap mirant a terra i rient sol (estava pensant en la victòria que havia tingut el Barça o també quan perdia el Madrid). Era una risa contagiosa i jo, ja podia estar de mal humor que acabava femt-me riure simplement en veure'l. Són aquests moments de genialitat que recordo de tu i recordaré.

Aquest hivern, et trobaré a faltar. Trobaré a faltar la teua companyia de pau als partits de bàsquet d'entre setmana del Barça, en aquests hiverns de pluja i tristos quan miràvem el partit i la pluja com caia a sobre de la claraboia de vidre de l'alberg. Recordo i recordaré quan venies a dir-me, el dia abans, que demà hi havia partit de bàsquet i l'hora del partit. A l'alberg, evidentment per a nosaltes dos sols s'engegava la pantalla gengant; tu feies la teua fanta de taronja i jo la copeta de Bailey's, i miràvem el bàsquet tranquil·lament, sense sorolls, i amb molta pau. No teniem converses, solament jo et deia "com xales en aquesta pantalla, eh?" i tu dies "siii".
Ara i sempre, (perquè tinc associat el Barça amb tu) quan el barça guanyi o perdi el Madrid, pensaré com retornaves a casa teua pel nostre carrer.

Adéu Ramonet

CURS DE DOMA NATURAL

2008-12-03T20:44:00.004+01:00

Els dies 29 i 30 de novembre es va realitzar el curs de doma natural al centre hípic Equi Natur.

Els curs va agradar molt i els assistents van gaudir de l'apenentatge de la part psicològica dels cavalls.

Vull agrair al centre Equi Natur per disposar de força cavalls i un d'ells una egua que no s'havia muntat mai. La euga en dos sies es va domar, millor dit muntar, ara li queda un llerg camí per formar part de la resta del grup que dòcilment ensenyen a la gent a muntar i a gaudir d'una estona de pau a sobre d'un cavall.

Deixo unes quantes fotos, (la prova que es va muntar la eugua)

gràcies a tots per estimar els cavalls i veure amb els vostres ulls que una doma sense dolor, no solament és possible, sinó millor per al cavall i per al genet.

També una abraçada molt forta a la Romy i família.

Nova sortida d'un dia del centre Equi Natur

2008-12-03T20:30:00.007+01:00

Nova sortida d'un dia del centre hípic Equi Natur pels ports de Caro. 12 cavalls

Hola a tots! je,je

hem fet ja la segona sortida d'un dia. Aquesta amb una nena de 6 anys amb nosaltres i naturalment conduïnt ella el seu cavall: Blanquito.

El dinar molt apetitòs i la tomata rostida un plaer!

A la tornada els intrèpits van fer unesa quantes variacions de camí, l'Àngel amb Lucero va saltar un marge (espectacular!) i la bonica Gala, Elvis i Lucero van pujar una muntanya de grava d'uns 10 metres d'alçada (també espectacular, quina potència tenen els cavalls!)

Us deixo algunes fotos i espero a les altres càmeres del gup per afegir-ne

Una abraçada a tots!

CURS DE DOMA NATURAL

2008-10-19T13:04:00.004+01:00

La doma natural és un coneixement de la psicologia del cavall que serveix per poder comunicar-te amb ell. Amb el seu aprenentatge podràs a més de comunicar-te adquirir eines per manar-li missatges d’iniciació a la doma.
Amb aquest procés s’adquireix el rol de líder que és imprescindible per començar a domar.
Amb la doma esmenada “peu a terra” (diversos exercicis dintre del picador) es comença l’aprenentatge tant del domador com del cavall.

El curs tindrà lloc el Dia 29 i 30 de novembre de 2008 al centre Hípic Equi Natur. Dissabte de 09:00 a 13:00, tarda de 14:30 a 18:30 i diumenge de 09:00 a 13:00.

Curs amb molta pràctica dels assistents. S’entregarà dossier formatiu amb un recull de fitxes dels exercicis realitzats als cavalls.

- El centre hípic aportarà dos cavalls per a la doma. Vosaltres podeu portar, si voleu, el vostre cavall)

Matèria:
- Introducció a la psicologia del cavall
- Comportament del cavall en estat salvatge: la jerarquia.
- L’aprenentatge per assimilació del cavall. Recompensa amb estímul positiu, càstig amb estímul negatiu.

Objectius:
- Conèixer la psicologia del cavall. Els seus missatges corporals.
- Aprendre els secrets de la doma natural i la doma peu a terra.
- Adquirir i guanyar-se el rol de líder davant el cavall.
- Adquirir capacitat per ensenyar per assimilació.
- Adquirir eines a través de la doma natural per:
- durant el dia a dia comprendre els missatges del cavall i saber els riscos que pot comportar una doma sense imposició de límits (“els riscos dels “mimos”)
- capacitat per donar ordres amb l’autoritat del líder
- Iniciar-se a la doma natural amb el vostre cavall

Preus:
140 €
Places limitades. Per apuntar-se fer un ingrés de 50 € al número de compte:
2073-0011-65-0110521357 fer constar a l’ingrés nom cognoms (telèfon) i el concepte doma natural.
El primer dia del curs amb la recollida del dossier es farà l’entrega de la resta del abonament.

Més informació:
www.albergassut.com;
al correu: carlos@albergassut.com
i al telèfon 678 67 67 67

Doma Natural - Filosofia i metodologia de treball

2008-10-06T12:15:00.011+01:00

(si solament voleu veure al blog els articles relacionats en doma natural ficar al buscador "doma natural")

Com he esmentat als escrits la intenció meva per fer una doma eficaç és ensenyar-li al propietari les tots els recursos i psicologia del cavall, és a dir, domar el cavall amb el propietari al davant i ensenyar el perquè de cada exercici. Avaluar els resultats i resoldre els problemes. Després de cada exercici el propietari sortirà a la pista i el farà ell (són fàcils i sempre dintre del corral rodó amb la meva presència). Amb aquesta metodologia de treball s'aconseguirà nodrir al genet de ferramentes útils per al dia a dia.

(Un cavall domat al cap del temps, durant el dia a dia, si el genet no porta a terme una munta coherent el cavall perd la doma)

Per tot això es realitzen unes fitxes treball que s'entregen al propietari. Són fitxes personalitzades de cada cavall i els exercicis entregats per escrit, així el genet pot guardar-les per a sempre.
La doma significa saber transmetre un missatge a un ser per a què faci el dessitjat. La metodologia és aquesta i a través d'un coneixement profund de la psicologia del cavall es poden transmetre missatges clars. Els exercicis són pràctics i el cavall els entén. No s'estan hores i hores per aconseguir quelcom. Aprenentatge ràpid.

Deixo de mostra una de les primeres fitxes. Com que no hi manera de que es vegi el contingut de la fitxa ho deixo escrit aquí:

Exercici 2. (tercera hora de treball)

Executar les ordres a la veu. Consolidació
- Fer anar el cavall a la veu i a totes les velocitats per les dues cares per dintre del corral rodó.

Nota: Treball contínuo. Estar molt atent a què el cavall no es distregui i realitzar el control mental sobre ell (explicació control mental al corral) Amb molta concentració no deixar-li prendre mai la iniciativa.

Objectiu: que el cavall obeeixi a la veu. Un cop aconseguit al terra ho farà muntat

Per a més informació:
carlos@albergassut.com
telf. 678 67 67 67

Sortida del Centre Hípic Equi Natur d'1 dia pels Ports

2008-10-06T11:55:00.008+01:00

Ja hem fet la primera sortida pels Ports! Tot el diumenge. Pel matí vam fer el recorregut curt fins arribar a la muntanyeta, on vam fer el dinar (carn rostida, baldana, saltxixa, escalivada, allioli...)

A la muntanya es disposa de tres tancats per poder separar els cavall i que durant el nostre dinar ells disposen d'un espai per estar solts amb aigua palla, cinc garrofes i descans sense la cadira.

Després del dinaret es van fer dos grups, un d'ells va anar per la baixada curta i l'altre grup per la sendera de la font de Perera (bonica sendera)

(espero rebre fotos dels altres components de grup per penjar-les)

Els cavalls, un cop al centre hípic i, abans de la dutxa, van estar solts pel picadero quadrat gran. Quina revolcada més bona!!

PRÒXIMA SORTIDA:

23/11/2008 !!!

Nou cavall per domar: Lucero, la potència

2008-09-27T08:52:00.007+01:00

Lucero és un cavall mascle de tres sangs, per a mí, el més potent que he muntat. Gran potència física, 1,70 a la creu, les mans altes i molta força als peus. Actualment amb doma espanyola el cavall té un comportament exemplar. (Foto: Àngel, propietari de Lucero)

Per millorar el cavall (descompensat físicament perquè té molta més força als peus que a les mans) el primer que farem és treballar-li les mans per evitar-li així futures lesions (columna) i a la vegada proporcionar al genet una munta més agradable. Aquest treball de potenciació de les mans es realitza amb el genet a sobre i es tracta de fer-lo anar a pas ràpid costa avall, d'aquesta manera es potència el treball de les mans en detriment dels peus que en anar costa avall treballen molt poc. La força de les mans és molt important per al cavall, ja que, suporten el 60% del seu pes (de la meitat del cos enrera els peus suporten el 40%)

La doma que vol aconseguir el seu propietari, l'Àngel, és per a què el cavall vagi amb la veu: arrancar, accelerar, pas, galop i fre. Aquest treball a la veu proporciona al genet moltísimes ferramentes que potèncien al cavall. M'explico: si frena a la veu, la brida (bocado) s'utilitza molt poc, les regnes amb molta finura serveixen per girar. L'altre avantatge és que el cavall un cop assimilat el so no discuteix mai cap ordre i es converteix en un cavall molt agradablement obedient. Per altra banda, no s'utilitzen els talons dels peus per tocar-lo a la panxa (desapareixen les punxes).

L'altre avantatge d'anar a la veu, és quan el genet és a terra, el cavall que ja ha assimilat que la persona és el líder et segueix sempre, no marxa del teu costat i facilita així els moviments a terra (entra a les boxes, al corral, quan el genet para al mig del corral ell s'atura sol (no fa falta frenar-lo amb les regnes) desapareixen els moments de crits al cavall: quiet! para! soooooo!; davant altres cavalls ell està tranquil...

El treball es portarà a terme dintre del corral rodó i consisteix amb els exercicis de lideratge clàssics de la doma natural. Ara per ara, tenim un gran avantatge amb el Lucero, és un cavall tranquil i quan se li demana canya és tremendament potent i competitiu.
De moment, enhorabona Àngel, perquè tens un gran cavall, quan tu vols tranquil·litat la tens i quan vols canya també. No tothom ho pot dir això.

Visites a l'espai Web www.albergassut.com

2008-08-29T13:25:00.023+01:00

Us deixo aquí el resum de visites de l'alberg de l'any 2007 i 2008. La gent s'informa sobre temes com el birdwatching, via verda o fotografies del territori, vídeos...

Visites...... 2007................... 2008

gener.............71..........................1.160

febrer...........365.........................1.454

març.............610........................1.550

abril..............695........................2.099

maig..............785........................2.408

juny..............865.........................2.070

juliol..............776.........................2.078

agost............1.115.......................2.420

setembre........970......................1.643

octubre........1.172.......................2.694

novembre...1.201....................... 2.768

desembre...1.056....................... 3.519

TOTAL.........9.681......................28.037

Informació addicional

fotos vistes
(entenem com aquelles que s'ha clicat a sobre i s'ha ampliat)

Total 17.361 visites de 2.077 fotos exposades

Foto FLICKR més visitada

amb 241 vegades

Foto panoramio més visitada amb: 11.407 vegades

Vídeos

Vídeo Catalina i Catalino; 64.522 persones que l'han visualitzat
Vídeo Catalino; 53.852 persones que l'han visualitzat

La Shasha - La egua ja està domada

2008-08-27T17:08:00.012+01:00

La Shasha, és una egua d'uns 8 anys. Va tenir diversos traumes a la seua vida, un d'ells va ser que la va enganxar un bou pel darrere, a la cuixa dreta. Actualment té la cicatriu i psicològicament quan te alguna cosa al seu darrera es fica molt neguitosa.

El seu propietari, en Marc (gran persona) i molt amant de les terapies naturals, entre elles, la doma natural, se n'ha preocupat molt per poder-la ensinistrar. La va portar a diversos domadors, tots sense èxit. Un d'ells fins i tot li tenia por a la egua. Tothom li deia que la Shasha no era egua per domar, que se'n desfès. (a la mortadel·la, com diuen els argentins).

Després de realitzar el meu viatge a la Argentina, en Marc (qui va presentar-me a l'argentí) va proposar-me el repte d'ensinistrar-la. Jo estava convençut de fer-li un bon treball, la qual cosa, no volia dir ensinistrar-la a la perfecció. Per a mí era un plaer tenir una altra egua per domar (jo personalment en tinc una)

En primer lloc, com a domador va ser tenir en compte els seus antecedents. Marc me'ls va explicar tots. En segon lloc, avaluar on residia, la qual estava amb la seua mare i apartats de l'entorn no veien res de l'exterior. Un cop estudiats tots els aspectes el primer pas va ser traure-la de casa, del refugi de la mare, i portar-la al centre hípic Equi Natur on compartiria espai amb altres cavalls a la zona de semi llibertat. Dia a dia, la Shasa va aprendre a estar amb els seus i, a més, podia observar l'entorn (cotxes, gent amb bici, tractors, arbres, sorolls, bosses de plàstic...) en definitiva tota un sèrie d'elements de la natura i de l'entorn que la van fer madurar. Era fonamental treure-la de casa on era molt forta, i veure la seua evolució com a membre del grup.

Shasha va acoplar-se al grup a la mateixa vegada que ens vam ficar mans a l'obra: doma peu a terra. Els exercicis van anar evolucionant, en primer lloc, se li va demanar que captès l'atenció del domador, una orella sempre enfocada cap a mi; en segon lloc exercicis de posicionament i, poc a poc i sense violència, la Shasha es sentia per primer cop còmoda amb les persones i es sentia un cavall. La seua por, la seua ràbia es va anant convertint en atenció i predisposició a treballar davant del líder.

La egua que ningú va poder pujar-la plàcidament que tothom era molt dur amb ella resulta ser un cavall extremadament sensible, tots els domadors haguèssin d'haver vist que en primer lloc no era un mascle (molt fàcil de domar) i que era una femella (extremadament sensible i que no perdona ni una errada al domador, ni una dossis de violència) ella, a més, al estar traumatitzada per la cornada i pels domadors encara era més extremadament sensible.

Durant tres mesos la doma amb moltes dosis de tranquil·litat i de treball va fer efecte, peu a terra amb molt de tacte, per ser femella però sense deixar-li passar n'hi una, es va augmentar la predisposició a treballar, la qual, significava la comprensió dels exercicis i la oportunitat per al domador a fer-li'n més.

Shasha, benvinguda. Ara ets una egua de montura còmoda, de trot suau i de gran potència.

Només queda alegrar-me molt per ella, pel Marc i perquè no, per mi.

Quin Cavall!!

Per cert! com què se li ha fet doma natural, la Shasha obedeix a la veu, no fa falta picar-li i com es pot apreciar a les fotos es van eliminar tots els elements de dolor, la Shasha no porta bocado. No li fa falta.

Triatló Xerta x l'Esport 10è aniversari

2008-08-25T19:57:00.007+01:00

TRIATLÓ XERTA x L’ESPORT 10è aniversari

El dia 24/08/2008 es va celebrar la desena triatló Xerta x l’Esport (1999-2008).
La organització, Club Súper 2, vol agraïr a tota la població el recolzament i els seus aplaudiments en veure passar als esportistes pels carrers de la població.

Aquest any va ser molt especial per a nosaltres i abans de l’entrega del trofeus vàrem agraïr públicament a totes aquelles persones que ens ajuden any darrera any i que sense ells no seria possible aquest bonic dia d’esport.
Volem destacar l’esmena d’alguns participants, els quals ens agraeixen que aquest caliu casolà i d’esport popular torni a les proves esportives. La triatló seguint el model basc d’esport no vol perdre, entre altres coses, l'oportunitat de veure als més petits fent esport. També volem veure als participants parlant entre ells, rient i gaudint cada minut abans i després de la cursa. La triatló ha de tenir aquest canemàs.

Total participants locals 16 i gairebé 40 nens/es, 56 persones del nostre municipi.

A tots vosaltres i als col·laboradors, gracies de tot cor.
podeu veure les fotos dintre del web www.albergassut.com/triatló
hi han fotos molt boniques
a tots gràcies de tot cor

Sortides per la muntanya - Lo Port

2008-08-17T20:56:00.010+01:00

SORTIDES A CAVALL D'1 DIA PELS PORTS DE CARO

Xerta (Terres de l'Ebre)

Centre hípic EQUI NATUR amb http://www.albergassut.com/ han iniciat mensualment unes sortides organitzades pel Port.

Aquestes sortides, d'1 dia, tenen com a objectiu principal reunir a tots els propietaris de cavalls i realitzar una sortida conjunta per gaudir d'aquest immens i bonic port.

L'inici serà sempre del centre hípic, a les 08:30 h. (al centre hípic hi ha espai per deixar els vehicles i remolcs) i poden venir qualsevol persona que tingui cavall (o llogar-lo al centre) La sortida amb cavall des de Xerta recorrerà el camí dels Bous que ens portarà a la falda del port en 10 minuts. Un cop al canal rodó (Xerta-Càlig) agafarem diversos camins o senders per fer el matí i, arribar a la masia on després de deixar els cavalls i donar-los menjar farem una barbacoa.

Per la tarda, després de païr una miqueta el dinar, tornarem a fer un recorregut de tornada al centre Hípic.

La cronologia de les diverses etapes i les fotos s'exposaran en aquest blog.

Deixem ficades unes quantes fotos de la primera sortida i esmenar que el proper 05/09/2008, diumenge, realitzararem la següent sortida.

Les rutes seran per camins o pistes forestals i alguna sendera de fàcil accés per als cavalls. Totes les rutes són conegudes per nosaltres i pels cavalls nostres, les quals, les realitzen bastant sovint en les sortides que realitzen habitualment entre setmana els clients del centre.

S'està preparant els tracks (GPS) i facilitar a qualsevol amant dels cavalls que pugui realitzar les rutes quan vulgui.

Anirem informant sobre el calendari mensual de les sortides en aquest blog.

Podeu veure fotos del centre hípic en aquest blog: albergassut.blogspot.com o dintre de la pàgina web http://www.albergassut.com/ a l'apartat fotos i dintre de les fotos buscar la carpeta Centre hípic Equinatur; trobareu tota mena de fotos i informació del centre. La pàgina web del centre s'està creant per la qual cosa actualment qualsevol tema el podeu preguntar al telèfon 606835984. Agustí (propietari del centre)

Com domar un cavall amb doma natural

2008-08-14T16:10:00.009+01:00

Aquí, a les Terres de l'Ebre, qualsevol persona que vol domar el seu cavall ha de portar-lo a un ensinistrador, el qual li dirà que dintre de 3 mesos, més o menys, pot venir a recollir-lo, amb les despeses que suposa la manutenció (pupil·latge) i la doma.

Al cap de 3 mesos, sense saber que li han fet al cavall pots anar a recollir-lo, realment t'entregen un cavall domat.

El que sol passar (segons els domadors dels centres hípics) és que al cap de poc temps el propietari torna amb el cavall i emprenyat perquè no sap que li passa al cavall. Els domadors diuen que són els mateixos propietaris que perden la partida envers al cavall i aquest evidentment comença a pendre les seves decisions que no són les que vol el propietari.

Aquest fet és el que passa avui en dia en molts i molts casos, però, hi ha sol·lució? clar, el domador forma al cavall però mai al propietari que sense eines perd la partida. (no interessa que el propietari vegi com s'ha fet la doma)

En la doma natural sol passar el mateix, la gran majoria d'exercicis s'ensenyen però no es raonen mai, no es donen les ferramentes psicològiques i de coneixement del cavall, la base que qualsevol propietari ha de tenir, per comprendre el cavall i poder aportar-hi sol·lucions.

La doma natural no tracta de saber fer-li els exercicis, sinó saber el perquè, com, i quan s'han de fer, tot seguit, avaluar-ne els resultats.

El que s'ha de fer és ensenyar al propietari a conèixer el seu cavall, i així, a la mateixa vegada la psicologia dels cavalls. Com volem fer doma natural a un cavall, si el cavall ja sap fer de cavall. Faríem o intentaríem ensenyar doma natural a un gos a comportar-se a ser cavall, això sí, però ensenyar a un cavall a ser cavall? no! tenim de formar als domadors, a què aprenguin a pensar com un cavall, a conèixe'ls, no fèssim com altres domes empenyats que ha de ser el cavall que pensi com una persona, enlloc de la persona, que com a ser superior ha de tenir la capacitat de pensar com un cavall.

Nosaltres al centre Hípic EQUI NATUR, portem a terme aquest fet: ensenyar ferramentes al seu propietari, per a què dia a dia pugui millorar la relació amb el seu cavall i per tant la monta. Aquesta doma és pràctica i senzilla i sempre raonada i demostrada davant del propietari, se li ensenyarà a què agafi el rol de líder, li donem aquestes ferramentes amb la finalitat que disfruti al màxim i amb totes garanties del seu amic que ha de ser el seu cavall. Una monta agradable, sense angusties, sense pors, sense extrés és realment possible i un cop aconseguida és fantàstica.

Per començar la doma ho farem des del terra, coneguda com a "pie a tierra" peça clau per a què tinguen, els dos, una bona base i avançar així amb passes molts grans als següents exercicis. És un mètode, molt usat pels americans i són exercicis molt senzills que permeten una doma sense pujar a sobre. Són la base i molt efectius per a què el cavall et reconegui com a líder. Aquesta formació de peu a terra és bàsica sempre i quan sabem perquè ho fem. Amb aquests exercicis i amb un coneixement profund sobre el cavall podem donar o dotar als propietaris d'eines molt efectives.

La meva formació va començar al revés de qualsevol altre. De zero, per plaer i sense tenir cavall vaig fer diversos cursos amb argentins (doma natural - Lesandro de Montiel; Massatges als cavalls - Anais; Curs de ferrador impartir per la cambra agrària d'Amposta Generalitat de Catalunya; Cristobal Scarpati - Doma índia; i finalment el nivell 3 avançat de doma índia, un mes a Argentina amb la tribu Scarpati: a la falda dels Andes ensinistrant crillos chucarros, l'únic lloc del món on hi ha cavalls salvatges) després d'empapar-me de tota una sèrie de llibres com el Doma pie a Tierra, los caballos de mi vida...). Un cop completada, en part, la meva formació vaig quedar-me una egua fantàstica en la qual vàrem portar a terme tota una sèrie d'experiències que van consistir en parlar menys i fer més; ensenyar el que feia jo amb la meua eugua era sinònim de garantia, demostrava a través d'ella el que parlava. El cavall del domador ha de ser l'espill on es reflecteixen els seus coneixements.

Dia a dia realitzava sortides a la muntanya de 20 a 60 kilòmetres, sense brida (bocado), sortia en dies de vent, per la nit, senderes pedregoses, camins de terra... tot al trot i a galop. Quan portavèm una bona estona, jo baixava d'ella i caminavèm junts. Durant 6 mesos, dia rere dia, vaig trencar tots els hàbits culturals de la zona: no li donava corda abans de sortir, sortides amb la cabeçada de quadra, (model argentí-indi)...

Vaig forjar una egua que me van vendre perquè no la podien controlar, en una amiga d'aventures i satisfaccions. A poc a poc vaig fer-me el seu líder. Sortíem amb tota la tranquil·litat pel món i ella cada cop s'asustava menys i confiava més amb mí. Un vincle real on ella me buscava, on ella demostrava que al costat meu estava segura.

Ser líder d'un cavall no vol dir "m'ho crec i ja sóc líder" no. Ser líder del cavall significa demostrar-ho, demostrar-li a ella o ell. Cosa senzilla i ara explicaré el perquè.

Un cavall pensa que en qualsevol lloc li pot sortir un depredador té els instints de supervivència molt arrelats. Una senyal de trànsit li pot fer por, una rama que es mou, una bossa, un camí... qualsevol cosa nova, qualsevol situació no reconeguda per defecte desconfia. La nostra feina és demostrar-li que nosaltres sabem més que ells i que a nosaltres no ens fa por, perquè som els líders del grup i sabem que fer. com? doncs depenent de cada cosa actuarem sempre per mostrar-li. Si observem que la senyal li fa por i no vol passar pel costat doncs passarem, tranquil.lament i donant-li confiança al cavall (acariciant-lo) si cal baixarem i des del terra li mostrarem que realment no representa cap perill; si es fa amb tranquil·litat i be, el sistema de memòria del cavall enregistrarà per sempre que allò que desconeix, no sap el que és, però, no li representa cap perill, ni dolor, per tant ho enregistra com quelcom no preocupant.

Dia a dia, i amb la base de la doma natural, li demostrava al cavall que nosaltres sabem el que fem i en tot moment, d'una manera o d'altra (sempre sense violència) tenia que sortir-me'n amb la meua, ensenyar-li que jo erqa el seu lider.

Un cop coneguem el cavall, que signifiquen els seus moviments, les seves expressions, les seves respiracions, les postures corporals, coll, orelles, les seves pors... podrem avaluar-lo i així comprendre'l.

La doma nostra comença al picadero rodó, eina imprescindible per treballar; un cop dintre el domador farà un anàlisi de conducta i corporal del cavall; segur que us impresionarà. (si és dretà o esquerrà, és a dir, apren millor per una banda que per l'altra; el seu nivell de maduresa, si frena be o no, com se sent...) Avaluat el cavall i feta una petita explicació del que és un cavall l'ensinistrador explicarà l'exercici, el raonarà i abans de fer-lo d'endivinarà la resposta-conducta del cavall, un cop fet pel domador serà el propietari qui el realitzarà sota la supervisió per a la millora o confirmació de l'enteniment de l'exercici. Dotarem al cavall d'eines i d'exercicis que el faran desenvolupar com a cavall. Veureu que el cavall us segueix a tots els llocs, que està tranquil, i que per primer cop no sentirà les vostres pors sinó la vostra autoritat...

Tot molt senzill, sense secrets, sense violencia i gaudint, com no, de la companyia del nostre ésser estimat.

Els indis diuen que l'ànima del cavall és la que li donava el seu genet, jo penso que és veritat, li podeu transmetre les vostres pors i inseguritats, podeu enganyar a la gent que us mira, també us podeu enganyar a vosaltres mateixos, però, no podeu enganyar al cavall; de la mateixa també li podeu transmetre la vostra confiança i valentia i les vostres ganes, simplement, de gaudir d'una monta lliure sense pors amb el vostre cavall.

us fico unes fotos del principi quan passavem del bocado a la cabeçada sense dolor i veureu que realment la egua era molt vigorosa i arisca

Doma Natural - exhibició a Amposta

2008-08-13T08:35:00.005+01:00

L'associació AMICS DEL CAVALL d'Amposta va organitzar, el dia de la seua trobada, diversos actes, entre ells, gincama equestre, cursa de rucs infantil, nenes i nens, i l'exhibibió de doma natural impartida pel centre hípic EQUI NATUR de Xerta, a través del domador Carlos Gracià, jo mateix.

L'exhibició va servir per fer una petita xerrada sobre els cavalls i la posibilitat de fer una doma no agresiva, eliminar tots els elements de dolor un cop muntat i durant l'ensenyament.

La doma natural no consisteix en altra cosa que conèixer la psicologia del cavall, és a dir, parlar el seu idioma, quelcom tant senzill i complicat com això. Tenim d'aprendre d'ell el seu idioma perquè sinó caurem en l'errada de voler que el cavall pensi com una persona i ha de ser la persona, com a ser superior, qui tingui la capacitat de pensar com el cavall. Imagineu-vos un professor que vulgui ensenyar en català a una persona rusa que no l'enten. Com serà aquesta formació? un desastre, evidentment.

La doma natural parteix d'aquesta base, entendre el cavall per començar a treballar amb ell i poder-lo avaluar amb garanties. El resultat és un cavall dòcil i vigoròs a la vegada, obedient, que confia amb el genet.

A l'exhibió va quedar clar: un cavall tranquil muntat sense sella obedeix les ordres a la veu. Un cavall segur, sense nervis i tranquil. El fet és normal perquè el cavall apren per assimilació obté una relació d'amistat i jerarquia sobre el seu domador, el qual no l'agredeix mai, i és per aquest motiu que el cavall està agust amb les persones. A l'exhibició el cavall envoltat de gent estava completament tranquil, perquè va assimilar que tots els èssers que havien al lloc (persones) no li representen cap perill. (al contrari que en qualsevol altra doma que el cavall té pànic del domador, una sola persona, imagineu-vos rodejat de gent, el cavall es fica molt neguitòs).

A molts llocs puc observar aquest fet, un cavall molt nerviòs amb el seu genet a sobre amb bocado i serretó. El cavall està molt neguitòs, no para de moure's agresivament, però lo més insultant és veure al genet que es pensa que tè un cavall poderòs, molt actiu, que és una màquina i ell evidentment a sobre se sent amb poder de dominar la bèstia. Realment no és això, jo vec un cavall amb por, molta por, martilitzat per les circumstàncies i a sobre un altre ser amb molta por aferrat a les regnes de dolor perquè no se li encapi la situació, a la vegada envoltat de gent té una pujada d'adredalina de por que la disimula.

El cavall de doma natural no necessita brida (bocado) ni doble brida (serretó) ni espueles, ni cap element de dolor. És un cavall que s'han passat algunes estones realitzant exercicis naturals al picadero rodó, un ensenyament de base, segur i per sempre. El resultat és un cavall sense pors que plàgia la valentia i màgia del seu genet. Una relació entre dos èssers és la doma natural, una bonica i única relació; el cavall busca el contacte amb el domador, et segueix i el notes tranquil., una comunicació real entre dos èssers fa que la por dels dos marxi per sempre per substituir-la per moments realment agradables. El futur del món del cavall no para de crèixer.

Qualsevol propietari de cavall por portar el seu al centre EQUI NATUR, aquí, el domador de doma natural formarà a la vegada al propietari i el cavall, se li ensenyarà la psicologia del cavall i li farà el mateix propietari, supervisat pel mestre, la doma i els exercicis, no s'ha d'amagar res, perquè nosaltres tenim molt per enseyar i res per amagar. Benvinguts al futur del món del cavall, una relació entre dos èssers.

Qualsevol cavall de més de 2,5 anys és vàlid, tingui formació antigua o no.

www.albergassut.com

La guerra civil i el HIKING DONKEY

2008-07-29T13:30:00.007+01:00

HIKING DONKEY, Caminar per la muntanya amb rucs.

Introducció

Un avi se’n va adreçar en assabentar-se que tornaven a trafegar rucs pels corriols al voltant de la Moleta, aquest avi Xertolí, va regalar-me un petit fragment de la seva història:

"Recordo com si ho estigués vivint ara a les forces republicanes replegant-se davant la evident pèrdua del lloc, el general o cap de la tropa republicana va reunir a tots els veïns de la zona. El motiu va ser el de repartir menjar: un xai per a cada família! (en la gana que teníem).

Després de lligar-lo amb una corda ens el varem emportar cap a la caseta de la muntanya nostra i el vam col·locar amarrat a l’anella típica de ferro d’enganxar el matxo. Al cap d’una estona en sortir de casa el xai no estava: la corda trencada penjava de l’anella de ferro.
Ràpidament varem pensar que el xai aniria cap al seu corral, lloc on estaven les forces republicanes. En arribar al lloc el capità o responsable ens va dir: Ho sentim, ja estan tots els xais repartits. Nosaltres li varem explicar que el xai nostre s’havia escapat i si estava allí, al petit ramat que quedava, tenia que ser un amb una corda trencada penjada del coll i, efectivament allí estava. Va lliurar-nos-el.
Les forces republicanes que van repartir tot el menjar entre la població, entre altres coses, per no deixar-ho als nacionals; van marxar muntanya amunt amb els matxos replets de càrrega".

El Hiking Donkey, activitat molt arrelada a tota Europa i especialment a França, consisteix en caminar per la muntanya amb un ruc per cada 10 persones. El ruc serà l'encarregat de portar-nos la fruita i una petita quantitat d'aigua, l'objectiu no és altre que gaudir d'una bona ruta amb companyia d'aquest inèdits éssers.Des de l'alberg portem a terme aquesta activitat adreçada a qualsevol grup, petits o grans. La nostra filosofia és la de gaudir de l'animal i dels paisatges que ens proporciona l'alçada dels Ports: les Terres de l'Ebre.Els rucs, amb un estricte control de pes, no aniran sobrecarregats sota cap concepte o imprevist, per exemple el ruc més petit només portarà 5 quilos de pes (les pomes del grup i la seva aigua) antigament portaria uns 40 quilograms.

La Moleta

La ruta va des de la font Nova fins a la Moleta (Ports de Caro) es tracta d'una ruta amb un desnivell acumulat de pujada i baixada de 900 metres i una distància total d'anada i tornada de 5.600 metres, traduït amb temps 4 hores anada i tornada. Hi poden haver-hi variacions: Vall Infern - font de la Vall Infern - Pla de Rambla - font Nova.

A sobre de la Moleta gaudirem d'unes vistes idíl·liques (tota la vall de les Terres de l'Ebre, el mar...).

Ruta Espai de la Batalla de l'EbreAls anys de la guerra civil, les forces republicanes i els brigadistes internacionals es varen col·locar a la pujada de la Moleta. Era un lloc estratègic per l'àmplia vista de tota la vall de l'Ebre. Els senders de la zona estaven replets d'animals, sobretot "matxos" que trafegaven material per als soldats (armament i menjar).Actualment tornen a trafegar els rucs per la muntanya, i com diu una cançó del Quicos: "pels mateixos garrofers, per les mateixes oliveres i pels mateixos marges de pedra"

http://www.albergassut.com/

Fotos de les Terres de l'Ebre

2008-05-26T21:11:00.006+01:00

Hola a tothom,
Aquest escrit és per a informar-vos del nou espai de fotografies dels blocaires sobre les nostres terres. Qualsevol persona que vulgui que s'exposi la seua foto només cal que me l'enviï al correu carlos@albergassut.com (fer constar el nom de la persona que l'envia i titol de la imatge)
Les fotos estaran exposades sempre a la pàgina web. http://www.albergassut.com/ i l'enllaç per veure-les és:

http://www.albergassut.com; o
http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157605265278496/ , o
(directament a l'espai www.flickr.com ,posant al buscador terres de l'ebre)
animeu-vos blocaires que tenim ganes de compartir les nostres terres

Per cert, me dic Carlos i fa poquet que m'he inscrit a blocaires, encantat de conèixer-vos i una abraçada, salut a tothom, i que plogue de valent!
Los de les obres del transvassament, i altres, estan resant per a què pari de ploure. Aigua que tenim poca saó!

pd.: per cert, ja podeu visualitzar algunes fotografies.

La Pau - Viatge a la Argentina

2008-05-24T03:43:00.005+01:00

La Pau

Després de diversos cursos sobre la doma natural a Catalunya amb gauxos domadors autòctons argentins vaig decidir parlar amb un d’ells. Vàrem xerrar força estona sobre la possibilitat d’anar-me’n al seu ranxo, a continuar la formació a Argentina. Volia aprendre més. Allí treballaria amb persones discapacitades i l’art de la doma natural. El gauxo va respondre'm que seria possible si jo volia, així que solament feia falta ficar una data.

El març va ser la data escollida. Avió cap a Ezeiza (Buenos Aires) i posteriorment amb auto (com diuen a La Argentina) fins a Sant Luís, província de Sant Luís, al costat la població de destí, on estava ubicat el seu ranxo anomenat El Durazno (el prèsec). L’únic lloc del món on hi ha cavalls en estat salvatge.

El ranxo era molt agradable, fusta i pedra, i sense corrent elèctrica. La seua extensió era tan gran com tot el terme de dos poblacions Catalanes. Un cop al lloc vaig estar amb el gauxo tota una setmana i vam treballar amb cavalls i amb persones discapacitades, l’equinoteràpia. Set dies després vaig preguntar-li quan treballaria la doma natural. Va deixar tot el que estava fent i va mirar-me:

- ¿Seguro que quieres trabajar la doma natural?
- Claro, ya sabes lo que quiero – vaig contestar-li.
- Entonces mañana empezaremos.

Va ser un dels dies més llargs que recordo, però l’espera va arribar a la seva fi a les cinc del matí. Va despertar-me i em donà una manta, un sac i una bossa amb menjar, vàrem agafar el seu vehicle, un Land Rover, i va conduir durant dues hores per un camí força destrossat. El paisatge era meravellós: grans esplanades amb abundant herba, arbres grans i pletòrics donaven molts ventalls de colors vius, suaus i agradables. Quatre hores després en arribar a la reserva natural de cavalls vam seure sobre la gespa i menjàrem.

Jo li vaig preguntar si havíem anat de viatge a veure cavalls salvatges i ell va contestar-me que sí. A la tarda d’aquell mateix dia van aparèixer els cavalls. Pasturaven a la vegada que anaven avançant cap a un gran llac. Va ser molt bonic i molt gratificant poder observar cavalls salvatges. Al cap d’una estona, no recordo les hores, es va fer fosc i el gauxo que no havia parlat en tota la tarda va dir:

- Vamos a dormir aquí esta noche.

Vam passar tota la nit dintre dels sacs sentint els sorolls de la fosca natura i enmig dels grans prats de la Pampa Argentina.

A la matinada un raig de sol matiner va despertar-me i vaig observar al gauxo, que estava mirant els cavalls. No deia res, es limitava a mirar els cavalls que estaven cada vegada més pròxims a nosaltres. Vaig seure al seu costat sense parlar i emocionant-me al mateix temps per veure l’espectacle visual que proporcionava els colors de la natura, l’espill del llac, on es reflectien les muntanyes dels Andes, els prats i els cavalls.

Al migdia li vaig preguntar si agafaríem algun cavall per fer doma natural. Es va ficar a riure. ¡Fa dos dies que estem fent doma natural!, va respondre'm. Com vols comunicar-te amb ells si no parles el seu idioma? Recorda, el cavall no pot pensar com una persona, és la persona que ha de tenir la capacitat de pensar com el cavall. Necessites parlar el seu idioma, saber què signifiquen les seves postures, saber què significa els seus moviments d’orelles, què fan socialment, què els agrada, què els desagrada, el significat de les seves posicions envers el grup i els rols de cadascun, què desitja el cavall, què necessita... has de comprendre què els dóna seguretat, què els fa ficar nerviosos i sobretot moure’t com ells, amb tranquil·litat i sense preses, cada moviment que faràs enfront d’un cavall té un significat i aquest moviment només els pots aprendre imitant-los però, sabent que imites i perquè.

Durant dos dies més varem estar comentant i estudiant-los a través de l’observació. Vaig aprendre molt sobre el seu llenguatge i entre altres coses comprendre que la parla, per a dirigir-s’hi, no servia de res, perquè a la natura es guien i es comuniquen a través dels moviments i la posició d’ells envers del grup.

El tercer dia el gauxo va marxar i jo, per continuar amb el meu aprenentatge, vaig decidir quedar-me quatre dies més. Van ser força agradables i van passar molt ràpid. Tenia a les mans un llibre excel·lent amb el qual em nodria contínuament d’informació i de pau. Ja us puc assegurar que el silenci realment és delicada música. Vaig descobrir la pau.

Els cavalls cada dia pasturaven més a prop meu i els podia observar amb més detall. Són éssers de naturalesa tranquil·la, com tots els herbívors. No tenen presa i el seu horari el marca el sol. No necessiten matar per menjar, i aquest fet tant important és el que defineix la seva personalitat no agressiva. Són animals de gregaris, socials, i es necessiten mútuament. Creen la seva manada a partir d’una jerarquia en la qual la femella més veterana és la que està sempre al capdavant. Ella escull els prats i els llocs en els quals menjaran i recorda fàcilment les rutes de pas menys perilloses. A la cua del grup, sempre, el mascle dominant molt atent de qualsevol perill (el cavall sempre pensa que el depredador sortirà de qualsevol lloc) decideix quan convé disparar (sortir corrent per evadir el perill). És el fort i el més ràpid, però sempre, en perill o no, es queda al darrere noblement per defensar la resta del grup. El mascle dominant decideix quan disparar, però és la cap de la manada, la més veterana, matriarca, qui escull la direcció per on han de fugir. Utilitzen tots els sentits constantment, amb les orelles, escolten la natura i a la resta del grup. Saben la posició dels components del grup quan pasturen en tot moment, simplement escoltant el soroll dels altres al arrencar l’herva del terra o escoltant les passes de la resta, o fins i tot la respiració dels altres. Utilitzen els sentits gairebé tots per igual.

Tornant a la frase anterior sobre vaig descobrir la pau, ara, explicaré el perquè.
Avui en dia, encara tinc present la màgia d’aquell indret. No hi ha cap dia que no recordi les vivències d’aquells dies solitaris amb els cavalls. Hi ha moments, estigui on estigui, en què fàcilment torno a un estat de pau. S’allunyen tots els sorolls externs que m’envolten i recupero els del meu cos: el fort soroll de la respiració interna i els batecs del cor (mai hauria pensat l’immens soroll que produeix el nostre cos i no ens adonem) és en aquest instant quan entro dins un estat de concentració, un estat de pau, amb el qual, torno a recuperar totes les sensacions; cada instant viscut a la natura, cada moviment dels éssers, cada raig de sol, les olors del terra, de les flors i de l’herba humida, tot seguit, la respiració m’inunda el cos i és en aquest precís moment quan arriba l’instant d’èxtasi tranquil. Moc el cap i oloro fortament, és real i sento l’olor de la natura, de l’herba, de la brisa, del terra i de l’aire pur. La brisa de les planures argentines torna a tocar-me fins al punt de ficar-me, realment, la pell de gallina, com si estigués físicament al lloc. Aquest estat de pau és capaç de transportar-me amb ells, capaç d’enganyar el cervell. Com és que sento l’olor? Com és que la pell sent la brisa i se’m fica de carn de gallina?
Crec que la meva ànima busca la d’ells, als causants d’ajudar-me a trobar la pau.

Els gauxos recorden les paraules dels seus avantpassats quan descobrien l’ànima del cavall. Alguns indis ploraven en veure-la, altres sentien una pena tant gran que els deixaven lliures per sempre, altres sentien la necessitat contínua d’anar-se’n en busca d’ells i compartir tot el seu temps amb la seva companyia. Jo personalment, vaig plorar i tinc la sensació o la certesa que la meua ànima els busca. "Cuando conozcas su alma los entenderas y los ajudaras y ten cuidado porque puede que te enseñen todo el daño que los hombres les han echo..." Paraules del gauxo.

Tornant als dies de vivències amb el cavalls vaig tenir la necessitat de fer un resum de la meua vida, de recordar a la família, de recordar els mals moments viscuts amb amistats o amb amors, de fer un anàlisi del què he aportat jo i el que he fet malament. Vaig reflexionar sobre el què realment importa i no era els desenganys amorosos viscuts, sinó amb les ganes de viure tot moment apreciant el que tinc, que és molt i no és res material. Vaig pensar també amb totes les persones que he conegut i que ja no estan entre nosaltres, amb els amics, amb aquesta riquesa tant gran i que val la pena adonar-se’n dia a dia. Ara ser que no puc enganyar-me que crec en mi, des de la consciència de les meves mancances i de les virtuts com a persona, com a ésser humà.

Només me queda explicar una altra locura: el penúltim dia amb el grup de gent que vàrem fer el curs de doma dies després de la vivència personal a la nit va començar a ploure, (estiu) una pluja torrencial com les d’estiu d’aquí. Aquella nit vaig tenir l’impuls de sortir vestit al carrer, era perillós ja que hi havia pumes salvatges, estava a la muntanya, però ja havia dormit quatre dies sol i no m’importava enfrontar-me, tot i que ara no portava cap ganivet i recordava una mala experiència que vaig tenir amb un gran gos (dogo) a un càmping d'Empuria Brava - Girona ( allí tampoc tenia res per defensar-me. Aquella nit vaig sortir de l’habitació, en pocs segons ja estava xop i vaig començar a caminar. Podia veure el camí pels continus llampecs que feien de flash. Ho vaig fer perquè volia gridar i que la gent de la casa no em sentís. Al cap d’uns quinze minuts vaig arribar a un petit turó (cim). Amb les mans en creu i la cara mirant al cel vaig cridar un sol crit fins esgolar-me, un crit com mai havia fet. Les paraules que vaig dir van ser "Nyahua Neyen" i estic convençut que ella, la meua egua a Xerta dins de la seua quadra es va despertar i em va sentir. Vaig sentir-me lliure. Ara a Xerta, només me queda fer una coseta i estic esperant aquesta pluja torrencial aquí, i tot, perquè vull acomiadar-me d’ells, dels pocs i únics cavalls salvatges que queden al món.

L’últim dia, abans d’anar-me’n vaig despedir-me de tots, com és normal, però hi havia l’avi de la casa, un senyor molt gran, de força edat i que recordava físicament un indi. Aquest senyor era l’encarregat de cuidar el ranxo los Alazanes on estàvem, ja que els nostres mestres vivien a Sant Luís, ja acomodats. Durant uns quants dies vaig parlar molt amb aquell avi i fins i tot li vaig donar una cigarreta de les que jo portava: un Ducados. Ostras! El va agafar, el va encendre, i va fer una calada forta. Se’l va quedar mirant amb el coll tort i acariciant-lo amb els cinc dits va dir, amb argentí clar: que liiinnnndo!!.

L’últim dia li vaig regalar un paquet sencer de Ducados i gairebé arranca a plorar d’alegria. “Qué Bárbaro el Catalán” va dir-me, tot content i de repent va ficar la cara seria i va pronunciar:

- “Aucapan Auquinco” (idioma autòcton gairebé perdut: el Mapuche)

Me’l vaig quedar mirant i no vaig preguntar-li que significava, no sé perquè no m’ho hagués dit. Vaig anar a l’habitació i m’ho vaig anotar a un paperet abans que la memoria me traicionés, sabia que un cop a Xerta, al diccionari de mapuche baixat d’internet trobaria la resposta.
Quin regal va fer-me!
“Acuapan” significa puma exaltat o molt salvatge, no puc especificar més. Suposo que m’ho va dir perquè sabia que havia estat quatre dies sol a la muntanya. La sorpresa va venir en “Auquinco” que significa aigua que resona. No se com, la resta de gent de la casa era imposible que sentís el crit, a més vaig cridar en consonancia amb un tro, era imposible, no vaig sentir-me ni jo mateix emulat pel tro. La única manera que trobo explicació és, evidentment, pensar que ell també hi era, segur que va sentir la porta i va veure'm com sortia i m’endinsava cap a la foscor del camí que conduia al petit turó, va seguir-me com un puma amagat-se per la foscor i jo sense enterar-me’n. L’avi que presumia de què mai havia tingut cap malaltia tenia una ànima jove i guerrera, evidentment ell era un indi mapuche un "criollo chúcaro" que significa en argentí: fill de la terra salvatge.

Qué bárbaro!

Joaquinet! Benvingut

2008-05-20T16:56:00.009+01:00

Hola bon dia,

Escric aquest bloc, ara al maig, per donar les gràcies al Centre Hípic EQUINATUR, el qual, ha fet possible crear un paradís del món del cavall aquí, a Xerta. Sendi i Agustí, responsables i propietaris del centre, Felicitats!

Aprofito a dir que el centre ja realitza tota mena activitats i lo que el fa únic, activitats per a tothom, i això vol dir per a tots (equinoterapia, hipoteràpia, sortides, pupil·latge de cavalls, classes particulars amb cavall de propietat o del centre, doma natural, ensinistrament de cavalls a través de la doma índia-natural, viatges amb carro, activitats amb rucs..., tot un goig poder gaudir d'aquest fantàstic territori, camí de Sirga i els Ports, a cavall. El dia 8 de juny serà la innauguració del centre, així què, us esperem a tots!

De fet, aquest bloc es titula Joaquinet i és el que que volia escriure però, Joaquinet no estaria aquí sense el descrit anteriorment. Adjunto fotos del templat que no para de donar salts i de córrer de forma molt graciosa. Benvingut! i una abraçada Joaquinet!

salut a tothom!

Podeu veure més fotos del templat a http://www.albergassut.com/ dintre de fotos i a la carpeta centre hípic Equinatur - les Finquetes

HIKING DONKEY

2008-04-13T14:44:00.003+01:00

Bon dia,

L'altre dia amb companyia d'uns amics de Xerta i les seves nenes (les bessones) vam pujar aigua a la moleta per al control - avituallament de la cursa de les Fonts (que per cert va ser una cursa fantàstica i aprofito per donar l'enhorabona a tots els organitzadors).

Com que es prevèien uns dos cents corredors es tenien de pujar uns vuitanta litres d'aigua. La Moleta és un lloc de difícil accés a peu i, impossible amb qualsevol vehicle. La manera que es va sol·lucionar va ser pujant l'aigua amb dos rucs Catalans: el Catalino i la Carmele. La pujada amb ells ens va fer possible viure aquesta experiència i observar com aquests éssers són capaços de pujar a qualsevol lloc. Vam gaudir de la experiència de viure com van treballar els rucs i entendre la fama del ruc català que era l'animal preferit i utilitzat pels americans per arribar a llocs on qualsevol altre equs (cavall, mula...) no podia treballar.

Catalino i la Carmele van fer una bona feina, tot i què les seves alforges no estaven ben equilibrades. Des de aquí, també vull felicitar-los a aquest amics que van complir el seu objectiu i ens van acompanyar a pujar l'aigua a possiblement l'únic avituallament, sense accés amb vehicles i, on l'aigua dels corredors ha estat transportada per rucs.

També vull agraïr a Arcadi, Miguel, la seva germana, l'home i les bessonetes, tots ells/es, que van gaudir com jo mateix d'una experiència innolvidable: a la moleta amb rucs!

Felicitats Cursa de les Fonts.

Podeu veure fotos de la pujada dintre de l'apartat fotos de la pàgina www.albergassut.com

Viatge a l'Argentina - Doma Índia

2008-03-13T14:22:00.007+01:00

Avui és el primer dia des de que s'ha acabat el curs o seminari sobre la doma índia. El viatge ha estat molt precipitat a causa de la vaga dels pagessos, els quals, han tallat la Ruta 7 (carretera nacional núm. 7) La tornada amb el vehicle m'ha causat moltes reflexions, però potser la més important la reflexió de què és un cavall.
El curs ha estat fantàstic i lo més satisfactori és que hem aprés a comunicar-mos amb els cavalls. És molt important saber-ho. Imagineu-vos que voleu parendre alguna cosa d'un professor o d'un alumne que no parla el vostre idioma.
El curs impartit per Oscar i Cristòbal Scarpati (gauxos autòctons de la zona y un d'ells, el pare, criat per un indi, ens ha ensenyat, primer que tot a conèixer la psicologia del cavall: el seu idioma. Només així pots comunicar-te amb ell.
Quan s'arriba a l'alma del cavall no pots evitar veure un ser equivalent a una persona de 3 anys, i pots tenir una forta sensació de tristor fins al punt de ficar-te a plorar. Impresiona veure un animal de 300 o 400 quilos que realment el seu interior és un nen amb molta por. És un hervíbor, i per tant, sempre pensa que serà atacat. El cavall s'ha d'educar com a tal i d'aquesta manera el podrem deixar desenvolupar i madurar i treure el sdeu potencial, mai podrem treure-l.i amb càstics, l'estarem limitant per vida. Hi ha molts mètodes per educar-los, com la imposició de límits (curiosament també com a educació d'un nen) que permeten ensenyar el cavall sense utilitzar la for(s)a i sense pegar-li. La ignorància de la gent, dels domadors, la inutilitat d'ells per esforsar-se (no tinc la ce trencada als teclats argentins) a entendre'ls, tot junt, fa que el cavall sigui castigat, maltractat i torturat simplement perquè el domador no ha sigut capa(s) d'ensenyar-li les coses de manera que ell les pugui entendre. El cavall està programat per obeïr al seu líder i a canvi per no fer cas al ser de dues potes que és un inútil: el domador de la bara. D'aquesta manera: domador inútil de la bara, voldria anomenar-los, als matxos superhomens que no saben fer altra cosa que fer creure al cavall sota la pressió del càstic, dels cops i de sentir "aquest cavall es un inútil" i dir-li que vostè és el responsable de la seva formació i, per tant, el cavall no és un inútil: ho és vostè.
Aviat estaré aquí a Catalunya, a Xerta (Terres de l'Ebre) (l'1 d'abril del 2008) i m'adreso (no hi ha ce trencada als teclats argentins) a totes aquelles persones propietàris de cavalls que vulguin aprendre a domar el seu cavall estaré encantat d'ensenyar-vos-hi la vostra ànima, la del cavall i la del domador. La formació de la doma s'ha de fer amb el cavall al centre hípic Equinatur i sempre serà el propietàri el qui li farà els exercicis. La doma índia, la doma natural ha arribat per fí a les nostres terres, millor dit hem anat a buscar-la a l'Argentina, i la veritat val la pena. Podeu mirar algunes de les imatges de la formació a l'apartat fotos de la pàgina web ww.albergassut.com/ fotos /viatge a l'Argentina.

Carlos Gracià i Bonet

La reconstrucció de marges. Margenar

2007-12-08T22:33:00.000+01:00

Marge: Graó de terra sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per evitar esllavissades.
Aquesta definició copiada del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana, defineix exactament els marges de les terres de l'Ebre. Construir un marge a meitat pendent per posteriorment, a la part superior poder nivellar el terra i formar una petita plana per plantar oliveres i, evitar els desprendiments o esllavissades.

Els nostres avantpassats van construir molts i molts marges i a gran alçada de les muntanyes, aprofitaven amb suor i molts de sacrificis petites parcel·les de terra per plantar-hi oliveres. Alguns d'ells o millor dit, molts d'ells han desaparegut (per exemple la pujada a la Moleta es pot apreciar el que queda dels marges) a les finques d'oliveres Xertolins, algunes d'elles comprades per estranyers i persones de fora (no de poble) s'observa com reparen els marges: amb ciment o formigó els més detallistes, la resta simplement fan un muro amb blocs de formigó. És molt impactant i trist el formigó i les totxanes que intenten, sense èxit, acoplar-se al marge vell de pedra que aguanta decententment el pas del temps i la presió de l'aigua.

A la Muntanyeta s'estan restaurant els marges que han sofrit desperfecte. Naturalment i gràcies al meu pare es fa amb el mètode tradicional, el mètode que vaig aprendre de petit: pedra per pedra col·locada sense la necessitat de colocar-hi formigó. Ara recordo els dies que estava ajudant el meu pare a col·locar les pedres "que avorrit!" i "què cansat!" de petit me semblava una feina molt dura i pesada i ho és però, també hi ha la gran satisfacció de veure, un cop finalitzat, una estructura completament natural, solament ordenada per la mà de l'home per a treure-li el màxim profit als recursos naturals: no es necessita cap mena de fabricació de productes químics ni maquinaria, ni estris solament la voluntat de l'home per fer quelcom natural i aprendre de la natura i dels nostres avantpassats.

podeu veure el procés de reparació d'una marge de pedra a la pàgina http://www.albergassut.com/ - anar a l'apartat fotos i, posteriorment clicar a sobre de la muntanyeta.

Guardians de la natura. El riu

2007-10-06T09:27:00.000+01:00

Reciclar l’oli que s’ha utilitzat per cuinar durant les colònies
Taller gratuït

Actualment existeixen sistemes de recollida d’oli pels restaurants o per diverses empreses. La finalitat és el reciclatge de l’oli i convertir-lo amb altres productes, entre ells, el sabó.
Malauradament els domicilis particulars no solen utilitzar el sistema de reciclatge de l’oli i acaben tirant-lo a la pica.
He dit malauradament perquè en aquest país es recicla i molt; plàstic, cartró, metall, matèria orgànica... però l’oli no té tanta participació de les famílies i és un error perquè és molt contaminant. Quan el tirem per la pica aquest oli va directament a l’aigua i aquesta al riu. Aquí a Xerta no tenim depuradora, un poble de les Terres de l’Ebre que ha lluitat per la defensa del riu i igual que molts pobles veïns que no tenen la depuradora, l’aigua de la pica i l’oli dels àpats va directament al riu. Directament sense cap mena de filtratge.

A l’alberg reciclem l’oli dels fregits sempre. Molts cops es emmagatzemat en garrafes grans que posteriorment una empresa les recull. Quan tenim colònies fem una cosa molt senzilla: ensenyem als nens com es fabrica sabó amb l’oli que s’ha utilitzat per cuinar-los a ells. És fàcil i de gran utilitat tenir sabó natural enlloc d’embrutar la nostra aigua. Prenem consciència perquè un sol litre d’oli pot embrutar una superfície d’aigua equivalent a tot el terreny de joc del Camp Nou.

Per fomentar aquesta pràctica l’alberg ha fet un taller gratuït i força interessant per a què tots els grups tinguin la oportunitat de veure i ensenyar-los com es fabrica un sabó natural i ecològic a partir d’una substància tant contaminant com és l’oli.

Recordo, avui en dia, a la meva mare a casa amb un bastó i remenant a un recipient una substància gelatinosa. Era blanca i pura, d’olor agradable. La meva mare em deia que era sabó, sabó moll com el que havia a un recipient de venta. El sabó moll que havia al recipient era de color resina, color mel i, el de la meva mare era blanc pur. El sabó de venta provenia d’olis molt castigats, d’olis negres i es convertien de color mel, en canvi el nostre provinent de l’oli nostre, poc gastat, donava com a resultat aquest color blanc tant pur.

Amics del camí de Sant Jaumede l'Ebre del Montsià castellano/català

2007-10-03T20:23:00.000+01:00

Amics del Camí de Sant Jaume de l’Ebre del Montsià
Jacint Verdaguer, 48 – 43870 Amposta- Telf. 606616532
camisantjaumebre_montsia@yahoo.es
CIF G43842616

4ª Etapa del Camino Jacobeo del Ebro

El pasado sábado 30 de Septiembre, un nutrido grupo de peregrinos pertenecientes a nuestra Asociación continuaron a pie su recorrido por el Camino Jacobeo del Ebro.
La etapa del día comenzaba en uno de los lugares más emblemáticos de esta ruta jacobea, el portal del Romeu, junto a la catedral tortosina.
En este punto se congregaban, en los esplendorosos años del Camino, los romeros ó peregrinos que llegaban aquí por las ramas Norte y Sur de la Via Augusta romana y los que desembarcaban en el puerto fluvial de Tortosa, procedentes de la Mediterránea.
Nuestro grupo, una cincuentena, se hizo la oportuna instantánea, sintiendo la emoción de revivir el paso de antiguos caminantes.
Una fina lluvia nos acompañó al salir de la bi-milenaria ciudad y la comitiva siguió en dirección a Roquetes y la entidad metropolitana de Jesús.
Aprovechando el cese de la lluvia, paramos brevemente para tomar un bocado, entre Jesús y Aldover, .
El camino discurre, placidamente, entre el canal y los huertos cercanos al río.
Al llegar a Xerta nos esperaba el Sr. Carlos, que regenta el Alberg Assut, inaugurado no hace mucho.
Tuvo la deferencia de obsequiarnos con un bordón típico del Camino, confeccionado y decorado por un artesano local. El concejal Sr. Roger también vino a saludarnos.
Nos allegamos hasta el Azud, viendo en este tramo un montón de piraguas bajando por el río.
Ya de vuelta en Xerta, disfrutamos de un magnífico ágape en el citado albergue, y pudimos visitar sus instalaciones.
A los postres, se le hizo entrega al Sr. Carlos de un pañuelo de cuello con el anagrama de nuestra Asociación y además todos los socios presentes recibieron uno igual.
A media tarde regresamos hacia nuestros domicilios, en la espera de continuar con la siguiente etapa del Camino Jacobeo del Ebro, que tenemos fijada para el mes de Noviembre próximo.

Català
4ª Etapa del Camí de Sant Jaume de l’Ebre

Dissabte passat 30 de Setembre, un nombrós grup de pelegrins pertanyents a la nostra Associació van continuar a peu el seu recorregut pel Camí de Sant Jaume de l'Ebre.
L'etapa del dia començava en un dels llocs més emblemàtics d'esta ruta compostel·lana, el portal del Romeu, próxim a la catedral tortosina.
En este punt es congregaven, en els esplendorosos anys del Camí, els romers o pelegrins que arribaven aquí per les branques Nord i Sud de la Via Augusta romana i aquells que desembarcaven en el port fluvial de Tortosa, procedents de la Mediterrània.
El nostre grup, una cinquantena, es va fer l'oportuna instantània, sentint l'emoció de reviure el pas d'antics caminants.
Una fina pluja ens va acompanyar al sortir de la bi-mil·lenària ciutat i la comitiva va seguir en direcció a Roquetes i l'entitat metropolitana de Jesús.
Entre Jesús i Aldover i aprofitant el cessament de la pluja, vam parar breument per a prendre un mos.
El camí discorre, placidament, entre el canal i els horts pròxims al riu.
A l'arribar a Xerta ens esperava el Sr. Carlos, que regenta l'Alberg Assut, inaugurat no fa molt.
Va tindre la deferència d'obsequiar-nos amb un bordó típic del Camí, confeccionat i decorat per un artesà local. El regidor Sr. Roger també va vindre a saludar-nos.
Ens allargarem fins a l'Assut, veient en este tram un munt de piragües baixant pel riu.
Ja de tornada a Xerta, gaudirem d'un magnífic àgape en l'esmentat alberg on vam puguer visitar les seves instal·lacions.
A les postres, se li va fer entrega al Sr. Carlos d'un mocador de coll amb l'anagrama de la nostra Associació i a més tots els socis presents van rebre un igual.
A mitja tarde tornarem cap als nostres domicilis, en l'espera de continuar amb la següent etapa del Camí de Sant Jaume de l'Ebre, que tenim fixada per al mes de Novembre vinent.

Informació per a grups. Projecte orenetes

2007-09-22T14:08:00.000+01:00

Guardians de la natura.

Comptabilitzar els nius d'orenetes cuablanca de la nostra localitat

Activitat gratuïta que s’oferirà a qualsevol col·legi o grup. Aquesta activitat és iniciativa de l’ICO. Més imformació a www.orenetes.cat

El Projecte Orenetes és una iniciativa d’estudi dels ocells
i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el
seguiment dels nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
dels pobles i ciutats de Catalunya.

Per què es fa aquest projecte?
• Per sensibilitzar la ciutadania de la vàlua patrimoni
natural del seu entorn immediat.
• Per esperonar la participació social en l’observació
de la natura i a fer ciència en general.
• Per incentivar el lligam de les persones amb
i potenciar el respecte envers aquesta espècie concret
i el medi ambient en general.
• Per conèixer l’estat actual de la població d’oreneta
cuablanca als diversos municipis de Catalunya poderne
estudiar la seva evolució en el temps.
• Per conèixer els requeriments ecològics de
incloses les necessitats que té a l’hora de seleccionar
els emplaçaments per bastir el niu.
• Per disposar de dades útils a l’hora de definir
mesures de gestió i protecció de l’espècie,
les lligades amb qüestions urbanístiques.

Alberg Assut, facilitarà als grups les fitxes (Metodologia del cens, fitxes...) que proporcionen els organitzadors i l’altre material (Binoculars, rellotge, llapis...) Un cop realitzada la recollida de dades del grup s’entregaran les fitxes a l’ICO per al seu tractament de dades.
El Projecte Orenetes és una iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge
desenvolupada amb l'Institut Català d'Ornitologia.

Alberg ASSUT va fer un recompte dels nius de la nostra localitat, (119 nius no trencats) aquest es va realitzar al mes de setembre, per la qual cosa, no es definir si aquest nius són de la oreneta cuablanca o la oreneta vulgar (hirundo rustica) o la cua-rogenca (Hirundo daurica) o la de ribera (Riparia riparia) -és possible la seva presència a la nostra localitat-o el Roquerol (Ptyonoprogne rupestis), però ara, ja tenim la ubicació d'ells i facilitarà als grups el recompte de l'any vinent seguint les instruccions del projecte. Un cop definit el càlcul de les espècies, les que corresponent a cuablanca s'enviarà als organitzadors del projecte i les altres espècies s'anotarà al programa informàtic d'observacions per a facilitar les dades a l'ICO per al seu tractament (Institut Català d'Ornitologia)

Carlos Gracià i Bonet

Informació per a grups. Taller Observació d'aus

2007-09-21T17:12:00.000+01:00

Birdwaching – observació d’aus. TALLER - ACTIVITAT

L’activitat es porta a terme des de l’alberg. Després d’una breu explicació del funcionament del binocle es realitza la sortida per dintre de la població i es comença amb l’observació de les aus per dintre la localitat. Cada persona / nen porta el seu binocle. El guia anirà explicant les característiques de cada au (el nom científic, nom en castellà, anglès, hàbits alimentaris, si la au és nidificant o no al territori, si hi ha diferència entre el mascle i la femella, els sorolls constants a quin ocell pertanyen...)

Com a suport de l’activitat:

1.- Guia de camp dels ocells nidificant a Catalunya i Europa.

2.- binocles del grup. Cada component de la sortida disposarà d'un binocle

3.- Telescopi terrestre amb trípode.

Després de fer la caminada per la localitat es realitzarà la sortida per l’antic camí de Sirga (per la vora del riu). Davant del port fluvial es muntarà el telescopi gegant per poder fer un observació perfecta de l’au.

3.- Fotografies d’ocells realitzades a Xerta durant la recopilació de dades i que es poden ficar a la pantalla gegant del projector de l’alberg (250 cm x 250 cm) També es poden ficar les fotos fetes durant la sortida.

4.- Càmera professional amb 12 megapixels que adaptant-se al telescopi es realitzen fotos de gran qualitat a distàncies fins i tot d’un quilòmetre.

Taller a la natura - Guardians del bosc

2007-09-15T11:17:00.000+01:00

Freixe : Fraxinus excelsior
Castellà: Fresno
Família: Oleàcies
Als Països Catalans en trobem tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.
El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs
És un arbre caducifoli, que pot arribar als 30 m d'alçària amb l'escorça llisa i grisa, i pot arribar a viure fins a 150 anys Les fulles són compostes i es disposen de manera oposada a les tiges, mesuren de 20 fins a 30 cm de llarg i estan formades per folíols finament dentats en nombre de 9 a 15 (sempre en nombre senar). Els folíols són ovats i acabats en punta. A diferència del freixe de fulla petita els folíols d'aquesta espècie presenten petites dents que tenen els entrants rectilinis. Els borrons del freixe gran són foscos i rabassuts.
Floració: abril a maig . Les flors no tenen corol·la, són petites i presenten 2 estams, s'agrupen formant raïms que apareixen abans que les fulles. El fruit apareix a l'estiu, i disposa d'una estructura membranosa anomenada: sàmara. La membrana associada al fruit, te com a finalitat ajudar a dispersar les llavors amb l'ajuda del vent.

Viu en indrets humits i fondalades, prop de les rieres i rierols de la serra .

Taller guardians del bosc
En primer lloc anirem a recollir les glans (llavors) d’arbres autòctons, en la resta d’arbres no autòctones tenim el risc que no s’adapten al terra. Escollirem entre altres: roures, alzines... espècies que formen part del paisatge i s’adapten amb facilitat al nostre terreny.

Llavors de Freixe
(espècie autòctona que cada cop n’hi ha menys)
Freixe: m. Arbre caducifoli del gèn. Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulla composta i pinnada. Freixe de flor (F. Ornus) arbre submediterrani, de flor amb corol·la blanca; freixe de fulla gran (F.excelsior), arbre de l’Europa humida; freixe de fulla petita (F. Angustifolia), arbre de ribera més meridional.
Freixeneda: bosc de freixes. Freixenet: freixeneda.

Després d’escollir les espècies que volem plantar anirem al bosc o a la muntanya del nostre terme per recollir les llavors. Escollirem les més grans i en bon estat i comprovarem que no tinguin foradets.
Llavor de freixe.

Tot seguit, les posarem a l’interior de testos plens de terra humida, que farem amb ampolles d’aigua mineral tallades per la meitat. Farem un forat a la terra, amb el dit, col·locarem els glans i el taparem sense aixafar la terra i els regarem periòdicament sense ofegar el recipient. (fer un petit forat a la base del recipient per evacuar l’aigua sobrant, així no l'ofegarem mai)

La segona part del taller serà, un cop germinades les llavors i amb la planta d’una alçada d’uns 15 cm i, abans que arribi la primavera, sortirem d’excursió i les plantarem a un lloc ombrívol, protegit del vent i amb vegetació baixa. Farem uns forats adaptats a l'amplada del recipient, treurem la planta amb cura de no trencar les arrels i plantarem les plantes uns 20 cm de separació.

Actualment, hi ha un grup de persones treballant per repoblar zones mortes d'arbres autòctons. És un treball anònim de diverses persones (entre altres biòlegs) per repoblar, sobretot, el nostre bosc de ribera danyat per altres espècies no autòctones introduïdes.

Per altra banda a la muntanya hi ha en projecció un altre treball de repoblament. És molt senzill, la nostra fauna no pot sobreviure sense la seua vegetació. Estem acabant amb els arbres, amb la fauna, amb la nostra identitat.

Les llàgrimes

2007-09-14T11:37:00.000+01:00

Quan la idea de l'alberg es va ficar en marxa, l'any 2003, teníem present de fer alguna cosa més a Xerta. Pensem que el municipi és fascinant amb recursos naturals, però, quines activitats podíem fer per potenciar-lo?

Juntament amb la família, que són els propietaris dels cavalls, vam pensar en crear un centre hípic i amb la figura d'un ruc com a identitat de la nostra família i com a identitat Catalana. Els meus avis tenien una somera anomenada Catalina, així que, el nom ja el teníem clar.

L'alberg va anar a la recerca de dos Guarans, curiosament al lloc que vam anar vam veure dos guarans preciosos i, en preguntar el nom no ens ho creiem -Es diuen Catalina i Catalino- va dir el ganader.

Actualment ja estan al centre hípic Equinatur i amb el semental Catalino es realitzen sortides amb nens per recorreguts fantàstics del nostre riu. Sortides agradables, de pau i d'observació de la natura però, el fet que me va impactar i sorprendre més, en referència a Catalino, va ser un dia al Portal de Xerta.

Estava parlant amb una persona i tot seguit van venir dos avis del poble, que amb la seva gaiata van anar a veure al Catalino. A l'alçada meua de sobte es va sentir el bram, pletòric i fort del semental de dos anys. Un bram Llarg amb força que va fer possible sentir-lo a la nostra posició, a 500 metres del centre hípic amb tota claredat.

Un dels avis va dir-me amb melancolia: "feia molt de temps que no sentia aquest soroll a Xerta" i tot seguit pel seu cap van passar infinitats de records que li van venir gràcies a assimilar el bram amb alguna vivència personal, records, que tenia perduts. No va explicar-me'ls però la seva llàgrima als ulls i el seu somriure van delatar que tenia de ser un record fascinant.

Gràcies fill de Pino -va dir-me- (Pino: àlies o sobrenom popular com es coneix la nostra família a Xerta)

Al dia següent vaig anar a gravar el bram amb àudio i so, quina feinada, quan ho tenia tot preparat i enfocat llavors no bramava, quan marxava el sentia, serà possible?

A la fi, al cap d'uns quants dies ho vaig aconseguir i vaig penjar el vídeo a la xarxa http://es.youtube.com/watch?v=nlzN_WLcXYw ara, el bram de Catalino pot sentir-se a qualsevol lloc del mon, qui sap, potser algun avi d'arreu tindrà algun record que li farà caure alguna llàgrima, qui sap, de moment més d'onze mil mil persones (segons registre de youtube) han vist el ruc català de Xerta, a Catalino.

També a la pàgina principal http://www.albergassut.com/ hi ha la possiblitat de baixar-se amb format mp3 el bram. Jo el tinc de politó al meu mòbil. Perquè no, recordar agradablement la llàgrima de l'avi de Xerta cada cop que sona el mòbil.

gràcies Catalino

Birdwatching a Xerta - Observació d'aus

2007-09-13T11:31:00.000+01:00

Xerta, 11 de setembre de 2007

“Després de diversos dies observant les aus del riu – aquesta setmana tocava riu- en data d’avui, el dia m’ha regalat la millor observació que he vist mai: un blauet.
Va ser a la vora del riu a un dels llocs preferits meus de Xerta. El blauet va posar-se a sobre d’una branca de plataner, estranyament no molt a prop de l’aigua, i tot nerviós al cap d’uns 10 segons es va tirar al riu. Eren les quatre de la tarda i el sol enlluernava aquest blau elèctric quasi fluorescent. Va ser una imatge plena de llum, de contrastos, de colors; de color lluent blau verdós a la part de sobre, de canyella molt viva a la part de sota, de cames vermelles i bec llarg i gruixut... va captivar-me.
Blauet, va tenir mala sort i no va fer la seva captura, tot seguit, va continuar volant cap a la meua direcció i, en adonar-se’n de la meua presència va girar ràpidament fins perdre’s al bosc de ribera de l’altra banda de riu. Quin regal. Gràcies.”

Carles Gracià i Bonet

Estem treballant per oferir als grups els plaers d'observar, protegir i gaudir de la natura. Actualment ja realitzem sortides amb prismàtics i realitzem observacions realment agradables. A Xerta tenim una gran riquesa d'aus. Aus de la ribera que al bosc del riu troben un refugi i menjar per sobreviure amb més tranquil·litat, per altra banda, molts ocells de baixa muntanya. El nostre municipi és molt ric amb natura, ens sorprèn fins i tot a nosaltres, als que vivim a i als autòctons fills de Xerta.

RUTA DEL EBRO - XERTA

2007-08-09T15:42:00.000+01:00

BIENVENIDOS PEREGRINOS

Desde este verano en Xerta (Baix Ebre) esta a disposición un nuevo albegue para peregrinos. El albergue es de nueva construcción y entre otros servicios se dispone de un centro hípico para aquellos que viajen con caballo.

Habitaciones totalmente equipadas (duchas, w.c...) y servicio de restaurante con una buena comida casera con un completo desayuno, aseguran a los peregrinos un servicio completo que, compaginado con otros servicios como el propietario autoctono de la zona, conocedor del territorio, red WIFI y complementos locales como un CAP (centro de Atención Primaria) farmacia, libreria, aseguran una estáncia agradable y cómoda.

No me gustaria terminar este escrito sin informar que el albergue dispone de sello para certificar vuestra estancia de peregrinarge (lugar, localidad y fecha) y que disfruteis cuando llegeis a Xerta de un pequeño paseo por la localidad y por el rio, lugares que os regalaran otro paisage mas de regalo de los muchos que os vais a encontrar.

Carlos Telf: 678 67 67 67

Buen camino peregrinos

Viatge inaugural en barca pel riu. Xerta

2007-06-04T12:56:00.000+01:00

Viatge inaugural en barca pel riu. XERTA

La idea va nàixer la última setmana de maig ja que, l’Alberg Assut buscava activitats per a un grup amb dificultats de moviment.
Es va trucar a una persona amb experiència amb grups amb problemes de mobilitat i li vaig demanar consell. Va informar-me de viatges amb barca pel Delta perquè tenen una barca adaptada.
Un cop a Deltebre vaig ficar-me en contacte amb una empresa anomenada Olmos i Fills. Vam fer una xerradeta, millor dit, una petita pluja d’idees i el resultat va ser una bona entesa. Com que Xerta té l’únic port fluvial de la zona es va pensar en fer els viatges en barca per Xerta; visitar l’assut, enllaçar Xerta-Tivenys, etc.

La mateixa setmana es va portar a terme la idea, sortida de Deltebre fins a Xerta. Un viatge amb una barca amb capacitat per a 12 persones i amb tots els aparells per a mesurar els calatges del riu. La finalitat d'aquest viatge va ser comprovar la navegabilitat dels trams pensats.

El viatge va ser fantàstic i els calatges van ser bons, de 3 a 9 metres de profunditat van assegurar poder-ho fer.

Així doncs, ja temin fet el primer pas i només fa falta sol·licitar els permisos pertinents per oferir a tota la població i turistes la possibilitat de fer un viatge fantàstic pel nostre riu, millor dit, feu-vos un regal i viatgeu per l’últim bosc de ribera que queda a Europa. El tenim aquí, al costat, Sí! són aquells arbres que es veuen a la vora del riu, alguns d’ells centenaris que gairebé ningú valora ni admira. Aquells arbres i fauna que et regalen una estona de pau, una estona de fantasia i una estona de plaer. Veniu i deixeu que la brisa del riu us acaricie la pell.

Salut!
Carlos Gracià i Bonet

podeu veure els videos del viatge als següents enllaços:

http://www.youtube.com/watch?v=KaJiWmfexDI
http://www.youtube.com/watch?v=kePs3DZz1js
http://www.youtube.com/watch?v=TyUV7qXptDE

Resposta a l'escrit de M. CINTA LLASAT

2007-05-26T11:17:00.000+01:00

Hola M. Cinta,
Acabo de llegir el teu article a la revista regional gratuïta L'ESTEL: L'Ebre al seu pas per Xerta.
Sembla que les sensacions d'uns quants Xertolins quan passejen per la vora del riu no són solament nostres. Has afegit una paraula clau al teu article i és PAU INCREÏBLE. Tens raó i enhorabona a tu mateixa per poder gaudir d'un plaer que molta i molta gent no el troba.
M'agradaria informar-te que per iniciativa d'uns quants Xertolins joves emprenedors estem treballant per transmetre aquests valors de pau i tranquil·litat a la gent que vol gaudir d'un turisme casolà, rural, familiar o sostenible a Xerta.
Actualment, ja es pot gaudir del xiringuito que tu anomenes i que es diu Cafè del Riu, o del bar de la Plaça, també dels serveis de l'Alberg Assut i del centre Hípic les Finquetes.
S'ha treballat força per donar molts serveis a aquesta gent que vol gaudir d'una mica de tranquil·litat.
Entre altres coses, properament sortirà publicada a una guia de gran tiratge la ruta que anomeno Lo Riu. Una passejada que vaig ensenyar a l'escriptor Vicent Pellicer i Ollès i que va prendre bona nota.
La ruta consisteix en una passejada per la vora del riu i, aprofitant el que queda dels camins de Sirga es podrà gaudir de les dues peixeres antigues que utilitzaven tant els Llaüts com els pescadors de saboga, a més a més, l'Assut de Xerta... aquesta passejada actualment la realitzo a grups de nens i amb el meu company de treball Catalino (guarà català). També tinc la gran sort de creuar-me amb força detalls de la natura, arbres, fauna, ocells, una Sénia... i pagesos treballant la terra. Tots aquest detalls s'expliquen als nens. No voldria deixar-me que aquesta ruta té una part de recorregut per dintre del poble i una altra part esta adaptat per a cadires de rodes.
Només ens quedar convidar-te a a gaudir d'aquesta pau amb nosaltres i, a passejar per un lloc oblidat i recuperat per iniciativa d'un jove emprenedor que de petit jugava entre canyes i canyes del riu.

Properament aquest recorregut serà conegut arreu d'Europa: La ruta del Riu.

Carlos Gracià i Bonet
alberg ASSUT

Obert el Restaurant Alberg ASSUT

2007-05-18T19:23:00.000+01:00

Quan Alberg Assut va iniciar la paperassa de l’alberg va tramitar alhora la llicència d'activitat d'alberg i, de restaurant, aquest fet, va significar incloure al corresponent projecte d'activitat i elèctric les corresponents adaptacions que van donar com a resultat la llicència d'alberg amb restaurant, llicència que esta exhibida a la part interior de la porta d'entrada.

El restaurant Alberg Assut compta amb una cuina industrial perfectament equipada i amb llicència i inspeccions sanitàries passades sense cap incidència. (també està a disposició de qualsevol interessat original de la corresponent acta del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya).

La cuina disposa d'una zona de cocció i l'altra de neteja tal i com marca la normativa, a més a més, dues àrees separades de la cuina: la zona fred i la zona neteja. La zona fred té un congelador vertical, el qual funciona amb termòmetre digital exterior on es permet veure que la congelació esta als graus que indica la llei, que són -20 i, a la vegada, els calaixos verticals permet separar els aliments. També hi ha una càmera de fred vertical amb quatre portes.
La zona de neteja, separada de la cuina i de la zona fred, fa la funció d’emmagatzemar els productes de neteja fora de la cuina i dels congeladors.Totes aquestes revisions que hem passat i normativa que complim són per a nosaltres motiu d'entusiasme i a la vegada garantia d'higiene al consumidor.
La gent que vindrà a dinar se li podrà ensenyar les instal·lacions i també la cuina. Ens fa goig així i al client també. Personalment a cada lloc que vaig a dinar m'agradaria veure la cuina. A l'Alberg ho farem així perquè la sanitat, la higiene, és per a nosaltres sinònim de fer les coses ben fetes.
Els plats que es cuinaran a l'alberg seran casolans, ja què la cuinera que tenim és una mestressa de Xerta.
Per altra banda, als grups i amb reserva prèvia ens adaptarem a la cuina que desitgin menjar (paella, carn rostida a la brasa, peix, marisc, un menú especial...) qualsevol cuina.

Per gaudir de les grans instal·lacions i menjador que tenim també farem menjars familiars o per a grups grans (fins a 100 persones) en aquests casos, l'alberg serà d’ús exclusiu per al grup i amb un menjar fet a mida.

Una altra cosa que ens complau molt comunicar a la població és que com a súbdit xertolí i gran amant de la meua població, tots els dijous i dintre del menú que realitzem cada dia de la setmana cuinarem gastronomia Xertolina. Els dijous a preu de menú 10 € plat típic xertolí: arròs de plana i de segon patates estofades amb conill, de postres menjar blanc i de dolç casquetes, coc o pastissets.
Ens agrada fer les coses ben fetes.

Salut i Bon profit !!

Nota de premsa premi "EMPRENEDORS"

2007-03-28T20:56:00.000+01:00

El Consell Comarcal atorga el I Premi Emprenedor a un projecte d’alberg de joventut a Xerta.

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha atorgat el I Premi Emprenedor a l’Alberg Assut de Xerta, propietat d’un empresari local. Aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, ha estat instituït amb l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor i reconèixer les millors iniciatives endegades o projectades per joves empresaris o estudiants de la comarca. El jurat ha destacat la gran inversió econòmica del projecte així com el seu compromís amb les persones amb discapacitats, ja que l’alberg no té barreres arquitectòniques i és l’únic de Catalunya que pot acollir a les seves instal·lacions fins a 50 usuaris amb cadira de rodes. Igualment, el jurat ha valorat els criteris de sostenibilitat, del foment de la pràctica esportiva, així com la incidència d’aquest projecte en l’economia i el turisme del Baix Ebre.L’alberg de joventut Assut (www.albergassut.com) té una capacitat inicial de 60 places, ampliables fins a les 200, i té previst entrar en servei el proper mes d’abril. Ubicat en un edifici de nova construcció al centre de Xerta, l’oferta de l’alberg també inclou servei de restauració. L’empresa que el gestionarà també organitzarà estades, activitats lúdiques i esportives i visites culturals a totes les Terres de l’Ebre. La proximitat a la Via Verda del Baix Ebre, a més, constitueix un valor afegit molt important per als usuaris d’aquest itinerari turístic. Actualment, a les Terres de l’Ebre hi ha set albergs en actiu: dos al delta de l’Ebre, dos més a la Terra Alta, un als Ports, un a la Ribera d’Ebre i un altre al nucli urbà de Tortosa.El promotor de l’alberg, Carles Gracià, ha agraït el premi i el suport rebut per part del Consell Comarcal. De la seva banda, el president del Consell Comarcal, Ferran Bel, ha destacat la responsabilitat social d’aquest projecte i el seu paper com a servei complementari de la via verda.

Alberg ASSUT s.l. guanyadora del I premi EMPRENEDORS

2007-03-28T19:04:00.000+01:00

Alberg Assut s.l. guanyadora del I premi EMPRENEDORS atorgat pel Consell Comarcal del Baix Ebre.

El setembre de 2.006 van sortir publicades les bases, en les quals, es ficava de manifest els requisits per poder participar-hi. El premi s’atorgaria a guardonar els millors projectes de creació d’empresa que s’ubiquin al Baix Ebre, per tal de fomentar l’esperit emprenedor i incentivar la presa de mesures que contribueixen a l’aparició de noves iniciatives empresarials. Els criteris de valoració i concessió eren:
1.- Grau de definició i maduració.
2.- Viabilitat tècnica, comercial, organitzativa i econòmica.
3.- Expectatives de rendibilitat i potencial de negoci.
4.- Innovació i originalitat.
5.- Generació de llocs de treball.
6.- Sinèrgies amb altres activitats econòmiques.
7.- Aplicació de criteris de prevenció de riscos laborals a l’empresa i sistemes de control de qualitat i medi ambient.

Així doncs, Alberg Assut s.l. va ser escollit com a millor projecte i per tant guanyador del primer premi.

Volem fer pública la gran satisfacció de rebre aquest reconeixement com a millor projecte, i veure així, com es veu gratificat el gran esforç de crear, en un món d’entrebancs normatius, una empresa pensada per al cent per cent de la societat.

Alberg Assut és un projecte original, únic. M’explico. Un alberg capaç d’acollir 70 places o 50 persones amb cadires de rodes. Aquest fet ha significat crear uns espais amplis que no es limiten als espais sanitaris i pas de porta: les estàncies, els passadissos, el menjador, el pati, la sala d’estar, també estan adaptades però, el més curiós, va ser la manera de com es va fer.

L’Alberg va explicar a l’arquitecte i enginyers, de bon principi, què es volia fer i aquests van donar una resposta tècnica consistent amb espais amplis però, feia falta quelcom més alguna cosa més pràctica, més real. Es va anar directament al lloc ideal, que no era altre, que parlar amb una persona discapacitada físicament. Va ser molt acertat. El primer que va explicar-me va ser els problemes que tenia ell a casa seva per poder veure l'exterior a través d’una finestra “les construccions d’avui en dia col·loquen les finestres a 90 cm del terra, i així, treuen la possibilitat de què una persona asseguda pugui observar tranquil·lament l’exterior”. Ara, me’n recordo del dia en què els paletes anaven a construir les finestres; vaig dir-los a 60 cm del terra i es van ficar a riure. Van respondre'm que al plànol no constava a aquesta alçada i els vaig explicar el perquè. No ho van veure massa clar. Els vaig mencionar que aquesta setmana havia dinat a un restaurant de Sant Jaume, lloc d’on eren ells, i mentre dinava assegut a la cadira i al pis de sobre del restaurant, tenia d’aixecar-me un pam de la cadira per observar el riu ubicat al costat del restaurant. Com era possible que aquella gent no construís les finestres més baixes per poder gaudir d’un bon menjar acompanyat de les vistes precioses del riu? Era molt senzill, solament baixar 20 cm la finestra i el lloc hagués estat perfecte!

Aquesta construcció tant innovadora de l’Alberg farà possible compaginar qualsevol públic. Per exemple, la font d’aigua del menjador estarà encastada a la paret, alliberant així, l’espai inferior sota la font. Una persona sense problemes de mobilitat podrà beure fàcilment sense notar-la diferent però, una persona amb cadires de rodes col·locarà les cames a sota i també podrà beure-hi sense cap mena de problema. Aquest detalls fa que l’alberg és quelcom únic i que la resta d’albergs de Catalunya no poden dir: un alberg per a tothom. Les piques dels W.C també estan una mica més baixes del normal. Aquesta alçada no suposarà cap inconvenient per la majoria de persones, i en canvi, facilitarà molt a les persones amb dificultat de mobilitat i a un altre públic: els nens/es.

Assut està pensat tant per acollir colònies a les seves habitacions grans que turistes a les habitacions petites. No és una sala comuna i la distribució permetrà que cada grup tingui intimitat a l'habitació.

Sembla molt senzill i bonic poder crear un lloc ampli còmode i adaptat però, per aconseguir-ho s’han sacrificat molts espais i s’han perdut places, habitacions, dutxes... qualsevol altre empresari hagués gaudit d’aquest espai per ubicar-hi més habitacions, més dutxes... Assut ha estat diferent i ha creat un espai social pensat per a les persones, un espai amb 5 estrelles de qualitat humana, perquè nosaltres, els joves d’ara podem canviar la manera de fer les coses, millor o pitjor, però almenys, amb més qualitat humana.

Salut i benvinguts!

La doma natural

2007-03-01T08:58:00.000+01:00

La doma natural és el terme utilitzat per definir l’ensinistrament de cavalls sense utilitzar cap mena de violència ni dolor. Va néixer a sud-Amèrica, més concretament als països d’Argentina i Brasil; les persones que la portaven a terme antigament eren els indis i avui en dia, són els anomenats gauxos: domadors autòctons, ramaders que utilitzaven els cavalls com a eina de treball.

En l’actualitat, la majoria de domadors utilitzen diverses tècniques per sotmetre els cavalls. Aquestes domes es defineixen com a doma vaquera, doma clàssica, salt, etc. El mecanisme que utilitzen per ensenyar és el dolor: imposar i sotmetre el cavall que realitzi l’exercici desitjat. Les seves eines més usuals i identificatives són la daga, els esperons (espuela) de ferro i la brida (bocado, freno de caballo). La daga és un bastó de fusta o goma elàstica que serveix per donar-li cops; els esperons, de ferro, serveixen per punxar-lo a la panxa (part molt sensible del cavall), i la brida és un peça, també metàl·lica, de forma allargada, d’uns quinze centímetres i d’un gruix aproximat d’un dit, que es col·loca a la boca del cavall i es connecta amb les regnes (riendas) del genet. Quan el genet vol que el cavall freni estira les regnes i, com a conseqüència, la brida estira la boca a l’animal, i el sotmet a dolor.

Hi ha molt sistemes per infringir dolor, molts. Un altre sistema és la doble regna. Una és a la boca estirant de la brida i l’altra connecta amb una peça de pell ubicada al nas (part molt sensible) del cavall. Aquesta peça es veu molt bonica i guardonada per fora, amb detalls de pell i roba. Al seu interior està composta de diverses punxes metàl·liques que se li claven al nas quan el genet les estira per frenar-lo.

Durant tota la història l’home ha gaudit de l’ensinistrament d’animals. Els circs, entre altres, amb la doma de feres com els lleons, tigres, elefants... Un espectacle que a mi personalment em feia gràcia era veure com feien ballar un os. L’animal es ficava primer a dues potes, tot seguit aixecava una cama i, després, l’altra, balancejant el cos per poder aguantar l’equilibri. En primer lloc, l’ensinistrador es col·locava al seu davant ballant, tot seguit i automàticament l’animal el feia. Jo ho trobava força divertit. Per ensenyar-li aquest ball l’ensinistrador utilitzava un mètode senzill i eficaç. El primer dia d’ensenyament l’home se situava al davant de la gàbia de l’os i feia el moviment, al mateix temps hi posava foc sota la gàbia (la part del terra de la gàbia era de ferro). La planxa es començava a escalfar i l’os, primer, es ficava a dues potes per evitar la calor, tot seguit alçava un peu i després de l’altre per, així cremar-se el mínim possible. Aquesta pràctica se succeïa fins al dia que l’animal ja tenia associat el moviment de l’home amb foc, i per tant, ja el feia sense ficar-li’n. El dia de l’espectacle, l’animal tenia associat el moviment de l’ensinistrador amb la tortura, amb el ball de l’ensinistrador.

He anomenat aquest exemple per explicar que, els espectacles dels animals, tots els moviments no naturals s’aprenen amb dolor, amb càstigs i, fins i tot, amb tortures. El cavall no és un animal que per naturalesa es tiri al terra i faci el mort, no es col·loca a dues potes (només en època d’aparellaments entre dos mascles dominants), no es fica de genolls, etc.

El cavall porta els instints de supervivència molt arrelats. Per a ell, a qualsevol racó sortirà el depredador, per això s’espanta tant i per aquest motiu ha sobreviscut a la tria natural de les espècies. La seva millor defensa és sortir disparat a gran velocitat en pocs segons. Per al cavall quedar-se a terra (espectacle que realitzen molts domadors) significa deixar-se atrapar pel depredador.

La doma natural no té espectacles ni grans exercicis. Es basa en una relació de no violència amb l’animal. Amb aquesta doma el cavall no pot assimilar que l’home li produeix dolor, no té records negatius d'aquell ser de dues potes.

A la pràctica, la doma natural és una còpia del comportament de la manada en estat salvatge. No pots demanar al cavall que pensi com un home; en canvi, nosaltres sí podem comprendre i pensar com ells. A la manada sempre hi ha un líder i és el que els dóna seguretat i confiança (tot el que un cavall necessita per sobreviure). El treball de l’ensinistrador és agafar aquest rol, i per això necessita comprendre’ls. No fa falta la violència per imposar ni per a sotmetre'ls. Si el cavall et veu com el seu líder et respectarà, et seguirà i creurà les teves ordres.

El treball per aconseguir el lideratge es porta a terme amb dos grans blocs i sempre a l’interior del picador (picadero: cercle tancat normalment de fusta). Per utilitzar la doma natural a l’interior del picador, hi ha unes mides pensades per què el cavalls se senti còmode i la persona també: 15 m de diàmetre i una barana d’1,50 m. Un cop dintre, hi ha una sèrie d’exercicis per col·locar l’ensinistrador envers al cavall, ja que a la manada la posició marca el lideratge; tot seguit es treballen les regnes (sense ferro a la boca) des del terra i un cop assolit el treball es torna a començar però a dalt del cavall. És un treball d’uns nous mesos s’hi dediquen quaranta minuts al dia, vint al matí i vint a la tarda (tres vegades més que la doma amb dolor). Si el cavall va tenir amb anterioritat un ensinistrament es tarda el doble de temps, i això és perquè s’han d’esborrar els mals records de l’anterior doma. El resultat és un cavall obedient, dòcil, agradable i fidel. Es pot muntar sense regnes; el cavall s'espanta però no dispara (sortir corrents), ja que el genet, que és el seu líder, li dona confiança.

Fa molts anys que a sud-Amèrica porten a terme l’equinoteràpia, molts. Actualment es posa a la pràctica a Europa, però amb el desavantatge que s’utilitzen cavalls que no han rebut doma natural.

Catalina ha sigut mare

2007-02-28T11:57:00.000+01:00

La nostra burra Catalina després d'una prenyada de 13 llergs mesos ha sigut mare. El dia 4 de febrer, Sant Andreu, va ser el dia escollit. Per aquest motiu, a la petitona vàrem decidir anomenar-la Andrea. Actualment està placidament amb Catalina dintre del Centre Hípic les Finquetes, en el qual s'està preparant un espai més ampli per als rucs, ja que a priori, el centre estava preparat per a cavalls.
Catalino (pare d'Andrea) Adela, Churumbele i quatre rucs més completaran l'espai destinat als Guarans Catalans, des d'on es realitzaran diverses activitats destinades als nens: sortides, coneixement de l'espècie i, un circuït infantil que estarà dintre de les instal·lacions pensat per treballar cómodament amb els nens/es.

Podeu veure els guarans als enllaços següents:
http://www.youtube.com/watch?v=ogyhs2tTahM
http://www.youtube.com/watch?v=nlzN_WLcXYw
http://www.youtube.com/watch?v=-JP0NTFpqgA

Ben aviat vindran al centre hípic els cavalls

us esperem!

Vídeo de Xerta al YouTube

2007-02-26T18:16:00.000+01:00

Curtmetratge de Xerta, un poble del sud de Catalunya. Realitzat per Mònica Mola l'any 2001 per a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Benvinguts al nostre blog!!

2007-02-07T17:51:00.000+01:00

Des d'aquí us anirem informant de totes les novetats relacionades amb l'Alberg i el poble. Us parlarem de les activitats que anirem preparant, les festes i actes que es fan al poble i a la zona, el dia a dia dels nostres rucs i cavalls... en fi, tot allò que us pugui interessar i us ajudi a conèixer millor l’Alberg i les Terres de l’Ebre.
Ens veiem aviat!